L’especialització i la feina constant han fet que La Cabina es consolide com a festival de referència tant en el panorama valencià dels migmetratges com en l’internacional. A més a més, té l’aval del públic, que el vol i acudeix. Així va parlar de les qualitats del festival el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, qui va celebrar aquest dimecres durant la presentació d’aquesta 10a edició que s’estrene com a directora una dona, Sara Mansanet. Això no obstant, Ariño va demanar un aplaudiment en reconeixement a la tasca feta fins a la data per Carlos Madrid, exdirector de La Cabina i actual responsable de Cinema Jove.
Aquesta 10a edició (del 16 al 25 de novembre) s’hi presenta amb novetats que tracten, d’una banda, de “trencar el bucle” incert en què viu el migmetratge a través de la visibilització que donarà la plataforma Filmin i, d’una altra, de normalitzar el valencià dins d’aquests tipus de films que tenen una durada d’entre els 30 i els 60 minuts. En aquest sentit, per primera vegada, el festival projectarà les sis cintes de la secció Inèdits en versió original (VO) amb subtítols en valencià, seguint així l’exemple iniciat aquest passat estiu per la Filmoteca d’Estiu, organitzada per l’Institut Valencià de Cultura (IVC), que va programar per a tancar l’edició de projeccions la guanyadora de l’Oscar a la Millor Pel·lícula, Moonligth de Barry Jenkins.
Per què no s’havia fet fins ara? Va ser la pregunta que va traslladar aquest diari. “El perquè no t’ho hauria de respondre l’anterior director”, va ser la resposta de Mansanet. El perquè sí es deu al fet que el festival rep el suport de la Direcció General de Política Lingüística perquè pel·lícules com Le petit voleur d’Erick Zonca, Tarde de domingo de Basilio Martín, Strip Search de Sidney Lumet, La Cabina d’Antonio Mercero –que, a més de ser la cinta que dóna nom al festival serà la primera vegada que es projectarà–, Sadgati de Satyajit Ray i Strop de Vera Chytilová es puguen veure en versió original amb subtítols en valencià per primera vegada en una dècada de festival. Es tracta d’un procés “molt costós econòmicament” parlant, va afegir la directora, i per això, el festival rep de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport una aportació econòmica de 22.000 euros (l’IVC hi aporta 10.000 més i la Direcció General de Cultura i Patrimoni, 12.000 euros més). Tanmateix, seguint la dinàmica instaurada, la intenció és veure com va, “com funciona” o com respon el públic davant la proposta del cicle i ampliar així el format en les properes edicions, va explicar Sara Mansanet,
De moment, hi ha una jurisprudència en l’àmbit públic –perquè eixa opció d’exhibició és la que segueixen els AlbaTexas de Ventura Pons– que avala l’aposta d’apuntar-se als subtítols en valencià. Moonligth estava anunciada com a última pel·lícula de la Filmoteca d’Estiu, a finals d’agost, un diumenge, un film avalat per l’Oscar i als Jardins del Palau. Era la primera vegada que el cicle incloïa una cinta en versió original amb subtítols en valencià. L’única d’entre les altres, que eren en VO amb subtítols en castellà, i “no hi hagué menys públic pel fet de ser en valencià”, apunta a Diari La Veu el director general de l’IVC, Abel Guarinos. Es van vendre 600 entrades i, per tant, es va convertir en una de les pel·lícules amb més demanda del cicle estival. Només una errada tècnica amb el projector va desmuntar els plans i la pel·lícula es va projectar dues vegades dins la sala Berlanga de la Filmoteca, on va rebre una resposta per part del públic “dins de la mitjana” de la Filmoteca, reconeix el responsable cultural.
