L’infrafinaçament obliga el País Valencià a destinar el 79,8% dels ingressos no financers a sanitat, educació i serveis socials, 6 punts per sobre de la mitjana de les autonomies, en detriment d’altres àrees com ara l’impuls de l’economia, les infraestructures o la cultura. Malgrat ser la tercera que major esforç realitza, el País Valencià es troba per sota de la mitjana en despesa real per capita entre 2009 i 2015. En concret, gasta un 4% menys que les comunitats de règim comú i un 27% menys que les forals. Açò es tradueix en 140 euros menys que la mitjana de les autonomies i més de 800 euros per sota de les comunitats forals. Aquesta és una de les conclusions que s’extrau del segon número de Papers de finançament, una sèrie de documents tècnics i d’anàlisi fruit de la col·laboració entre la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic i l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE). Aquests estan adreçats a promoure el coneixement de les repercussions per al País Valencià de la distribució de recursos derivada de l’actual sistema de finançament.
La secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, ha destacat que aquesta és “una mostra més que el sistema de finançament és insuficient”. “La bretxa entre els ingressos que rebem per a donar cobertura a l’Estat del Benestar i la despesa real per a satisfer les necessitats dels valencians i valencianes en matèria de sanitat, educació i dependència és cada vegada major”, ha recalcat.
Del mateix document s’extrau que el sistema de finançament autonòmic no proporciona a les comunitats autònomes recursos suficients perquè aquestes puguen atendre les seues competències en la prestació dels serveis públics fonamentals, fet que les va abocar, durant els anys de la crisi, a reduir la seua despesa real per capita en sanitat, educació i serveis socials un 15%. Tot i això, segons recull aquest document, durant el mateix període les administracions centrals (Govern i Seguretat Social) van incrementar la seua despesa real per habitant en serveis públics fonamentals.
Mira ha assenyalat que “el nou sistema de finançament autonòmic ha d’assegurar-nos la suficiència perquè tots els espanyols siguen tractats per igual, però també ha de garantir d’alguna manera algun Fons de Reserva de la despesa social que ens permeta actuar davant fluctuacions de l’economia que són lògiques”.
El segon número de Papers de finançament assenyala que el model de finançament autonòmic no ha proporcionat recursos suficients a les comunitats autònomes per a atendre els serveis públics. “L’argument que la causa de la insuficiència de recursos de les comunitats autònomes es deu al fet que la seua despesa és excessiva i no encaixa amb les dades de despesa en serveis públics fonamentals de les comunitats forals o dels països europeus de similar nivell de renda, tots dos molt superiors”, indiquen des de Conselleria. I afegeixen: “A la Comunitat Valenciana, la despesa en serveis públics fonamentals per capita es troba molt allunyada d’ambdues referències i se situa per sota de la mitjana de les comunitats de règim comú”.
Grans diferències
L’informe també certifica l’existència de diferències “notables” de despesa en serveis públics fonamentals entre les diferents comunitats autònomes. Així, es comprova que en el període 2009-2015, les diferències de despesa per habitant de les comunitats autònomes s’aproximen als mil euros per capita, de manera que estan al capdavant les comunitats forals, amb una mitjana per capita per al període que supera els tres mil euros (3.196 euros a Navarra i 3.138 euros al País Basc), enfront dels 2.203 euros de les Illes Balears. No obstant això, les diferències entre les comunitats de règim comú també són elevades; superen els 500 euros per habitant (al capdavant Cantàbria, amb 2.786 euros, i per darrere les Illes Balears, amb 2.203 euros).
“La Comunitat Valenciana, amb una despesa per capita de 2.302 euros, se situa un 6% per sota de la mitjana de totes les comunitats i un 4% per sota de la mitjana de les de règim comú, de manera que es troba molt allunyada de les comunitats més beneficiades per tots dos sistemes de finançament”, assenyala el document. En concret, el País València se situa, com a conseqüència de l’infrafinançament, a 140 euros per capita de la mitjana de les autonomies (a 95 euros de les de règim comú i a més de 800 euros de les forals).
