El Jardí Botànic vol ser un oasi inclusiu per a tots els públics

L'espai verd de la Universitat de València acull una mostra sobre art-teràpia amb invidents i presenta un diccionari botànic en llengua de signes espanyola
/ València
2 desembre 2017 01:00h
La sala Hort de Tramoieres del Jardí Botànic de la Universitat de València acull la mostra \'El Botànic amb els ulls tancats\'.

Està el Jardí Botànic de la Universitat de València adaptat a les persones amb discapacitat visual? Quines sensacions tenen aquestes persones en la visita a un museu viu com aquest? Amb quines impressions eixiran? Aquestes eren algunes de les preguntes que, des del Botànic i amb l'ajuda de l'artista interdisciplinar Marcos Pastor Hidalgo, tractaven de resoldre. Des del 15 de novembre fins a aquest diumenge, 3 de desembre, les respostes estan exposades al jardí; allà, la sala Hort de Tramoieres acull la mostra 'El Botànic amb els ulls tancats'.

Tot comença amb una idea de Pastor, tècnic superior en fotografia artística, graduat en Belles Arts i estudiant d'un màster en Art-teràpia i educació artística per a la inclusió social. Durant les seues pràctiques en la Fundació ONCE de València va dur a terme una investigació basada en la millora del benestar de persones amb discapacitat visual a través de la pràctica artística i de la seua integració en les institucions culturals. Dins d'aquest projecte artístic i de recerca, Pastor va protocol·litzar una sèrie de tallers per a diferents espais museístics; concretament, la Fundació Bancaixa, l'IVAM i el Jardí Botànic de la Universitat de València. 

La cianotípia és un procediment fotogràfic monocrom inventat el segle XIX que aconsegueix una còpia de l'element original en color blau de Prússia o cian. / I. LAFITA

Una mostra sensorial

Va ser ell qui va presentar directament la seua proposta al Jardí Botànic. Es tractava d'un taller de fotografia i cianotípia amb persones amb diferents graus de discapacitat visual. Aquest taller es va celebrar el passat mes d'abril en col·laboració amb la Fundació ONCE i va consistir en una visita guiada per Pastor, que convidava els participants a conéixer el jardí a través del tacte, l'olfacte i l'oïda, recollint diferents elements que els cridaren l'atenció per a després traduir-los en imatges. Unes imatges que, després, permetrien a tothom ser testimonis d'allò que aquestes persones havien captat amb sentits diferents del de la vista. La varietat d'intensitats de color, les textures, els aromes i els sons i sorolls cobren tot el protagonisme. 

"El que volia era que la gent caminara pel jardí amb ell, fera el recorregut, s'inspirara segons les descripcions que anava fent, tocara, olorara, escoltara els elements vegetals... I, en funció d'aquests diferents sentits, fera una fotografia, bé digital, amb els telèfons mòbils, bé analògica, mitjançant la cianotípia. Aquest és el context de l'exposició", descriu Elisa Caballer, tècnica del Gabinet de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic de la Universitat de València. La cianotípia és un procediment fotogràfic monocrom inventat el segle XIX que aconsegueix una còpia de l'element original en color blau de Prússia o cian.

Marcos Pastor va organitzar en abril un taller de fotografia i cianotípia amb persones amb diferents graus de discapacitat visual

Ara, qui vulga pot acostar-se al Jardí a veure els resultats i descobrir com van ser les experiències d'aquestes persones. Caballer explica que en l'exposició "hi ha una xicoteta introducció sobre vinil, les cianotípies i les fotografies digitals". També hi ha uns cistells amb materials per a tocar, escoltar com cruixen... "És una mostra molt sensorial", afirma Caballer. A més, tota la informació que acompanya el material exposat està també en braille.

Les diferents intensitats de color, les textures, els aromes i els sons i sorolls cobren tot el protagonisme quan la vista no hi és. / I. LAFITA

Quan els ulls són el bastó 

En 'El Botànic amb els ulls tancats' també es projecta un vídeo gravat per una de les participants al taller. "Es va posar una càmera al cinturó i, quan escoltava alguna cosa interessant, li donava al botó. Així està gravat des del seu cos, és com la seua visió –conta Caballer–. Després, eixes imatges les ha editat l'artista i la veritat és que ha quedat molt bonic".

