On va quedar l'auditoria del deute?

Els partits del Botànic renuncien a l'anàlisi global de les causes de l'endeutament i negocien un mecanisme ciutadà que avalue la gestió del Consell
/ València
3 novembre 2017 01:00h
Els representants del partits signants de l\'Acord del Botànic, reunits a la seu de Podem a València.

De cada 4 euros que ingressarà la Generalitat l'any que ve, 1 haurà de dedicar-se a pagar el deute públic acumulat des de la fundació de l'autonomia. La xifra actualitzada al segon trimestre d'enguany és de 44.975 milions. Cada ciutadà valencià deu 9.113 euros, la major part a l'Estat, atés que el 79% prové de préstecs estatals, després que el País Valencià, com la resta de comunitats autònomes, va deixar de buscar finançament al mercat arran de la crisi econòmica del 2008.

Conéixer l'origen i les causes d'aquest endeutament massiu –i que l'anàlisi la feren ciutadans particulars i no les institucions ni els partits– va ser una de les demandes del moviment del 15-M. Aquesta proposta va arribar a l'Acord del Botànic signat el juny del 2015. L'objectiu final consistia a determinar quines quantitats s'havien de tornar –l'anomenat deute legitim– i quines partides resultaven més discutibles o, fins i tot, no havien de satisfer-se –el deute il·legítim– perquè provenien del malabaratament de recursos públics en forma de sobrecostos injustificats, administració descurada o negligent, fastos i corrupció.

Una part d'aquest deute està perfectament identificada. La Comissió d'Experts creada pel Consell per a la reforma del sistema de finançament va xifrar en 15.239 milions la quantitat atribuïble a la insuficiència de l'aportació de l'Estat al sosteniment dels serveis públics valencians entre 2002 i 2016, l'anomenat 'deute històric'. La dada coincideix a grans trets amb els 14.380 milions proposats per la Sindicatura de Comptes entre el 2002 i 2015. 

Aquest desequilibri és el que el Consell vol denunciar amb els 1.325 milions consignats com a ingressos als pressupostos de 2017 –i ara al projecte de comptes per a 2018– sense cap suport real i, per això, anomenada "partida reivindicativa".

Balafiament i corrupció

L'anàlisi del deute consta explícitament al punt 5-B de l'Acord del Botànic com a "auditoria ciutadana del deute de la Generalitat, dels diferents departaments i les entitats dependents, amb publicitat dels informes finals". Aquest exercici no es troba ni entre les prioritats actuals del Consell ni tan sols com a projecte a mitjà o llarg termini.

Fins i tot Podem, la formació que més confia en aquesta mena de mecanismes participatius, ha renunciat a la fita d'avaluar globalment l'origen del deute públic. La seua reivindicació principal se centra ara en una auditoria ciutadana de la gestió del Consell que, a banda de mesurar el grau de satisfacció amb les polítiques del govern de Ximo Puig, hauria d'incloure propostes d'esmena i millora.

Així ho va expressar ahir el diputat de Podem Cèsar Jiménez durant la reunió de seguiment de l'Acord del Botànic. La mesura també s'insereix, almenys en esperit, al document de juny del 2015 que va propiciar el canvi polític al País Valencià. Es pot trobar, amb una altra formulació, al punt 2-C de l'acord. "Participació ciutadana: garantir la presència de representants de la societat civil a les comissions parlamentàries per a garantir el paper de control i fiscalització de la gestió pública i, especialment, durant la rendició de comptes dels càrrecs públics. Articulació de mecanismes de participació en l’elaboració de pressupostos, dels plans generals d’ordenació urbana i en les institucions i organismes públics".

El compromís original d'auditar el deute per a trobar la part il·legítima té diversos inconvenients. D'una banda, ocuparia molts recursos d'investigació i contrast en una administració autonòmica esquifida que ni tan sols disposa de suficients funcionaris per a eliminar els barracons del col·legis públics en aquesta legislatura i ha de recórrer a l'ajuda dels ajuntaments. Els grups parlamentaris del PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans han renunciat a assumir aquesta tasca feixuga, però aparentment necessària per a conéixer quina és la quantitat total dels diners desapareguts per pràctiques polítiques negligents i delictives.

D'altra banda, l'esment continu als recursos balafiats o sostrets afebleix, ni que siga de manera col·lateral, l'argument de l'infrafinançament secular del País Valencià com a causa primordial del deute descontrolat. El coneixement de les quantitats escamotejades continua sent fragmentari i es produeix arran de revelacions d'algun partit en una comissió parlamentària o en una nota de premsa, per informacions periodístiques i, sobretot, arran de les nombroses investigacions judicials encara en curs que afecten els antics governants.

Auditories no ciutadanes

La demanda de Podem d'una auditoria global del deute ha estat substituïda per sol·licituds concretes, a través de proposicions no de llei (PNL) a les Corts, de revisions concretes, com ara l'estudi econòmic de la reversió de les concessions sanitàries privades al sistema públic. Això és el que ja s'ha fet amb el contracte amb Ribera Salud a l'hospital d'Alzira. Es tracta d'una previsió de l'Acord del Botànic al punt 3-B. "Recuperació del sistema sanitari públic. Auditoria de los concessions administratives sanitàries i estudi de les vies adequades que en permetrien la reversió completa".

En aquest cas, però, l'auditoria és un mecanisme instrumental i preceptiu –no relacionat, per tant, amb la transparència en la política– per al canvi de titularitat de la gestió sanitària.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next