Diari La Veu del País Valencià
Alacant: el polvorí polític dels alcaldes ‘resistents’

Sonia Castedo va deixar l’alcaldia d’Alacant quatre mesos abans de les eleccions de maig de 2015, quan el seu partit l’havia desnonada políticament, fins al punt d’intentar –sense èxit– que no apareguera al costat del rei Felip VI, de visita a la ciutat. Castedo va esdevindre una icona de la corrupció a tot Espanya i va dimitir per Facebook. Quan feia mig any que el PP era fora del govern, els Reis d’Orient municipals van fer una visita personalitzada al seu domicili, en una demostració que el vot popular no és, ni molt menys, l’únic element per a dirimir qui ostenta el poder.

Hi ha continuïtats subterrànies i altres que ho van deixar de ser, però que resisteixen incòlumes tot i que se sotmeten a l’exposició de la llum solar. La influència del rei Mides alacantí, el constructor Enrique Ortiz, va tindre el seu apogeu en l’època de Castedo, però venia d’abans, de l’època en què els socialistes governaven la ciutat. Qui va ser l’amo de l’Hércules C.F. continua sent un dels principals contractistes municipals i l’amo de bona part del sòl edificable.

Quan l’actual conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, exercia com a una de les veus més crítiques de l’hegemonia del PP alacantí va comparar el “saqueig” de la ciutat amb el perpetrat per la màfia siciliana a Palerm amb el repartiment entre famílies de la Cosa Nostra del pla urbanístic. “El saqueig (d’Alacant) es va produir quan la política va permetre que algú controle el 70% del sòl urbanitzable, contractes públics i instal·lació de macrocentres comercials. Això no és un problema jurídic, ni tan sols moral: és un problema polític. Perquè ens han fet un colp d’Estat”, va diagnosticar Alcaraz en unes línies que, a hores d’ara, continuen de plena actualitat.

Un problema polític

Les imputacions contra l’actual alcalde d’Alacant es troben a anys llum de la gravetat dels escàndols atribuïts a Sonia Castedo, el seu predecessor, Luis Díaz Alperi i l’empresari plenipotenciari, Enrique Ortiz. L’acomiadament, presumptament irregular, de la cunyada del portaveu del PP, col·locada a dit en l’època de Castedo, pot tindre una motivació política, però demostra també les dificultats que els responsables del canvi polític estan tenint arreu del país per a regularitzar les administracions.

L’alcalde d’Alacant, Gabriel Echávarri, acompanyat pels portaveus de Compromís per Alacant, Natxo Bellido, i de Guanyar Alacant, Miguel Ángel Pavón / EP

Tot i la incomparable gravetat dels fets, cal tindre en compte que la vara de mesurar les responsabilitats polítiques ha mutat sensiblement els darrers anys. L’exigència ètica a què Castedo se sotmetia era molt més laxa que no l’actual. L’aleshores alcaldessa pertanyia a un partit que va veure com el president de la Generalitat va suportar dos anys de vergonya personal i política al càrrec i on els casos de corrupció se succeïen sense aturador.

Això no obstant, a Echávarri se li podria aplicar la màxima d’Alcaraz. No té tant un problema jurídic o moral com ara polític. L’alcalde ha perdut la confiança dels seus dos socis de govern. El PSPV suma 6 regidors, mentre que Guanyar Alacant i Compromís n’atresoren 5 i 3 respectivament, sense comptar la regidora Nerea Belmonte, expulsada de Podem per atorgar contractes a dit a uns membres del partit.

Echávarri està en minoria, no només al ple, sinó també a dins de la mateixa coalició que ha governat Alacant des de juny de 2015. Els seus socis, que van permetre la investidura dels socialista per ser la llista d’esquerres més votada tot i tindre 3 regidors més en conjunt, ara li demanen que plegue i que el PSPV trie un altre dels seus representants per a substituir-lo.

La situació processal d’Echávarri i el fet que encara no s’haja obert judici oral, amb la possibilitat que siga exonerat abans, és significatiu per a la situació personal, el prestigi i l’honor de l’alcalde. La resolució dels casos serà clau per al seu futur polític a dins del PSPV i en altres possibles responsabilitats. Fins i tot, s’entendria que continuara com a regidor a l’espera de les resolucions, atés que això no és una qüestió que pertoque decidir a Compromís i Guanyar. Però l’alcaldia és el fruit de diverses voluntats i d’un pacte que la majoria demana revisar perquè, entre altres coses, les circumstàncies han canviat.

Comparteix

Icona de pantalla completa