La peça de vídeo es titula 'Llum blanca'. "L'hem titulat així perquè la llum blanca és el resultat de la suma de les longituds d'ona i contrasta així amb la foscor, que és l'absència de llum, amb l'objectiu de donar, en certa manera, un enfocament positiu als resultats de l'experiència", justificava Pastor. La peça audiovisual no mostra només imatges de les sessions del taller, sinó també altres pràctiques i visites, així com tot allò que aquesta persona volguera mostrar i expressar.

En 'El Botànic amb els ulls tancats' es projecta 'Llum blanca', un vídeo gravat per una de les participants al taller

Per a Pastor, un aspecte que cal remarcar és que la càmera de vídeo se situava en un cinturó que vestia l'assistent al taller i que, per això, el punt de vista de les imatges equival al del seu bastó, "ja que ella el comparava amb els seus ulls".

Els textos de les exposicions que acull el Jardí Botànic de la Universitat de València es poden llegir en braille. / I. LAFITA

El Botànic en llengua de signes

De manera paral·lela al projecte de Marcos Pastor amb persones amb discapacitat visual, una companya del Gabinet de Cultura i Comunicació del jardí –Ines Perales– també va començar a treballar en la qüestió de l'accessibilitat, tal com conta Caballer, que reconeix que "tot i que és cert que el jardí està adaptat per a totes les persones, sovint la nostra informació o les activitats culturals que fem no ho estan". Per això, "volem començar a fer-ho en les exposicions i en els continguts divulgatius que publiquem en línia". En les exposicions, ofereixen els continguts en braille. Pel que fa als continguts digitals, han començat amb un diccionari de llengua de signes espanyola.

Al Jardí Botànic de la Universitat de València volen que tota la informació que ofereixen siga accessible a tothom

El 23 d'octubre del 2007 es tramitava la llei que reconeixia les llengües de signes espanyoles i que, a més, regulava els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues. Per a celebrar el desé aniversari d'aquesta llei, des del Jardí Botànic s'ha elaborat aquest diccionari botànic en llengua de signes espanyola. El diccionari s'ha editat en forma de vídeo, publicat a Youtube, i en poc més de 2 minuts s'hi poden aprendre huit conceptes botànics: arrels, tija, fulles, branca, fruit, llavor, hort i plantes medicinals. En la seua realització hi ha col·laborat Fesord, que els ha assessorat en la transcripció de diferents conceptes botànics i, a més, ha ideat uns signes per al Jardí Botànic i per a Espores, la revista de divulgació científica d'aquesta institució. "Hem començat amb coses bàsiques i després ja anirem introduint més conceptes", explica Caballer. I conclou: "Volem fer el jardí més inclusiu per a poder arribar a tot tipus de públic".

Visita guiada per Marcos Pastor, que convidava persones amb diferents graus de discapacitat visual a conéixer el jardí a través del tacte, l'olfacte i l'oïda. / M. PASTOR

Passejada rodada per la botànica

En la revista Espores, l'ambientòloga Maria José Aguilar ha encetat una secció dedicada a la "botànica inclusiva". En el primer apunt, l'autora fa un recorregut en cadira de rodes pel Jardí Botànic "per fer-nos arribar els avantatges i inconvenients que qualsevol persona amb diversitat funcional pot trobar-se". El seu recorregut s'inicia en l'entrada del jardí, "un espai natural accessible". A més, explica que "les persones amb diversitat funcional tenim assignada la tarifa reduïda i els acompanyants de les persones dependents estan exempts de pagament".

Aguilar també parla dels camins, de terra batuda majoritàriament, que són transitables per a usuaris de cadira de rodes, així com els banys, que també són accessibles. On no poden accedir els usuaris de cadira de rodes és als hivernacles dedicats al conreu de bromeliàcies, falgueres, carnívores i orquídies, "encara que des de fora es pot observar la riquesa que guarden en el seu interior", destaca. Per contra, l'hivernacle tropical sí que és totalment accessible.

L'ambientòloga Maria José Aguilar ha fet un recorregut en cadira de rodes pel Jardí Botànic per a mostrar els avantatges i inconvenients que pot trobar qualsevol persona amb diversitat funcional

Els camins estrets i tortuosos, algun pont, rampes amb massa pendent o xicotets desnivells són alguns dels obstacles repartits pel jardí que poden dificultar la visita de persones en cadira de rodes o que caminen amb l'ajuda d'un bastó. Aguilar reconeix que al jardí "s'han pres mesures per a millorar l'accessibilitat, buscant crear un entorn inclusiu", però remarca que encara caldria "fer algunes millores, que el farien molt més agradable". En definitiva, unes millores per a fer del Jardí Botànic un oasi inclusiu per a tots els públics.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next