La historiografia valenciana mostrarà els seus avanços en la recerca de la Guerra Civil espanyola durant la trobada internacional que se celebrarà a València entre els dies 15 i 27 d’octubre. La Universitat de València, en col·laboració amb la Diputació de València, ha organitzat el congrés internacional ‘Des de la capital de la República. Noves perspectives i estudis sobre la Guerra Civil espanyola’ amb l’objectiu no sols de commemorar un “episodi fonamental en la història de València com a allotjadora del govern de la Segona República”, sinó també per a donar a conéixer en aquest fòrum les “nombrosíssimes” investigacions que genera la contesa civil espanyola, segons va destacar el director de la càtedra interuniversitària de Memòria Democràtica, Javier Navarro, durant la presentació de la trobada.
Navarro va subratllar que s’ha tractat de fer coincidir el congrés amb la data –30 d’octubre de 1937– en què el govern republicà va firmar la disposició que donava trasllat de la capital a Barcelona. “Va ser un període curt però intensíssim i molt complex en què València va estar al capdavant de totes les decisions i va ser la ciutat per on van passar no sols les màximes autoritats, sinó els personatges més rellevants de pràcticament tots els àmbits”, va indicar Navarro.
Totes aquestes circumstàncies continuen fent de València i del seu paper durat la Guerra Civil un punt d’atenció per als historiadors d’arreu del món. És per això que, durant aquesta setmana, alguns dels especialistes més importants de l’àmbit estatal i internacional intervindran en les sis sessions en què s’estructura el congrés: la primera, ‘Nacions i Nacionalisme en conflicte’; la segona, ‘La guerra d’Espanya com a conflicte internacional’; ‘Educació, cultura i oci en temps de guerra’ serà la tercera; seguida de ‘Continuar vivint: la vida quotidiana durant la Guerra Civil’; la sessió cinquena dissertarà sobre les ‘Memòries de la Guerra Civil’; i la ‘Mobilització i acció col·lectiva’ durant la guerra prendrà el protagonisme en últim lloc.
Marta Garcia: “La Guerra Civil espanyola continua sent un dels períodes històrics que més s’estudia. L’interés no ha disminuït”
“Tenim la presència de vint ponents que vénen des de Barcelona, Madrid, el País Basc, Irlanda, França, Alemanya o el Regne Unit i uns altres 30 comunicants. Alguns d’ells són investigadors consolidats i d’altres més joves que segueixen el camí que van iniciar aquells. Tot plegat palesa que la Guerra Civil espanyola continua sent un dels períodes històrics que més s’estudia”, va explicar Marta García. La directora del Congrés va destacar la presència de José Luis Martín Ramos, de la UAB; d’Albert Girona i Pedro Ruiz, de la UV; i de Xosé Manuel Núñez Seixas, de la Universitat de Santiago de Compostela; així com de Daniel Kowalsky, de la Queen’s University, Belfast; i de Michael Seidman, de la University of North Carolina, Wilmington.
“La resposta per la part internacional ha sigut molt bona. La historiografia anglesa continua demostrant que el seu interés no ha disminuït i d’una altra banda ha ressorgit l’interés en altres llocs”, va apuntar García, qui va advertir la dificultat de conéixer tots els treballs que s’estan fent al voltant d’aquesta qüestió.
Els pioners de la dècada dels 80
Navarrro va insistir també en el paper fonamental que van tindre les investigacions que van veure la llum en la dècada dels 80 del segle passat. “Després d’anys de foscor, amb l’exposició que es va celebrar a la Llotja de València el 1987 amb motiu del cinquantenari de la capitalitat, historiadors com Albert Girona, Manuel Aznar o Aurora Bosch van tindre l’oportunitat de fer visibles els seus treballs, sense els quals no haurien estat possibles els posteriors”, va indicar Navarro, tot destacant que aquells estudis es van centrar més en qüestions polítiques i econòmiques de l’època, mentre que els més recents abracen àmbits socials i culturals.
Javier Navarro: “Sense el treball d’historiadors com Albert Girona, Manuel Aznar o Aurora Bosch en la dècada dels 80 i després d’anys de foscor, no haurien sigut possibles les investigacions posteriors”
“La historiografia valenciana ha avançat molt i podem dir amb orgull que es troba en el mateix nivell que d’altres que gaudeixen de més prestigi”, va indicar. Així mateix, el director de la càtedra interuniversitària va destacar la importància de les investigacions científiques com a base del coneixement del passat. En aquesta línia, va enumerar totes les activitats que s’han realitzat aquest any, com l’edició de publicacions, les exposicions, les conferències, el canvi de noms de carrers, la instal·lació de plaques commemoratives o els diners destinats a les excavacions de fosses comunes i que han tingut el suport de totes les institucions públiques valencianes. “Aquest és un exemple de com la col·laboració institucional és profitosa i saludable per a la societat i les entitats acadèmiques”, va ressaltar García. La professora va recordar que el congrés es complementa amb un cicle de teatre, amb obres programades per l’Escalante.
Per la seua banda, la diputada de Memòria Històrica Rosa Pérez va mostrar la seua satisfacció per poder col·laborar una vegada més amb la Universitat de València i va recordar que els objectius de la seua responsabilitat són: justícia, memòria i reparació. “Des de el nou govern de la Corporació, estem compromesos amb el nostre passat i amb la recuperació de la dignitat d’aquells que van patir la repressió”, va reblar.
