Viatjar a la recerca d’alguna cosa –un objecte, un soroll, un silenci…– acompanyats per un personatge que treballa la paraula i el silenci o la sensibilitat sonora ara és possible en la ‘Biblioteca de cuerdas y nudos’ i la ‘Biblioteca de Sons i Sorolls’, dues instal·lacions independents. La segona naix del procés de maduració de la primera, com a resultat d’un projecte creatiu que suma 15 anys de vida en constant evolució. José Alberto Portillo, el mestre i dramaturg –tot i la seua negativa a reconéixer-se part del teatre–, porta fins al Teatre Principal, juntament amb l’Institut Valencià de Cultura, la seua habitació circular farcida d’objectes fets malbé d’un centre educatiu. Es tracta d’una proposta íntima –per a un màxim de 40 persones per sessió– en què el públic interacciona amb l’espai i el narrador. Al seu torn, el músic i artista sonor Enric Monfort proposa un periple entre objectes sonors aparentment inútils on l’assistent forma part de l’harmonia sonora i l’atmosfera sensorial que produeix la música electrònica en viu.
Portillo arriba per primera vegada al “major contenidor” de la ciutat de València després de 15 anys de gira per Europa amb la seua ‘Biblioteca de nudos y cuerda’. L’aterratge al Teatre Principal d’una proposta d’avantguarda –o “provocativa”, com la va definir el director d’Arts Escèniques de l’IVC, Roberto García– respon a eixa “declaració d’intencions” del teatre públic, que es representa en aquesta “temporada zero” i que passa per “posar l’accent en el creador valencià” i, per tant, “era obligatori portar a Portillo”, va destacar García aquest dilluns durant la presentació de les dues instal·lacions que acollirà el Principal des del 25 d’octubre fins al 5 de novembre, al vestíbul i a l’escenari del teatre.
Totes dues propostes estan adreçades a un públic familiar que, tot i els llenguatges contemporanis, se submergirà en un viatge per la narració, la interacció, el teatre i la música. Per a García, es tracta doncs d’una proposta humanística “per a entrar en el territori de les vivències i l’experiència”. Per a Portillo, reticent a les etiquetes i la seua pròpia pertinença al món de la dramatúrgia, la seua instal·lació –”salvant molt les distàncies i des del respecte als artistes”, va emfatitzar– pot definir-se com una manifestació d’Art Pobre, encapçalat per artistes com Giovanni Anselmo, Joseph Beuys, Rossella Cosentino, Mario Merz o Janni Kounellis, entre altres creadors, entre els anys 60 i 70 del segle passat.
El mestre que no vol ser dramaturg
La ‘Biblioteca de cuerdas y nudos’ de José Antonio Portillo resumeix la seua trajectòria com a mestre d’escola, una figura que reivindica i sobre la qual descarrega la nostàlgia de recuperar aquella docència que promovia la reflexió i l’opinió crítica entre els discents. “No vinc del món del teatre”, repeteix reiteradament en ser preguntat insistentment sobre els llenguatges i motivacions teatrals. La resposta, però, és que la instal·lació recull “tota la catarsi del món educatiu” emprant la paraula i el silenci. Amb enyorança, Portillo es presenta al bell mig de la cabana circular, on es mostren dipositats els objectes, reubicats i amb un nou context: penjats i sostinguts per cordes i nusos.
L’obra ha viatjat pel Temporada Alta, el Teatre Lliure de Barcelona, el Centre Cultural de Belem a Portugal, la Casa del Cordón a Burgos, el paranimf de la Universitat Jaume I, l’Auditori d’Alacant (ADDA), el MIM de Sueca i la Biblioteca Valenciana, on va despertar l’interés de Carles Alberola i Toni Benavent, que van coproduir la biblioteca en dues obres: Artefactes i Museu del temps.
Enric Monfort va ser alumne de Portillo. El músic desenvolupava la seua carrera a Centreeuropa fins que una tertúlia entre ambdós artistes va concloure que una evolució òptima de la ‘Biblioteca de cuerdas y nudos’ podia ser la ‘Biblioteca de sons i sorolls’.
Quinze anys més
Les instal·lacions tenen una evolució constant. De fet, reconeixia Portillo, si la ‘Biblioteca de cuerdas y nudos’ ha tingut un bon recorregut per festivals d’art contemporani estatals i internacionals, la ‘Biblioteca de sons i sorolls’ de Monfort i Portillo pot tindre un futur molt més il·lusionat, ja que el llenguatge sonor en què es mou –música electrònica en viu– la fa una peça més atractiva per als països del centre d’Europa. “Amb aquesta instal·lació podem allargar la proposta com a mínim 15 anys més”, va advertir Portillo.
Musicalment, Monfort aposta per sonoritats electròniques que no defugen les referències auditives pop degut a la seua immersió musical en diferents camps estètics com el flamenc, la música clàssica i l’experimentació. En eixe sentit, salvant les distàncies, ‘Biblioteca de sons i sorolls’ podria ser considerat dins de l’etiqueta del teatre musical, ja que hi ha un personatge que proposa un viatge, hi ha càrrega performativa i música en directe. Això no obstant, el músic va assegurar que la instal·lació no refusa les referències auditives més quotidianes tot i que la dosi intel·lectual “està present”.