Pocs migmetratges locals
Per una altra banda, La Cabina vol servir com a plataforma per a impulsar un tipus de films que no tenen cabuda en la majoria de festivals, començant pels premis Goya, ja que l’Acadèmia considera curts les pel·lícules el minutatge de les quals oscil·le entre un minut i els 60. Per això, migmetratges d’autoria valenciana “hi ha molt pocs”, va matisar Mansanet, com pocs hi ha també a l’Estat, “perquè si has de fer un esforç per a fer una pel·lícula que després no ha de tindre cap repercussió perquè no hi ha festivals, cicles, ni llocs d’exhibició, per què has d’esforçar-te en eixe format?”, va afegir. Per a combatre-ho, La Cabina ha arribat a un acord amb Filmin, que emetrà bona part de les cintes de les dues seccions oficials a través de la seua plataforma de pagament.
Seus, gales i premis
Aquesta desena edició començarà amb la gala inaugural que tindrà lloc, per primera vegada, al Palau de la Música de València el proper dimarts 14 de novembre. El cicle Amalgama i Inèdits es projectaran del 17 al 25 de novembre al Centre Cultural La Nau, mentre que la secció oficial tindrà lloc a la Filmoteca de València del dijous 16 de novembre fins al 24 del mateix mes. La gala de clausura tindrà lloc a La Nau el dissabte 25 de novembre, on es lliuraran, per primera vegada, junt amb els premis econòmics, dos guardons dissenyats ex professo per Raquel Rodrigo per als dos films guanyadors de la secció oficial i l’Amalgama.
També per primera vegada s’afegeix com a seu el Centre del Carme, que acollirà els Visual-Concerts, on Sulfuman i Navvier posaran la música el dia 23 i Tardor i Tórtel, el dia 24 de novembre.
Entre les activitats paral·leles com l’Aulacabina, adreçada al públic estudiantil, ja compta amb diferents centres escolars que ompliran l’edifici Rialto per a rebre unes dosis d’educació audiovisual; així com el Seminari especialitzat en periodisme cinematogràfic que impartirà el Javier Tolentino.
Secció Oficial
De les 409 cintes que va rebre el festival, 24 en configuren la programació i provenen de 13 nacionalitats diferents, com Cuba, l’Índia i el Japó, que estan representats per primera vegada en La Cabina.
Així, a la Filmoteca s’hi podran veure dins de la secció oficial dedicada als migmetratges de ficció: Goldfische de Facundo V. Scalerandi, Me and my father d’Aleksander Pietrzak, Feu mes fréres de Gone Brothers, Tikitat-A-Soulima d’Ayoub Layoussifi, Chasse Royale de Lise Akoka i Romane Gueret, An autobiography de Mari Mantela, Complices de Mathieu Mortelmans, Without sun de Paul de Ruijter, Piscina de Leandro Goddinho, Tard dans la nuit de Thomas Devouge, Graffiti de Lluís Quílez, The Wedding de Sebastian Mayr, Forest of echoes de Maria Luz Olivares, Ochiru de Kuzaya Murayama, Tokyo Project de Richard Shepard, La nuit je m’ennuie de Jonathan Kluger, Crepúsculo de Juan Pablo Daranas, Body de Léonor Serraille, Thumb de Moritz Binder, The peculiar abilities of Mr. Mahler de Paul Philipp, The desert left behind de Jan Buttler, Rase Campagne de Pierre-Emmanuel Urcun, Feu mon corps! de Stéphanie Lagarde i Lockjaw de Kordian Kadziela.
Per una altra banda, a La Nau es podran veure les cintes de la secció Amalgama dedicada als migmetratges de no ficció i llenguatges experimentals, on participen 25 Cines/seg de Luis Macías, Los mutantes de Gabriel Azorín, Simba in NY de Tobias Sauer, La part maudite de David Ferrando, Desertorxs de Quiela Nuc, Fifty rupees only de Nagore Eceiza, Ver nieve d’Alex Reynolds, Murmullos de Jordi Díaz, La última feria de Ricardo Íscar i Le saphir de Saint Louis de José Luís Guerín.
