Diari La Veu del País Valencià
Diego Gómez arremet contra els ultres del 9 d’Octubre en els Premis d’Alzira: La cultura és llibertat

Les lletres, els llibres i la literatura són una vertadera apologia a la llibertat. I a mode d’arenga, amb eixa veu trencada característica de l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez va fer una crida al seny i va assenyalar a aquells que no respecten la diferència, l’opinió oposada o la ideologia distinta, la manera d’entendre la vida, la cultura i, finalment, la llengua.

El primer edil de la capital de la Ribera Alta va aprofitar aquest divendres el seu discurs durant el lliurament dels Premis Ciutat d’Alzira per a arremetre contra els ultres que van atemptar contra les llibertats el passat 9 d’Octubre a la ciutat de València. Però no només a aquests, sinó que també va apuntar als acòlits que van omplir Alzira, des de l’1 d’octubre –coincidint amb el referèndum a Catalunya–, de pintades feixistes i frases denigrants com “la cultura es basura”, va recordar Gómez.

A tots ells, l’alcalde d’Alzira els va recordar, abans de lliurar el guardó de narrativa a l’escriptor algemesinec Vicent Borràs, que “la cultura és el poble” i, en tant que la societat se l’estima i la fa seua, “la cultura és llibertat”, va concloure Gómez.

Una de les moltes pintades que van aparéixer a Alzira des de principis d’octubre. / DIARI LA VEU

La gala dels XXIX Premis Literaris Ciutat d’Alzira tampoc no va deixar en l’oblit els membres del govern català destituïts per l’executiu de Mariano Rajoy i empresonats pel Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional. Ramon Ramon ja va advertir que l’únic “imperatiu” que reconexeria seria el de la seua família. Unes paraules, però, que van reconduir el pensament als ordenaments que, via judicial, han fet el viatge Madrid-Barcelona en els últims dies d’aquests mesos d’octubre i novembre. L’escriptor de Catarroja pujava a recollir el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta i va voler mostrar, per a finalitzar el seu discurs, la seua solidaritat amb els “presos polítics catalans”. S’hi van escoltar crits de “llibertat, llibertat”, tèbiament, però, entre els forts aplaudiments dels més de 700 assistents a la gala literària, que va aplegar desenes d’agents culturals, polítics, actors, músics, lletraferits i amants de les lletres en llengua catalana.

Tot i això, la vetllada va transcórrer entre la reclamació d’un últim impuls a la literatura en valencià i la broma àcida de l’actor Nelo Gómez, que va conduir la gala amb l’actuació del grup Barbaritats. “Desconfiem de l’administració que menyspree el llibre”, va començar advertint l’editor de Bromera, Josep Gregori, tot recorrent a Ciceró. “Tampoc no és tard –va seguir Gregori reivindicant– per a omplir les cases de llibres en valencià. Perquè una casa sense llibres és com un cos sense ànima. I nosaltres tenim ànima valenciana i lliure”, va acabar, per a després atorgar el premi de Narrativa infantil, que va recaure en Ximo Cerdà.

L’editor de Bromera, abans de lliurar el premi de Narrativa infantil que va guanyar Ximo Cerdà. / BROMERA

“Cap televisió us parlarà de llibres i menys de llibres en valencià”, va començar dient l’actor Nelo Gómez per a donar inici a la ‘Nit de les lletres valencianes’, una gala que, en la 40a edició, és candidata a eixir per les pantalles d’À Punt o, si més no, hauria d’ocupar hores d’una graella que es vol emplenar de cultura. Ferran Torrent va ser l’encarregat de lliurar el Premi de Teatre, un guardó que va reconéixer l’obra de Pepa Juan; en paraules del també escriptor, la Fundació Aigües de València “ajudarà a posar l’obra en escena”. El premi de Poesia va estar per a Josep Ballester i el de Divulgació per a Xavier Duran amb un treball sobre el Big Data que “no pretén ser catastrofista però tampoc vol ocultar la realitat ni els riscos” que s’amaguen rere l’empremta digital que deixem els usuaris”, va explicar l’investigador català.

Amb un dels premis desert, el d’Àlbum Il·lustrat, que per al 2018 acumularà la quantia econòmica d’aquest i, per tant, serà “més atractiu” per a animar a la participació, l’últim dels guardons va ser el de Narrativa, que va distingir la novel·la (Què saps de Vidal Palau?) de Vicent Borràs, qui, després d’haver guanyat en el 2004 el Premi de Narrativa Juvenil, ara es feia amb un dels guardons més cobdiciats de les lletres del país. Abans que parlara Borrás, va estar el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, qui, en absència del conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport –que no va poder assistir com havia fet en les dues anteriors ocasions– va llegir una carta on posava de relleu el compromís del govern valencià amb el món literari en tant que, malgrat “ser conscients” que encara queden coses per fer, va llegir Girona, el sector del llibre veurà duplicada la línia d’ajudes en més d’un 100% en els pressupostos del 2018.

Comparteix

Icona de pantalla completa