Anul·lat el canvi de nom dels carrers franquistes a Alacant per no passar pel ple de l'Ajuntament

La sentència dóna la raó al PP, que havia impugnat la decisió en considerar que la junta de govern no tenia competències per a fer-ho
/ Alacant
3 novembre 2017 01:00h

El jutjat contenciós administratiu número quatre d'Alacant ha declarat nul·la la decisió de la junta de govern de l'Ajuntament de canviar els noms dels carrers franquistes de la ciutat en considerar que la competència per a fer-ho corresponia al ple, on estan representats tots els grups polítics, i no a la Junta.

La magistrada al·ludeix al fet que termes com ara reconciliació, recollits en la Llei de Memòria Històrica, havien d'"inspirar tot el procés de canvi de noms de la llista de carrers municipals, buscant la unanimitat i el consens entre totes les forces polítiques"

D'aquesta forma, la sentència, de data d'aquest divendres i contra la qual cap recurs en el termini de 15 dies, estima el recurs que va presentar el grup municipal del PP en el consistori contra la decisió del 15 de novembre de 2016 de canviar els noms de carrers franquistes en aplicació de la Llei de Memòria Històrica.

En el seu recurs, el PP va al·legar, entre altres qüestions, que la decisió hauria d'emanar del ple i no de la junta de govern; que no es complia amb els criteris acordats en la Comissió de Ple creada a aquest efecte; que s'havien canviat carrers no afectats per la Llei de Memòria Històrica; que s'aplicaven respostes diferents a casos similars; i que no s'havia donat participació als afectats.

En la sentència, la jutgessa apunta que la finalitat "evident" de la Llei de Memòria Històrica i l'"esperit" de la norma queda reflectit en l'ús per part del legislador de termes com ara "reconciliació" o "concòrdia", que són els que havien de "inspirar tot el procés de canvi de noms de la llista de carrers municipal, buscant la unanimitat i el consens entre totes les forces polítiques per a així complir amb el mandat legal de tancar ferides encara obertes en els espanyols, evitant nous canvis en el futur".

Així, desgrana que els grups de PSPV, Guanyar i Compromís van proposar al novembre de 2015 crear una Comissió No Permanent que plantejara al ple almenys un document "únic" amb el llistat de "carrers, símbols i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació personal o col·lectiva de la revolta militar de 18 de juliol de 1936, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista" existent a Alacant per a la seua eliminació i canvi per altres noms

Per això, en la sentència se subratlla que el ple es va reservar "per a si mateix" la competència d'aprovar la proposta final de la Comissió i la fixació dels criteris per al desenvolupament dels treballs. Una reserva de competències que la jutge entén "del tot coherent" amb la Llei de Memòria Històrica.

Enfront d'això, el consistori va al·legar que, segons l'Ordenança Municipal de 2009, la competència per a l'assignació de noms de carrers correspon a la Junta de Govern. Això no obstant, assenyala la resolució que aquestos "preceptes" no són aplicables a la Llei de Memòria Històrica mentre que no es refereixen a donar un nom a un carrer o una rotonda "de nova creació" o a un "canvi ordinari", si no a una llei estatal "d'especial calat i transcendència política".

Per això, raona que és el ple on "estan representades totes les forces polítiques" i l'òrgan competent per a l'adopció de l'acord i recalca que així es va entendre en un primer moment i que, després, a l'octubre de 2016, va ser la regidoria de Memòria Històrica qui "va acordar alterar tal criteri competencial" cap a la junta de govern.

"Per la porta de darrere"

El portaveu del PP en el consistori d'Alacant, Luis Barcala, ha afirmat, després de conéixer-se aquesta resolució, que la sentència els dóna la raó perquè el tripartit en l'Ajuntament havia d'haver portar la qüestió del canvi de noms de carrers franquistes al ple en lloc d'aprovar-ho en la Junta de Govern, i els ha acusat de donar-li llum verda "per la porta de darrere".

"El tripartit va tractar de furtar el debat sobre el canvi de carrers al ple, on estem tots, i aprovar-ho per la porta de darrere ells sols", ha dit. Barcala ha considerat que, en un tema "tan delicat", "usar el corró és una cosa que no podíem permetre i per això vam posar la demanda". Barcala espera que el tripartit aborde ara aquesta qüestió "amb el respecte a la llei i els acords del ple" i que comence "de zero fent les coses bé".

next