La Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques distribuirà als 542 registres civils del País Valencià i als hospitals públics l’última edició del Vocabulari de noms de persona elaborat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) amb 3.152 entrades de noms valencians, 700 més que en el treball anterior del 2006, amb la seua equivalència al castellà.
Així ho ha assegurat aquest dilluns el secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Ferran Puchades, durant la seua presentació al monestir de San Miguel dels Reis, al costat del president de l’AVL, Ramon Ferrer; el president de la Secció d’Onomàstica de la institució, Emili Casanova, i la tècnica en Onomàstica, Maite Mollà.
Puchades, que ha agraït a l’Acadèmia els seus esforços per difondre i normalitzar l’ús de noms en valencià, ha fet públic el seu “compromís” de posar aquest vocabulari a l’abast dels funcionaris dels registres civils encara que depenguen del Ministeri.
També farà les gestions oportunes amb la Conselleria de Sanitat per a fer-lo arribar als hospitals públics valencians, on enguany s’ha començat a implantar una aplicació informàtica que permet la inscripció dels nounats directament des de les oficines del centre sanitari, mancant un tràmit administratiu posterior en el Registre Civil. Segons el secretari autonòmic, “s’ha avançat molt en el reconeixement del valencià” encara que “els canvis són relativament recents”. En aquest sentit, ha recordat quan ell mateix, en complir la majoria d’edat, va acudir al Registre Civil a canviar el seu nom per a valencianitzar-lo i ha fet un repàs per la normativa sobre aquest tema fins l’actualitat.
Així ha explicat que la Llei de Registre Civil del 1957 deia que “el nom dels nascuts en territori espanyol havia d’estar escrit en castellà i havia de correspondre amb el nom que se li havia donat en el bateig, sense excepció”. El 1977 es va legalitzar la possibilitat de posar el nom en la llengua pròpia del territori amb llengua cooficial i des del 1998 es pot també canviar la grafia dels cognoms per a adaptar-los, en aquest cas, al valencià.
En l’actualitat, la normativa estatal vigent atorga “llibertat absoluta per a posar el nom als fills o filles sempre que no siguen contraris a la dignitat de la persona”, ha puntualitzat Puchades, i existeix, a més, la possibilitat de sol·licitar el canvi tant de nom com de cognoms per a “valencianitzar-los”.
De fet, la “missió” del Vocabulari de noms de persona és “ajudar pares i mares a triar el nom en valencià dels seus fills, facilitar informació a ciutadans que volen adaptar al valencià el seu nom actual i aportar als funcionaris i a les diferents confessions religioses un inventari de noms amb la forma correcta en valencià”, ha subratllat el president de l’AVL, Ramón Ferrer.
Per això, el vocabulari recull un llistat “exhaustiu” de nom propis de les dues llengües cooficials al territori valencià que “facilitarà als funcionaris el seu deure d’informar i proporcionar la correcta tramitació de la inscripció i del canvi de noms propis al valencià”.
Retornar la història arraconada
El president de la Secció d’Onomàstica de l’AVL, Emili Casanova, ha destacat que la idea és “retornar als noms tradicionals valencians una història intervinguda pel castellà, que els havia arraconat a voltes totalment, a voltes deixant-los solament amb els cognoms”. Aquest volum busca “retornar la sang al nostre nomenclátor onomàstic”, ha agregat.
El criteri del Vocabulari ha sigut el d’acceptar qualsevol nom històric o actual, adaptat al valencià, incloent les diferents variants formals: Bertomeu/Bartomeu, Abdó/Abdon, etc. A més, s’ha tingut en compte l’aprovació de la Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones, en la qual desapareix la prohibició de la consignació oficial d’hipocorístics. Per tant, s’han inclòs els noms familiars i diminutius més comuns com Nelo, Quima o Ximo.
D’aquesta manera, tal com han explicat Casanova i Mollà, aquesta edició del Vocabulari de noms de persona obri un “ventall de possibilitats” que arreplega els noms més tradicionals en valencià (Jaume, Josep, Carme o Vicenta), els noms de la literatura valenciana (Tirant, Carmesina o Curial), noms medievals (Artal, Arnau, Violant, Blanca o Germana), topònims (Garbí o Mariola), mares de déu valencianes (Lledó, Balma, Murta), noms adaptats d’altres cultures (Hussein/Hassan o Nàdia) i noms hipocorístics tradicionals.
Casanova ha confiat que aquesta obra, que ha intentat adaptar-se a la “realitat actual”, siga “acceptada sense discursos estèrils ni existencialistes”. Des de l’AVL únicament fan les seues propostes per a adaptar els noms; “les persones són les que trien”, ha subratllat. L’acadèmic ha assegurat que encara “queda molt a fer” i ha avançat que ara toca fer un vocabulari de cognoms, una iniciativa que espera que es puga materialitzar “en un any” aproximadament.
