El municipi de Rocafort es troba ara mateix immers en el procés de trobada d’eixida a una creuada ambiental en la qual entren en joc diferents institucions, poblacions i col·lectius i, per tant, també són molt diverses les perspectives sobre quina és la millor resolució per a la mateixa. Parlem dels problemes d’inundació que pateixen des de fa molts anys alguns pobles de l’Horta Nord, incloent Rocafort. La solució que es plantejava fins ara era la construcció d’un assarb que suposaria fer malbé una part molt apreciada de l’horta. Actualment s’estan barallant altres opcions després d’una ferma oposició a aquesta opció, tan agressiva amb l’entorn que l’acolliria. Parlem amb Eduard Comeig, regidor de Medi Ambient de Rocafort, sobre la feina i les actuacions realitzades tots aquestos mesos per tal d’intentar trobar una mesura consensuada però sobretot que garantisca el present i futur de l’horta.
Quines són exactament les situacions que es produeixen a Rocafort, Massarrojos, Burjassot i Godella quan plou considerablement? I què és el que fa s’arribe a eixe punt?
El problema principal és que les pluges torrencials del nostre país concentren molta aigua en poc de temps i o s’eixampla la superfície d’absorció o s’evacua l’aigua a gran velocitat. En el cas de la conca del barranc dels Frares, tota l’afluència de pluvials es concentra en la part baixa del barranc, que acaba amb un tap abrupte a la séquia de Montcada. Evidentment, les zones properes a la part baixa del barranc pateixen eixe embassament.
De quina manera i des de quan afecta açò als veïns de Rocafort?
Dècades de creixement urbà i poca planificació han provocat una impermeabilització del terreny i una pressió insostenible sobre l’entorn. Tot això ha augmentat els problemes de gestió. En Rocafort queden alguns punts amb dificultats d’evacuació de les acumulacions puntuals de pluvials, especialment al carrer Godella, que és el que més ens preocupa per les conseqüències negatives que pateix el veïnat.
La Conselleria de Medi Ambient proposa com a solució la creació d’un assarb que canalitze les aigües pluvials de les poblacions afectades per tal d’evitar aquestes inundacions. És una iniciativa que compta amb el rebuig de distints col·lectius tant ecologistes com veïnals i també de l’ajuntament de Rocafort. Per què?
El projecte d’assarb del 2006 resultava traumàtic i no era cap solució, la revisió de maig del 2017 patia la mateixa perspectiva d’obra dura: no volem ni acceptem un “Pla Sud” per a cada poble. Actualment existeixen alternatives tècniques més respectuoses amb el territori, que s’adapten millor a les necessitats de la població. En el procés previ, a més, Rocafort i Massarrojos havien estat deixats de banda, quan eren els pobles més afectats. Cal reduir les acumulacions de pluvials des de les intervencions en la part alta de la conca, especialment amb infraestructures verdes que siguen compatibles amb usos cívics.
S’ha estudiat des de l’ajuntament l’impacte que tindria la construcció d’aquesta infraestructura en l’horta? Quin seria?
Això seria una destrossa inassumible i el pròleg de noves agressions en forma del fals progrés de grans obres dures, com ara circumval·lacions. Cal deixar de pensar la convivència amb el territori en termes irreversibles de destrucció de l’entorn, a base de fractures, murs i barreres. La posició de Rocafort queda explícita en la moció que aprovà el ple municipal de juliol, on reclamàvem respecte a l’horta i al poble de Rocafort, buscar solucions tècniques assumibles per al perill d’inundacions i, si calia mantindre el traçat proposat per a l’assarb, que fóra un col·lector soterrat i l’aplicació de sistemes de drenatge previs…
La Colla Ecologista Agró indica com a alternativa més respectuosa la utilització de Sistemes de Drenatge Urbans Sostenibles. Esteu d’acord amb aquesta proposta?
Primer hem d’agrair a Agró que la convocatòria dels seus debats –a Godella, en primavera, i a Rocafort, al juliol– despertaren el govern de Rocafort en este tema… L’ajuntament portava massa temps encantat. Agró, Per l’Horta i les entitats veïnals ens han aportat moltes idees útils i interessants: els sistemes de drenatge urbans sostenibles, les infraestructures verdes, els criteris de la nova cultura de l’aigua, l’obertura a la participació com a mètode imprescindible, fer compatibles la protecció de l’horta amb la prevenció d’inundacions dins d’una planificació territorial coordinada… En resum, ens cal un canvi de mentalitat en la perspectiva de gestió del territori i una necessària avaluació de com ens organitzem de cara al futur.
Preveieu alguna actuació de diferent des de la regidoria de Medi Ambient?
No és només un tema de Medi Ambient, ni tan sols de l’ajuntament, és un tema de poble. En Rocafort l’oposició a la destrucció de l’horta és un consens de pedra picada. I, per això, l’interés se centra a trobar vies per a evitar els incidents d’inundacions, també models plausibles de promoció de l’horta com a espai productiu de qualitat i, per suposat, les alternatives tècniques més punteres que faciliten una convivència amable amb el territori que ens envolta. A hores d’ara preparem un butlletí informatiu municipal específic sobre l’horta, amb el protagonisme per al veïnat, i aportacions tècniques en la línia de la nova cultura de l’aigua.
Com i sobre quins aspectes més concrets ha estat treballant l’ajuntament per tal de solucionar aquesta situació?
