El PPCV ja no representa tota –o quasi tota– la dreta valenciana. Una part significativa d’aquest sector social es manifestarà dissabte 18 de novembre pels carrers de València en la reivindicació d’un finançament just. Ciutadans, un dels seus representants polítics, desfilarà al costat dels portaveus dels empresaris, dels sindicats i de tota mena d’associacions i col·lectius en un clam que ha esdevingut majoritari, almenys entre el que tradicionalment s’ha conegut com a opinió pública.
De fet, Ciutadans compartirà convocatòria amb tots els partits d’esquerra, des del PSPV fins a ERPV. A migdia del mateix 18 de novembre, diverses formacions regionalistes, des del partit moderat Som Valencians fins a l’extremista Grup d’Acció Valencianista (GAV), han convocat la seua concentració. En conseqüència, el PPCV serà l’únic col·lectiu políticament significatiu que es mantinga absent de les mobilitzacions sabatines.
Ciutadans hi acudirà amb tota mena de cautel·les i malgrat les reticències de la direcció espanyola d’una formació nascuda amb la vocació principal, no només de defensar la unitat d’Espanya, sinó també una administració estatal forta i d’alertar de qualsevol vel·leïtat federalitzant. Així doncs, un partit que veu separatisme en la promoció del valencià hi acudirà perquè, a parer del seu portaveu, Fernando Giner, “no enfronta ningú i té el suport de la societat valenciana”.
“Amb el poble valencià”
Segons Giner, existeix “consens” en la societat valenciana respecte de la justícia de la reivindicació d’un millor finançament. Aleshores, Ciutadans no en pot quedar al marge. “Si el poble valencià està al carrer, nosaltres estarem al carrer”, va afirmar el polític ‘taronja’ després de la reunió del Comité Autonòmic.
Aquest aparent “consens” és el que va captar la patronal CEV per a superar la secular resistència empresarial a manifestar-se darrere de la mateixa pancarta que l’esquerra. Després d’anys reivindicant un tracte més equitatiu tant pel que fa al finançament com a les infraestructures i d’haver redactat el manifest en col·laboració amb els sindicats, hauria resultat difícil d’entendre l’absència. El lema triat –Per un finançament just– tampoc semblava massa problemàtic.
Com no li ho ha semblat a Ciutadans, tot i que l’aparença d’innocuïtat de la frase no amaga que si s’ha de reclamar justícia és perquè es pressuposa una injustícia. A més, en aquest cas, el responsable resulta fàcilment identificable, llevat que algú pense que la lletania s’adreça a una instància supraterrenal i no a qui té la clau de la caixa i, per tant, la capacitat de portar la llum on hi ha tenebra.
“Els diners vénen del govern central”
Qui més clar té que l’artífex de qualsevol mutació de l’estat actual de les coses és plenament humà és el PPCV, com ahir va fer palés la diputada de les Corts Beatriz Gascó. Aquest ens totpoderós es diu “govern central”. La responsable d’Educació del grup parlamentari va atribuir a l’executiu de Rajoy tota la responsabilitat i també el mèrit de l’increment pressupostari dels darrers exercicis de la Generalitat, 2.600 milions de diferència entre els darrers comptes d’Alberto Fabra el 2015 i l’avantprojecte del 2008. Per això va ser tan vehement a l’hora de demanar al conseller Vicent Marzà que ho reconeguera.
Per pura lògica, si Rajoy és el responsable de la millora dels recursos de la Generalitat també haurà de ser l’interlocutor a qui s’adrecen en primera instància les queixes dels manifestants que reclamaran un finançament just, dissabte 18, a València. Rajoy és el president del govern espanyol i també del PP i Cristóbal Montoro, el seu caixer. Quan el ministre d’Hisenda va criticar que Ximo Puig no feia més que “plorar” en lloc de negociar i facilitar el canvi del sistema, va establir, per si algú no ho tenia clar encara, que el PPCV mai no estaria en una manifestació com aquesta.
