L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha instal·lat la intervenció Un cos estrany, de l’artista Marina Núñez, que “trenca” amb la façana del museu i reflexiona sobre el cos de la dona. L’obra, que es podrà veure fins al pròxim 25 de març, és un artifici de 80 metres quadrats que s’estén sobre la façana de l’VAM, en el qual s’observa una dona que impacta violentament contra la paret de l’edifici i la trenca. Segons l’artista, el nom “pot al·ludir a l’estranyesa del cos de la dona però també al·ludeix a un terme mèdic”.
El director del l’IVAM, José Miguel G. Cortés, i l’artista Marina Núñez han presentat aquest dijous el treball de la palentina en l’esplanada del museu, que forma part de la línia ‘IVAM Produeix’, que promou la producció d’obres de diferents artistes en espais aparentment no museístics.
L’artista, que ha considerat un “luxe total” poder tindre aquesta “pancarta de 9×9 metres en la façana de l’lVAM”, ha assegurat que ha realitzat un artifici en la paret perquè li agrada molt “portar al límit el joc de la versemblança”. Respecte al títol de l’obra, Núñez ha destacat que es tracta d’un cos estrany perquè la dona és “líquida”. “Tota l’escena és estranya, ja que és una dona blana que trenca amb una paret rígida de lloses i ciment, la qual cosa no podria, en principi, succeir”, ha assegurat. “En pegar-se el colp es veu que s’està liquant. És una dona dúctil, mal·leable, que s’està transformant i que, malgrat la seua carn suau, és capaç de trencar una estructura rígida”, ha afegit.
Lectura oberta
L’artista, que ha volgut deixar oberta la lectura i el significat de l’obra als espectadors, ha parlat d’algunes de les metàfores que la intervenció amaga. “No se sap molt bé si és el museu el que està expulsant la dona, podria ser que no la volguera especialment ni com a artista ni com espectadora. Tots sabem que les xifres d’inserció de les dones en el sistema de l’art contemporani espanyol són patètiques”, ha declarat Núñez.
Així mateix ha suggerit que “podria ser que algú l’haguera expulsat fora a manera de dona bala”. No obstant açò, Núñez ha explicat que la metàfora amb la qual ella va jugar al principi és que és la pròpia dona qui decideix trencar amb aqueixa façana “potser avorrida del territori interior i disposada a trencar certs tipus de fronteres i a demostrar que es pot ser més estrany i menys canònic”. “Generalment tinc la meua narrativa, però no m’agrada molt explicar-la perquè el que tenen de bo les imatges és, precisament, que són polisèmiques. Si li dius a la gent del que va, ho llig de la manera que tu ho has creat i no té massa sentit”, ha afirmat.
En aquest sentit, Cortés ha considerat que la riquesa de lectures “és el que fa veritablement l’art més interessant”. “L’artista planteja una sèrie d’elements i suggeriments i, com més polisèmica siga l’obra i més possibilitats de lectura tinga, doncs més rica és”, ha afegit.
Quant al procés de creació, l’artista ha assegurat que va començar recomponent la façana de l’IVAM, procés per al qual va utilitzar un programa de 3D i Photoshop per a realitzar l’artifici. Així mateix, ha afegit que l’única imatge que no està en tres dimensions en la pancarta és la de la dona, que, a més, és la seua germana.
El cos de la dona i els cànons
Per la seua banda, García Cortés ha assegurat que en “l’obra de Marina Núñez té una gran importància la representació de la dona”. “Sempre està present i podríem dir que d’una forma molt potent”, ha afegit. Així mateix ha considerat “molt contundent” la intervenció d’Un cos estrany‘ i ha assegurat “que no deixarà indiferent ningú”.
Cortés ha destacat que la metàfora d0″una dona que està trencant els límits, les fronteres del museu i que ve a ocupar l’espai públic” es mou en la línia que el museu planteja, que, segons ell, és un lloc “que vol expandir-se, trencar les fronteres, enderrocar els murs i construir un museu que s’expandisca per tota la ciutat”.
Núñez també ha parlat de la “estranyesa del cos femení” i ha considerat que, en la societat occidental, “el cos canònic és el masculí”, alhora que ha assegurat que l’anatomia femenina és “més mal·leable”. “A mi em sembla que açò no és negatiu. Els cossos no canònics són els que hem de reclamar i apostar per un conjunt de diferències que s’isquen del cànon”, ha assegurat Núñez. “Un cos metamòrfic em sembla metafòricament més interessant que un cos estable. M’agrada l’estranyesa”, ha afegit.
