Diari La Veu del País Valencià
La dona, víctima i agent del canvi climàtic

Més de 26.000 persones, entre les quals es compten 500 representants d’Organtizacions No Governamentals i representants de la política internacional, assistiran a la COP23, formalment denominada “conferència de les Nacions Unides sobre canvi climàtic 2017”. La trobada se celebrarà a Bonn (Alemanya) del 6 al 17 de novembre i estarà presidida pel govern de Fiji, el qual està cridat a liderar el procés polític per a fer avançar la cooperació internacional enfront del canvi climàtic. L’objectiu és avançar en els propòsits plantejats a l’Acord de París i aconseguir el progrés en les seues pautes d’implementació.

La solidaritat és el lema d’aquesta conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic. “Sense l’acord i el suport de tots els països del món, enfrontar els desafiaments que planteja la protecció del nostre clima i el nostre medi ambient no serà possible”, així ho va dir la secretària executiva de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), Patricia Espinosa, en una intervenció recent.

Més vulnerables

I sense la intervenció de les dones tampoc no serà possible aconseguir-ho. Aquesta va ser una de les denúncies que més es van repetir en la conferència ‘Climate Justice: Engendering the Energy Transition’ (Justícia climàtica: Introduir la perspectiva de gènere en la transició energètica), organitzada per Els Verds/Aliança Lliure Europea i celebrada el passat 19 d’octubre a Brussel·les, al Parlament Europeu.

Entre les convidades a la trobada, la periodista de The Guardian, Fiona Harvey, va remarcar la necessitat d’investigar sobre l’impacte del canvi climàtic en el gènere, una qüestió que segons Harvey està en molt poques agendes. La periodista també va demanar la presència de dones en les reunions allà on es prenen decisions al voltat del canvi climàtic i tot just apuntava a la COP23. “És una bona oportunitat, la més gran des de l’Acord de París”, va expressar tot recordant que les dones suposen el 52% de la població mundial.

Fiona Harvey: “Les dones són molt més vulnerables davant els efectes del canvi climàtic, ja que tenen un menor independència econòmica”

Harvey també va alertar de la vulnerabilitat del gènere femení davant dels múltiples efectes del canvi climàtic. “Les dones estan molt més insegures en situacions com ara els huracans, les inundacions, els incendis que hem vist a Portugal, les onades de calor. I això és així perquè tenen menor independència econòmica. Pensem que el canvi climàtic afecta a les collites i per tant als preus”, va dir Harvey posant un exemple d’aquestes situacions.

“Dos de cada tres llocs de treball que es van perdre per l’huracà Katrina estaven ocupats per dones. En els treballs de reconstrucció van participar principalment homes i el 83% de les dones solteres no van poder tornar a les seus llars. Del total de persones mortes per l’onada de calor a França l’any 2003, el 65% van ser dones. I en les inundacions a Bangladesh, el 70% de les víctimes són dones perquè no poden eixir de casa “, va dir Harvey demanant més investigacions sobre aquests aspectes.

Fora de les agendes oficials

Per la seua banda, Fleur Newman, coordinadora de gènere al secretariat de la CMNUCC va mostrar la seua confiança a seguir avançant en una qüestió que en la majoria dels països encara no està en les agendes oficials. “Aquest any estem en una fase molt interessant sobre el gènere i el canvi climàtic i estic segura que hi haurà un pla de gènere en la COP23. Ara només hem d’esperar els resultats”, va dir Newman. “Sabem que és un objectiu molt ambiciós, però la transició ha de ser ràpida i radical, i això demana que fem les coses de manera diferent a com ho hem fet i que les dones s’impliquen en àmbits en què no s’han implicat de manera tradicional”, va dir Fleur Newman.

L’eurodiputat Florent Marcellesi en un moment de la conferència ‘Justícia climàtica: Introduir la perspectiva de gènere en la transició energètica’/ DIARI LA VEU

“D’ací a cinc anys hem d’estar completament formades en la transició cap a una economia neta”, va convidar. En aquest sentit, Newman va plantejar que cal inspirar-se en experiències que estan funcionant. “A Alemanya es forma a dones per a treballar amb l’energia solar i són molt efectives”, va indicar. L’eurodiputada, Linnéa Engström, també va manifestar-se en una línia semblant en afirmar que “en aquelles empreses on hi ha més dones als consells de direcció es fan més inversions en energies netes i renovables”. “Són factors que demostren que les dones són agents poderosíssims del canvi; són adalils en energia”, va subratllar.

“Sols un 5% de dones participa en els nuclis de decisió de les empreses i organismes que poden lluitar contra el canvi climàtic”

Les dades són molt clares. El darrer informe realitzat per Ernst & Young, l’any 2016, apuntava que només un 16% de les persones que integraven els consells d’administració de les dues-centes empreses principals a nivell global d’energia i subministraments eren dones. En acotar l’anàlisi en els càrrecs, dins dels consells, entre els executius que permeten exercir un cert lideratge, el percentatge de presència de les dones baixava al 5%. “Un progrés massa dolorosament lent d’un 1% en 3 anys”, lamentava l’informe.

