En el guió no hi havia res escrit, però era previsible que la situació política que es viu a Catalunya acabaria protagonitzant el tradicional sopar en què es lliuren els Premis Octubre que atorga l’editorial Tres i Quatre. I així va ser. El fundador de l’editorial i activista, Eliseu Climent, va prendre la paraula abans que començara l’acte per a dedicar la festa literària més important de València al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i al president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez. Climent es va adreçar als assistents per a informar que el sopar de la nit d’ahir estaria dedicat a tots dos, que va definir com a “presos polítics per haver defensat la llibertat i la democràcia”. “La 46a edició dels Premis Octubre la dedicarem a dos persones que no estan ací, que estan a Soto del Real. Els volem ja entre nosaltres”, va reclamar Climent mentre una part dels assistents va començar a cridar “llibertat”.
Eliseu Climent: “Dediquem aquesta nit a dos presos polítics per haver defensat la llibertat i la democràcia: Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els volem ja entre nosaltres”
No va ser l’únic. L’escriptor i periodista Màrius Serra va presentar el seu ‘Enigmarius’ , que enguany girava al voltant de les dues efemèrides que han centrat les activitats dels Octubre: el centenari de la revolució russa i els vint-i-cinc anys de la mort de Joan Fuster, assegurant que en les últimes setmanes s’havia produït un clar intrusisme en això dels “enigmes. Tot és un enigma a hores d’ara”, va dir. “I jo vinc clarament a fer de mediador, a facilitar el diàleg”, va insistir.
Aquest fil conductor es va estirar fins a la resolució del “qüestionari” que tots els convidats tenien sobre la taula. Havien d’omplir-lo amb les respostes que pensaven correctes i depositar-lo “en un artefacte molt perillós”, va indicar Serra per a referir-se a la urna. L’element havia estat custodiat en la taula reservada per a la gent de l’escola La Masia, alguns alumnes de la qual van participar en l’homenatge a l’assagísta de Sueca.
Altra revolució a l’octubre
Les referències al procés d’independència de Catalunya també van arribar de mà dels premiats. El guanyador del Vicent Andrés de Poesia, Carles Camps, va subratllar que venia d’una “generació que ja havia lluitat contra el franquisme i pels drets i la democràcia”. Camps va posar fi al seu discurs cridant “visca la revolució d’octubre, però no sé si la que es va produir fa cent anys o la que alguns estan fent allà d’alt”.
També, Vicent Pallarés, a qui el jurat del premi Andròmina de Narrativa va distinguir per Les llàgrimes d’Orfeu, va relatar de forma irònica com havia anat d’ensurt en ensurt la jornada dl divendres passat. “La tensió em va pujar cap al migdia –hora en què el Parlament va declarar la independència de Catalunya– perquè veia com s’havia aconseguit un somni llargament desitjat per mi durant tota la meua vida”, va explicar Pallarés. Una situació que es tornaria a repetir a final de la vesprada, amb la intervenció de Mariano Rajoy per a anunciar les mesures del 155. I que, finalment, “remataria Eliseu Climent amb la seua trucada per a dir-me que havia guanyat l’Andròmina, un altre dels meus somnis que aconseguia en la mateixa jornada”.
Al sopar, que va estar amenitzat per les actuacions musicals de Rafa Arnal i Maria Josep Peris, es van aplegar representants del món polític, entre els quals el president de les Corts, Enric Morera –qui va parlar en nom de les institucions públiques–; la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de València, Glòria Tello, i el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona. També hi van assistir representants del món econòmic, social i literari.
