En un acte el magistrat acusa a tots dos d’apropiació indeguda, administració deslleial i delicte societari i afig, en el cas d’Avilés, un quart delicte, d’atorgament de contracte simulat. Els dos estan acusats de fomentar el cobrament de dietes abusives i participar en la concessió de préstecs irregulars.
López Abad s’enfronta a penes d’entre 4 i 14 anys de presó mentre que Avilés podria ser condemnat a entre dos anys i sis mesos i 16 anys i sis mesos de presó, d’acord amb els escrits d’acusació provisionals presentats per la Fiscalia Anticorrupció i la mateixa CAM a través del Fons de Reestructuració Ordenat Bancari (FROB).
El magistrat designa a més, com a partícips a títol lucratiu 18 membres de la Comissió de Seguiment i Control, participada per la CAM, als quals acusa d’haver cobrat dietes d’entre 9.000 i 308.000 euros. També considera partícips a títol lucratiu la dona, el germà i dos fills d’Avilés.
Segons precisen Anticorrupció i el FROB en els seus escrits, a partir de l’any 2005, l’acusat López Abad, que havia sigut nomenat director en 2001, “va cercar la fórmula per a superar límits retributius fixats per la caixa i possibilitar que els directius de CAM cobraren majors emoluments”.
Entre les maniobres que va dur a terme amb la intenció de sobrepassar els límits econòmics establits pels estatuts de la caixa, López Abad va fer els passos necessaris per a la creació de Tenedora d’Inversions i Participacions (TI) i que havia de funcionar com a Comissió de Control de totes les empreses participades per la caixa.
En opinió de la Fiscalia aquest òrgan “va ser un pur i bast instrument ideat per López Abad per a permetre que els membres de la Comissió de Control de CAM “cobraren uns emoluments molt superiors als quals tenien dret conforme a la normativa sobre Caixes d’Estalvi i els estatuts de CAM, sense realitzar cap treball addicional per a l’entitat que justificara aquestes retribucions”.
Simulació de venda
L’escrit també arreplega la participació de tots dos exdirectius en una simulació de venda d’accions de la societat ‘La Vereda de Sucina’, dedicada a inversions immobiliàries, per part de l’esposa d’Avilés a la germana d’aquest a través d’un pagament de 90.000 euros que la compradora fictícia havia ingressat prèviament.
Aquesta operació va causar una pèrdua de 4,91 milions d’euros al Banc CAM, successor del negoci de la caixa d’estalvis, després que l’entitat desistira de sol·licitar els crèdits concedits a l’empresa, que van ser autoritzats pel Consell d’Administració i l’Institut Valencià de Finances.
La recerca va partir d’un informe del Banc d’Espanya emès el 25 de gener de 2012 en el qual s’apuntava que Avilés hauria cobrat dietes irregulars entre els anys 2007 i 2011 i va obtenir “crèdits en condicions avantatjoses” per a empreses vinculades a la seua família.