Els darrers tres o quatre mesos hem dut un ritme frenètic respecte a aquest tema. Era una exigència transversal del poble de Rocafort i també una necessitat de posar-nos al dia respecte a la resta d’administracions implicades. Hem mantingut contactes amb entitats cíviques i veïnals, hem contactat amb professionals de l’enginyeria i l’arquitectura per tal de bastir una alternativa millor per a tots els agents implicats. Sobretot, hem escoltat i ens hem ensenyat. Però també disposem ara de propostes tècniques per a la realització d’un pla d’inundacions participatiu, d’un estudi d’actuació per fases en el barranc dels Frares i, també, sobre la intervenció en el Bovalar per a crear-hi una infraestructura verda de laminació que permeta usos cívics durant la major part de l’any. Sempre hem sabut que l’oposició no seria prou i ens hem esforçat per traslladar propostes favorables per al conjunt d’implicats. Ara tenim un panorama d’opcions disponibles molt millor que abans de l’estiu.
Com valoreu la gestió de l’assumpte que ha dut a terme la Conselleria?
La valoració és clarament positiva fins ara. Han escoltat i han mostrat voluntat de revisar un projecte brutal, com és aquell del 2006. Ja en la reunió del 10 d’agost amb els pobles afectats marcaren un procediment important: que no es farien projectes amb l’oposició dels afectats i que calia actuar amb agilitat per a propiciar acords en les actuacions, que han de començar per la part alta de la conca del barranc dels Frares. Han sigut sensibles a millorar i buscar solucions compartides.
Un dels arguments amb què la Conselleria tomba els projectes alternatius plantejats és que desenvolupar-los des de zero retardaria excessivament els terminis d’execució i posada en solució. Postura també defesa des del consistori de Godella. Què n’opineu?
Que no és ben bé així. Ara com ara no es pot actuar en la línia del projecte de l’assarb per l’horta… Dir que seria més ràpid senzillament és fictici, una quimera. Ni s’han iniciat les expropiacions que hi caldrien ni s’acceptarien, la població s’enfrontaria a l’imposició d’una obra dura. El conflicte seria contraproduent i no crec que ningú vulga provar eixa via. No estem en eixa situació, tots els implicats som més pragmàtics… Ja en la reunió tècnica del 21 de setembre optàrem per un projecte distribuït en fases d’actuació, des de la part alta de la conca, que permeta començar a intervindre des d’ara mateix. Com més prompte posem els equips interdisciplinaris de tècnics a treballar, abans disposarem dels càlculs necessaris per a intervindre. L’alternativa actual és començar per parts integrant punts de vista des de dalt o la paràlisi de nou. I tots volem que les accions comencen a fructificar.
Com es troba solució a un tema com aquest que afecta diferents poblacions, en el qual hi ha nombrosos actors implicats i interessos prou distints?
S’ha demostrat que el paper de Conselleria és important, amb la Secretaria de Medi Ambient i la Direcció General de l’Aigua coordinant els punts de vista locals. Sense la guia i la supervisió de l’administració autonòmica no serien factibles actuacions imprescindibles en l’àmbit local, des de la gestió cooperativa i la capacitat de projectar necessitats que superen les capacitats actuals de les administracions locals, com ara els projectes per a evacuar aigua des de les poblacions cap a les canalitzacions exteriors o la necessària xarxa separativa d’aigües brutes i pluvials. Acarem problemes compartits i el procés de cercar consensos en la conca del barranc dels Frares podria ser un experiment interessant que si es resol positivament esdevindria un exemple aplicable a altres situacions semblants del País Valencià.
En quin punt es troba actualment aquest procés d’enteniment i d’eixida acceptable de la problemàtica?
Busquem bones solucions de futur i no actuacions atropellades que impedisquen valorar què volem realment. I, alhora, estem interessats d’actuar sense retards innecessaris. El procés d’escoltar, participar i planificar amb la coordinació de Conselleria ens ha acostat al consens sobre els interessos comuns. Per al dia 30 d’octubre, les poblacions afectades (Burjassot, Godella, Rocafort i Massarrojos) portarem un document conjunt amb les actuacions que considerem importants i urgents; ara, redacten l’esborrany des de Godella… No ha sigut cada dia un passeig, però hem avançat molt junts. I encara que –com el dimoni s’amaga en els detalls– caldrà esperar a veure com es concreta tot el projecte, estic convençut que aconseguirem una solució millor per a tots, més respectuosa amb el territori i més eficient en la gestió de pluvials.
Quines actuacions durà, a partir d’ara, a terme l’ajuntament de Rocafort en aquest sentit?
A banda de la publicació que comentava adés, preparem tallers formatius i participatius, propostes de promoció de l’horta i del seu prestigi… A Rocafort ara promovem un model de població amable i ben integrada per a millorar la convivència. En eixa idea, l’horta és un valor transversal però forma part d’un conjunt coherent d’iniciatives: l’articulació interna amb millores urbanístiques, com ara el Pla Nord que reestructurarà Corts Valencianes i la plaça del Cementeri, l’aprovació de Rocafort com a poble a 30 km/h, la rehabilitació de l’espai natural de la Bonaigua o el valor dels corredors verds i del passeig. A voltes ens pareix que no hi ha mans (ni pressupost) per a tantes iniciatives, però sabem bé on volem anar.
