El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest divendres proclamar la independència. Així ho ha decidit la cambra catalana gràcies als vots dels diputats dels partits sobiranistes de Junts Pel Sí i la CUP, que hores abans havien presentat un escrit a la Mesa del Parlament de Catalunya amb dues resolucions on demanen l’aplicació immediata de la declaració d’independència, suspesa justament en el moment de proclamar-la el president Carles Puigdemont al ple del passat 10 d’octubre.
La votació s’ha produït sense la presència dels diputats de Ciutadans, PSC i PP i després d’una darrera polèmica al voltant del sistema de votació. JxSí ha demanat la votació secreta i la CUP els ha donat suport, tot i ser una modalitat que està “lluny” de la seua “cultura política”, però acceptada per a evitar “la repressió” que es podria desfermar contra els diputats que donen suport a la independència. Finalment la votació s’ha produït en urna.
La primera de les dues propostes de resolució presentades i aprovades –amb 70 vots a favor, 10 en contra i 2 abstencions– diu: “Constutuïm la República catalana com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. Disposem l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República. Iniciem el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant”.
En aquesta proposta, els diputats de JxS i la CUP s’adrecen al poble de Catalunya i a tots els pobles del món per a fer un repàs històric dels esdeveniments polítics i socials viscuts entre Catalunya i Espanya. “La República catalana –afirmen– és una oportunitat per a corregir els actuals dèficits democràtics i socials i bastir una societat més pròspera, més justa, més segura, més sostenible i més solidària”. Per tot això i “en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya”, els grups que representen la majoria política al Parlament català “constituïm la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social”.
La declaració de la República catalana implica, segons recull el document, l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República. S’inicia doncs el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant. Els partits sobiranistes afirmen la seua voluntat d’obrir negociacions amb l’estat espanyol, sense condicionants previs, adreçades a establir un règim de col·laboració en benefici de les dues parts. Les negociacions hauran de ser, necessàriament, en peu d’igualtat.
Apunten a la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea el naixement de la República catalana i els trasllada la proposta de negociacions amb l’estat espanyol. En aquest sentit, insten la comunitat internacional i les autoritats de la Unió Europea a intervindre per a aturar la violació de drets civils i polítics en curs, i a fer el seguiment del procés negociador amb l’Estat espanyol i ser-ne testimonis. Posen de manifest la intenció de pertànyer a Europa, ja que els mandataris tenen la voluntat de construir un projecte europeu que reforce els drets socials i democràtics de la ciutadania, així com el compromís de continuar aplicant, sense solució de continuïtat i de manera unilateral, les normes de l’ordenament jurídic de la Unió Europea i les de l’ordenament de l’estat espanyol i de l’autonòmic català que transposen aquesta normativa.
La primera resolució insta el Govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per a fer possible la plena efectivitat d’aquesta declaració d’independència i de les previsions de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República. Per tant, en el cas que el ple del Parlament vote la resolució i es declare la independència, JxS i la CUP proposen una segona resolució per a donar inici a un procés constituent.
Per tot això, en la segona proposta de resolució de JxSí i la CUP –aprovada per 71 vots, 8 en contra i 3 abstencions– insten el govern de la Generalitat de Catalunya a “activar de manera immediata tots els recursos humans, públics i socials, així com mitjans materials al seu abast, per a fer efectiu el procés constituent democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant, que ha de culminar amb la redacció i aprovació de la constitució de la República per part del Parlament constituït en Assemblea Constituent que resulte de les eleccions constituents”; “constituir en el termini de quinze dies el Consell assessor del procés constituent per tal d’assessorar en la fase deliberativa constituent liderat per la societat civil organitzada”; “convocar, difondre i executar la fase decisòria del procés constituent, recollint les propostes sistematitzades al Fòrum Social Constituent, sotmetent-les a consulta ciutadana, que constituirà un mandat vinculant pel Parlament constituït en Assemblea Constituent que resulte de les eleccions constituents”; i “convocar eleccions constituents un cop culminades totes les fases del procés constituent”.
Els lletrats alerten dels efectes de la votació
Els lletrats del Parlament de Catalunya han fet l’enèsim advertiment als membres de la Mesa alertant de conseqüències penals si les resolucions que han presentat JxSí i la CUP on sotmeten a votació els efectes de la independència arriben a admetre’s a tràmit i a votar-se. Un informe constata que els texts tenen “relació i connexió directa” amb lleis suspeses o anul·lades pel TC, fent referència a la del referèndum i a la de transitorietat jurídica. Els lletrats argumenten que “presenten una línia de continuïtat i de suport als objectius expressats en les esmentades lleis i resolucions del Parlament”. En general, avisen que la tramitació i aprovació d’una declaració, acte, text “materialment equivalent o qualsevol proposta que tinga per objecte aplicar” les lleis anul·lades o suspeses ha d’atendre les resolucions que ha fet el TC al respecte.
L’informe també recorda que ja ha fet dos advertiments a la Mesa recordant-los el seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir les interlocutòries del TC sobre la Llei del referèndum i la de transitorietat jurídica. En concret, els lletrats també apunten que la primera fins i tot ha estat declarada ja inconstitucional i nul·la. Eludir aquests advertiments, continuen, suposarà “l’exigència de responsabilitats” en els termes que determina el TC, incloent la penal.