Ecofeministes

Això no obstant, des de la Xarxa per la Sobirania Energètica subratllen que no hi ha prou amb un presència en els nuclis de decisió. “Que hi haja dones és una qüestió necessària, però no suficient perquè es done una mirada feminista. La condició necessària és que en formen part dones feministes en aquests espais”.

La coordinadora d’Ecologistes en Acció, Nerea Ramírez, també va reivindicar un paper diferent de la dona en el que va qualificar com a “una crisi ecològica sense precedents, que fon els seus arrels en un sistema que ha demostrat que no sap funcionar si no és en guerra amb el planeta”. En la seua opinió, la transició energètica ha de centrar-se a sostindre la vida i a garantir “vides dignes” per a tota la ciutadania del món. “L’ecodependència ens connecta amb els límits del planeta i la interdependència amb un altre límit que és el nostre cos. Per tant, depenem d’uns ecosistemes sans per a viure i cures d’altres persones per a viure”, va argumentar.

Nerea Ramírez: “Els principals grups que pateixen la pobresa energètica tenen com a substentadora principal una dona, que realitza treballs precaris o parcials relacionats amb la cura de persones”

Ramírez va oferir algunes de les escasses dades que es van presentar en la jornada sobre dona i dependència energètica. Segons un estudi realitzat per Ecologistes en Acció en la ciutat de Madrid, els tres primers grups que pateixen pobresa energètica tenen com a sustentadora principal una dona, que realitza treballs parcials, precaris o amb pensions més baixes, normalment relacionats amb la cura de persones.

Víctimes i agents

L’eurodiputat d’EQUO / Primavera Europea, grup organitzador de la conferència, Florent Marcellesi, ho té clar. “Les dones són les víctimes principals del canvi climàtic, però també són el principal agent per a revertir una situació que és molt preocupant”, va dir el parlamentari alhora que instava els poders a donar més protagonisme al gènere femení i als homes a assumir un altre paper que els connectara amb la realitat.

“Les dones tenen un paper important a l’hora de lluitar contra el canvi climàtic, gràcies a accions o hàbits diferents dels homes. Per exemple elles agafen més transport públic. I un estudi realitzat a Dinamarca revela que els homes consumeixen 130 grams de carn diàriament, mentre que les dones només 81”, va dir. Unes dades a tenir en compte pel que fa a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle amb origen en la ramaderia. Així doncs, les dones tenen una petjada ecològica menor que la dels homes.

Ara per ara, el que hi ha sobre la taula en aquesta conferència és la dedicació d’un dia sencer a la qüestió de gènere i medi ambient. A més, la Presidència de la COP23 i la Secretaria de la UNFCCC han convidat tots els països a desenvolupar un enfocament nacional per al gènere i el canvi climàtic, de manera que contribuisquen al desenvolupament i la implementació d’aquest pla d’acció de gènere de la UNFCCC.

No solament els canvis en el clima del planeta seran tractats durant la COP23. Totes les conseqüències que aquestos canvis provoquen en l’ecosistema de països i regions de la Terra constitueixen un tot inseparable. La desforestació en l’Amazones, el pulmó del planeta, pot produir sequeres i inundacions en països veïns i llunyans. L’escalfament dels mars pot provocar huracans en llocs on abans no es produïen. La contaminació i l’escalfament global provoquen la desaparició d’espècies de la nostra flora i fauna. Tot està connectat i tothom està implicat en el futur del planeta.

“Dels 26 milions de migrants climàtics, 20 són dones”

Com recorden els convocants de la conferència, els canvis ja es fan sentir de manera intensa i accelerada i governs i ONG treballen a Amèrica Llatina i en el món per a fer-los front. Els joves són un factor clau en el desenvolupament de polítiques i estratègies per a evitar un augment de la temperatura per sobre de 2 graus centígrads reduint les emissions de CO2 i implementant l’ús de les energies renovables, entre altres mesures.

Els èxodes climàtics –dels 26 milions de migrants climàtics, 20 són dones– ja són una realitat i els conflictes que pot deslligar en el futur, sumats a la pobresa i a l’escassetat d’aigua, aliments i serveis sanitaris esbossen “un panorama complex, per al qual hem d’estar preparats”, adverteixen. “Les noves generacions són les que hauran de bregar amb aqueixos problemes. El rol de polítics i personalitats de la cultura és hui, més que mai, clau en el marc dels acords sobre el clima”, conclouen.

Periodisme ambiental a València

En paral·lel a la conferència de Bonn, la Asociación de Periodistas de Información Ambiental (APIA) celebrarà els seu XII Congrés els dies 15 i 16 de novembre en l’auditori Mar Rojo de l’Oceanogràfic de València sota el títol ‘Cavi climàtic, la notícia més urgent’.

En aquesta trobada participaran més de 40 experts de diferents disciplines amb l’objectiu de reflexionar sobre aquest fenomen sense precedents des de múltiplex perspectives i analitzar com es conta el calfament global en els mitjans de comunicació. APIA espera que aquest congrés, que se celebra cada dos anys des de 1995, servisca per a posar el focus en l’agenda informativa el canvi climàtic.

Comparteix

Icona de pantalla completa