Aquest dijous s’ha inaugurat l’exposició, ‘Miguel Hernández en la presó d’Alacant: un intent de silenciar la paraula’ a l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant. La mostra s’ha confeccionat amb els documents de l’Arxiu d’Alacant; l’Arquivo Nacional Torre do Tombo (Portugal); el Centre Documental de la Memòria Històrica del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport; l’Arxiu General i Històric del Ministeri de Defensa, i l’Arxiu General del Ministeri de l’Interior. Es podrà veure fins el 31 de gener del 2018.
En l’acte ha participat la directora general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat, Carmen Amoraga, qui ha estat acompanyada pel director general de Belles Arts i Patrimoni Cultural, Luis Lafuente, i els comissaris de l’exposició: el subdirector d’Arxius Estatals, Severiano Hernández; la directora de l’Arxiu Provincial d’Alacant, María del Olmo, i Pablo Rosser, cap del Servei de Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Alacant.
La mostra se centra en els últims anys de la vida de Miguel Hernández i recull els seus anys de presó. S’hi exposen documents que testimonien la primera detenció a Portugal, dos consells de guerra (un del Jutjat Militar de Madrid i un altre del Jutjat Militar d’Oriola) i els trasllats a les diverses presons espanyoles; fins a arribar al Reformatori d’Adults d’Alacant, última destinació carcerària i on va trobar la mort el 28 de març del 1942 com a conseqüència d’una tuberculosi pulmonar quan estava a punt de ser traslladat al Sanatori Penitenciari Portaceli. Aquesta última destinació al Reformatori d’Adults d’Alacant és central en el desenvolupament de l’exposició, ja que es mostra la seua estada allí i la relació amb els seus companys de presó, molts d’ells artistes i intel·lectuals alacantins.
Quant als documents relacionats amb el poeta, s’hi exhibeixen el seu expedient penitenciari de la presó d’Orihuela i el que va elaborar el Govern Civil d’Alacant i, dins de la sèrie documental del fons esmentat, el ‘trasllat de presos i detinguts’, sobre el trasllat d’Hernández d’Oriola a Madrid, entre el 24 i el 25 de novembre del 1939. Per a completar aquesta documentació, l’Arxiu del Ministeri de l’Interior ha aportat una còpia de l’expedient penitenciari complet del poeta, que recull els expedients de la presó de Palència i dels reformatoris d’Adults d’Ocaña i Alacant.
Finalment, el Ministeri de Defensa ha cedit els originals dels dos consells de guerra de Miguel Hernández; el Centre Documental de la Memòria Històrica presta l’expedient del poeta del Tribunal de Responsabilitats Polítiques i la fitxa original del Cinqué Regiment, i l’Arquivo Nacional Torre do Tombo (Portugal) ha proporcionat una còpia digital de l’expedient complet de la detenció a Portugal del poeta.
La singularitat d’aquesta exposició rau en el fet que, per primera vegada, es mostra a la ciutadania tots els expedients de la repressió franquista patida per Miguel Hernández i conservats en diferents arxius. L’exposició es complementa amb la relació del Miguel Hernández amb els seus companys de presó. S’hi exhibeixen els seus expedients penitenciaris del fons d’Institucions Penitenciàries, però, a més, fills i familiars d’aquests presos han cedit una col·lecció de documents pertanyents als seus arxius personals, entre els quals destaquen originals d’obra artística realitzada al Reformatori d’Adults dedicada als seus fills i familiars. El llistat de noms és llarg: Ricardo Fuente Alcocer, Carmen Caamaño; Eusebio Oca, Miguel Abad, Luis Fabregat, José Juan, José Llobregad; Rigoberto Martín; Ambrosio Moreno, Ramón Pérez, Antonio Pinies Roca de Togores, Antonio Ramón Cuenca, Joaquín Ramón Rocamora, Melchor Aracil, José Torregrosa i Gastón Castelló, entre d’altres. Amb tots ells, l’exposició aconsegueix recollir l’essència del Reformatori d’Adults d’Alacant en uns anys terribles de la nostra història recent.
L’exposició podrà veure’s al febrer del 2018 al centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.
