La Filmoteca celebra 30 anys amb una exposició que repassa el seu "gran" fons documental

La Nau de la Universitat de València acull la mostra a la sala Ricardo Muñoz Suay des del 7 de novembre fins al 25 de febrer del 2018
/ València
7 novembre 2017 01:00h

Aquest dimarts s’inaugura (19.30 hores), al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, l’exposició 'Material de somnis. 30 anys de Filmoteca (1987-2017)'. La mostra, que es podrà visitar fins al 25 de febrer a la Sala Estudi General de La Nau, està organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i l'Institut Valencià de Cultura (Direcció d'Audiovisuals i Cinematografia) i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de València, l'Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València i la Fundació General de la Universitat.

Tant el vicerector de Cultura de la Universitat de València, Antonio Ariño, com el director general de l'Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, han destacat "l'estreta col·laboració" entre les dues institucions, no només en aquest projecte sinó en altres iniciatives culturals, com ara el festival Serenates. La comissària de l'exposició, Nieves López Menchero, ha detallat que tot el material que es mostra suposa "una petita part del gran fons documental que reuneix la Filmoteca". En aquest sentit, ha detallat que s'hi exposen un total de 61 cartells de gran format dels més de 3.700 de què disposa la institució i 54 programes dels més de 3.000.

L’exposició 'Material de somnis. 30 anys de Filmoteca' reuneix una selecció del patrimoni fílmic dipositat, recuperat i conservat per la Filmoteca valenciana, entre els quals destaquen programes de mà, originals d'escenografies, guions, correspondència, fotografies, bibliografia i hemeroteca antigues, càmeres, projectors, mostres de les pel·lícules restaurades i les publicacions pròpies. Es tracta d'una acurada selecció d'uns fons imprescindibles per a conéixer el patrimoni audiovisual valencià que reflecteix no solament un quefer estètic i cultural sinó també la història de la cultura popular i les seues modes.

Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que va ser creada per Decret del Consell del 8 de gener del 1985 i va començar la seua activitat el setembre del 1987. / LA NAU

Entre les obres més destacades, figuren cartells de cinema de Josep Renau i Peris Aragó, així com documentació que reflecteix la relació amb el cinema de destacats intel·lectuals i escriptors valencians del segle passat com Max Aub o Vicente Blasco Ibáñez.

Així, s'ha recordat que el cineasta Ricardo Muñoz Suay va manifestar en repetides ocasions que el futur de la investigació cinematogràfica i la conservació del patrimoni fílmic passaven per la universitat. I així ha sigut: quan es va crear la Filmoteca no existien universitats que dedicaren estudis a la cinematografia; hui totes les especialitats del cinema i de l'audiovisual en general tenen cabuda en les universitats, així com els seus documentalistes i restauradors. La col·laboració amb la Universitat de València és un estímul per a la Filmoteca en el seu intent per aconseguir nivells d'excel·lència en el seu treball, han destacat els responsables.

30 anys de Filmoteca

Des dels anys trenta del segle XX, les filmoteques protegeixen, restauren i custodien el patrimoni cinematogràfic. La Filmoteca Espanyola va exercir com a única protectora dels béns cinematogràfics fins que, en els anys huitanta, gràcies a la descentralització autonòmica i a l'interés d'institucions públiques i de particulars per cuidar i divulgar la cultura cinematogràfica, es van crear filmoteques en diferents comunitats autònomes. Entre les primeres figura la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que va ser creada pel Decret del Consell del 8 de gener del 1985 i va començar la seua activitat el setembre del 1987. Llavors, van arribar les primeres donacions; entre elles, figuren les de la família de l'escriptor i dramaturg Max Aub, la de la vídua de l'escenògraf en l'exili Gori Muñoz, la del decorador i productor Francisco Canet, la de la família de Blasco Ibáñez, la de la família de Maximiliano Thous o la del director Carles Mira.

Una part d'aquests llegats pot veure's en l'exposició 'Material de somnis'. El març del 1988 la seu de la Filmoteca es va instal·lar i es va obrir al públic en el recentment restaurat cinema Rialto. El 1998 la Llei 5/1998 de 5 de juny va crear l'Institut Valencià d’Audiovisual i Cinematografia que, en record al seu fundador, va rebre el nom d'Institut Valencià d'Audiovisual i Cinematografia Ricardo Muñoz Suay, conegut per les seues primeres sigles: IVAC. El 2013, a causa de la creació de Culturarts, perd la seua autonomia de gestió i la denominació. Actualment es denomina Direcció Adjunta d’Audiovisuals i Cinematografia de l'Institut Valencià de Cultura.

La Filmoteca ha sigut premiada en nombroses ocasions: per la seua labor editorial, va rebre els premis de l'Associació de Crítics Cinematogràfics Espanyols i de l'Associació Espanyola d'Historiadors de Cinema (AEHC), i pel seu treball com a divulgació de la cultura cinematogràfica, el Premi Especial Sant Jordi de Cinematografia de RNE. A més per la seua labor en la restauració fílmica va rebre el Premi Sant Nitrat i el Premi J.M. González Sinde de l’Acadèmia de Cinema d'Espanya, que es concedeix a persones o institucions que empren el mitjà cinematogràfic per a la consecució de finalitats socials. Com a reconeixement a la labor de Muñoz Suay, l’Acadèmia de Cinema d'Espanya va crear el Premi Ricardo Muñoz Suay dedicat a promoure la investigació historiogràfica del cinema espanyol.

next