El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, podria demanar comparéixer davant la comissió del Senat que ha d’aprovar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Segons ha pogut saber l’ACN, el president i el seu equip estan contemplant seriosament aquesta possibilitat per a abans que se celebre el ple del Parlament –és a dir, probablement dijous al matí– i tenen previst prendre una decisió en ferm al llarg d’aquest dilluns. Es tractaria d’aprofitar la possibilitat que li ofereix la comissió per a presentar les al·legacions i contraarguments a la decisió del govern espanyol, per a fer pedagogia de la seua posició i explicar-se davant la societat espanyola i la comunitat internacional.
Presidència és conscient que la intervenció del president en la comissió del Senat no variarà, segurament, el vot dels senadors ni el resultat final, però consideren que pot ser una manera per a focalitzar el missatge del govern davant un Estat que està a punt de cessar-lo a través de l’article 155. A més, Puigdemont aprofitaria també per a defensar les institucions catalanes legítimament i democràticament escollides del que considera una agressió de l’Estat i per a denunciar, davant la comunitat internacional, la intervenció de les mateixes que pretén dur a terme el govern espanyol.
El Partit Demòcrata (PDeCAT) avala que el president Puigdemont comparega al Senat abans de la votació de l’aplicació de l’article 155. La coordinadora general de la formació, Marta Pascal, ha assegurat que el partit donarà suport al cap del govern perquè seria una decisió “absolutament compatible” amb el compliment del mandat del referèndum. “Si decideix anar-hi hi estaríem còmodes”, ha insistit Pascal, que ha reiterat que si Puigdemont assisteix al Senat no s’entraria en contradicció amb la determinació de l’1-O. En aquest sentit, la coordinadora general del PDeCAT ha recordat que Puigdemont té la “complicitat” del partit d’aixecar la suspensió de la declaració d’independència un cop s’aplique “de facto i de manera clara i vigent” l’article 155 de la Constitució.
Per la seua banda, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, ha avalat la possible compareixença del president de la Generalitat al Senat. “Hem de respectar abans de tot la decisió que acabe prenent el president, que segur que serà la millor per a tots”, ha matisat Sabrià. “Des d’ERC sempre hem demanat aprofitar totes les oportunitats per al diàleg i per fer arribar les nostres propostes”, ha recordat el portaveu republicà. “I ens sembla que el Senat és una bona oportunitat tant per explicar les propostes a aquesta pseudocambra territorial com –encara molt més important– explicar-les cap a l’exterior”, ha continuat Sabrià. “En tot cas, respectarem la decisió que prenga”, ha puntualitzat el portaveu d’ERC, que sí que ha volgut deixar clar que la millor defensa “contra el cop d’estat del 155” és la república catalana. “És la millor resposta”, ha reflexionat en veu alta Sabrià.
Aquest matí, Junts pel Sí (JxSí) i la CUP han proposat que el Parlament celebre un ple “monogràfic i específic” el proper dijous per a “analitzar l’agressió institucional que suposa l’aplicació de l’article 155 per part del Consell de Ministres”, en paraules del president de JxSí, Lluís Corominas. A més, la coalició independentista també ha demanat a la Mesa del Parlament que engegue totes les accions legals que puga per a “defensar les institucions catalanes” de la suspensió i el control decretat per l’Estat i ha reclamat que siguen per la via administrativa, constitucional, civil i també penal.
Per últim, JxSí ha sol·licitat que la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) es reunisca aquest dimarts a les 18.00 hores perquè compareguen tots els senadors de designació parlamentària, per a poder així saber què en pensen i com actuaran davant el ple que el Senat celebrarà divendres per a aprovar les mesures derivades del 155. Corominas ho ha explicat en una roda de premsa on, a més, ha qualificat la decisió del Consell de Ministres de “violència institucional” i “d’usurpació de les funcions de les institucions escollides democràticament”. De la mateixa manera, ha tornat a oferir “una negociació bilateral Estat-Generalitat” com a “única solució al conflicte”.
