La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, juntament amb el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), pretén incloure la palla d’arròs en actuacions de restauració de zones cremades per a evitar la degradació del sòl i els processos d’erosió que es poden generar.
Per aquest motiu s’ha celebrat a Gàtova una jornada de voluntariat experimental per a realitzar un tractament de restauració amb aquest residu en una sèrie de zones seleccionades de l’incendi que va patir aquesta localitat el passat estiu, informa la Generalitat en un comunicat. Aquesta jornada es desenvolupa en el marc del programa de voluntariat de l’empresa SPB i voluntaris del centre d’acolliment de menors de Paterna (CAM La Salle-Amigó). Pròximament, es realitzaran més trobades amb grups organitzats a través de la taula de concertació post-incendi.
Aquestes zones manifesten “un elevat risc de degradació”, indiquen des de la Conselleria, per la qual cosa els tècnics experimenten a embuatar amb palla d’arròs per a evitar que s’incremente l’erosió. El procés consisteix a fixar la palla i estendre restes de podes o desbrosses per a acumular brancatge damunt, la qual cosa permet evitar pèrdues per l’efecte del vent.
En qualsevol cas, des de Medi Ambient reconeixen que “sempre serà preferible utilitzar materials de la mateixa muntanya cremada”, però expliquen que, en determinades condicions, l’ús de la palla de cereal pot constituir “una alternativa viable”.
La gestió dels residus derivats del cultiu de l’arròs en l’Albufera de València presenta, segons el departament que dirigeix Elena Cebrián, “unes complexes implicacions econòmiques, ambientals i sanitàries, amb gran repercussió en la societat valenciana”.
Amb l’objectiu de reduir els impactes derivats dels “milers de tones de palla que cada any es produeixen”, investigadors de la Conselleria han iniciat el desenvolupament d’un marc de diversificació d’usos per a intentar “reconvertir aquest residu en un recurs”.
