Dissabte a la nit es van entregar els V Premis El Tempir a la ciutat d’Elx durant un sopar al restaurant El Dátil de Oro, en un acte conduït per la professora Isabel Gadea i que va reunir diverses personalitats de l’àmbit cultural del País Valencià.
Els tres guardons, creats pel prestigiós Antoni Pons, i que volen homenatjar el riu Vinalopó i l’obertura de la magrana, símbols inequívocs del sud valencià, es van entregar al geògraf i presentador de TeleElx, Vicent Bordonado, en la categoria d’Elx; al Col·lectiu Maestrat Viu, en la categoria de País, i al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant en la categoria de Migjorn.
“Durant unes quantes hores –va anunciar Gadea en la presentació– les distàncies físiques entre els extrems del País desapareixeran i convocaran el reconeixement mutu entre nosaltres, des del sud cap al nord i des del nord cap al sud”. I, de fet, va ser així, ja que els premiats i el mantenidor van representar la realitat lingüística de tot el País Valencià.
Vicent Bordonado, premiat en la categoria d’Elx “per obrir una finestra que connecta la realitat de la ciutat amb les 33 partides rurals que conformen el terme municipal” –en paraules de Gadea–, va emfatitzar la necessitat de connectar ambdues realitats, no només des d’un punt de vista sociològic, sinó també lingüístic. En un terme municipal que supera els tres-cents quilòmetres quadrats, on hi ha moltes identitats, i des del punt de vista “d’una persona del camp”, Bordonado procura vertebrar-les i posar-les en valor en els seus programes televisius. Per a ell, cal que “la gent de la ciutat conega el camp i el conega en valencià”.
La categoria Migjorn va ser per al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, que celebra enguany els seus 30 anys de la primera promoció. Es tracta, per al Tempir, “d’un dels millors exemples de la valencianitat al sud, perquè ha sabut combinar el vessant inclusiu i constructiu de la seua tasca universitària amb el de la cohesió social”. Maria Àngels Francesc, directora del Departament, va voler emfatitzar la feina feta durant aquests 30 anys, com a especialitat que, en qualitat de formadora de futurs professors de llengua i literatura valencianes, té una tasca cohesionadora i dinamitzadora, que els ha fet esforçar-se per renovar-se i reinventar-se “des d’una perspectiva pedagògica, didàctica i de continguts” i “contribuir al progrés de l’ensenyament de la nostra llengua i la nostra cultura” com a vehicle per a teixir relacions en les quals les persones que, sense compartir la mateixa llengua, estimen la mateixa terra i acaben estimant la manera de veure el món des del punt de vista del valencià. Per a descriure els alts i baixos i les crisis que alguna vegada han patit i que han tornat a superar, Francesc va recitar uns versos de Miquel Martí i Pol, que aquell precís dia feia catorze anys que va morir: “Si ve l’instant que tu veus que defalleixo/sóc feble al capdavall, ho saps com jo–/no em deixis desistir./Recorda’m els projectes no acomplerts,/retreu-me les paraules/amb què vaig comprometre’m/per tu i per mi,/fes-me, si cal, memòria del lloc/i dels objectes que ens acompanyen”. (“Compromís”, del llibre L’hoste insòlit, del 1978).
Finalment, el premi en la categoria País va ser per a Maestrat Viu. L’entrega d’aquest guardó era per al Tempir “la manera més palpable que les distàncies geogràfiques i els prejudicis territorials no són una barrera insuperable perquè tots junts, sud i nord, fem un país des de la resiliència més absoluta però des de la germanor més ferma”. Pau Fabregat, el seu president, va agrair el reconeixement per a una entitat tan jove –va començar a caminar el 2011– i que representa la unió del “sud i el nord en un País Valencià que va més enllà dels centralismes”. Finalment, va parafrasejar Joan Fuster: “El País Valencià serà perifèric o no serà”, mentre es lamentava de la situació actual en què no existeixen “ràdio ni televisió públiques que permeten l’articulació comunicativa del país”, actuació que han de fer associacions i col·lectius com el Tempir o ells mateixos.
Per a acabar, el mantenidor d’enguany, Miquel Ángel Pradilla, professor de la Universitat Rovira i Virgili i autor de diversos llibres sobre sociolingüística, va prendre la paraula fent menció de l’actual situació que s’està vivint a Catalunya per a passar a analitzar el moment actual des del punt de vista de la política lingüística del País Valencià, que està vivint una “fase de castellanització encoberta, on l’administració s’ha mostrat, des de l’arribada de la democràcia fins al 2015, com una via morta per a rehabilitar la llengua per falta de convicció” i que, des del maig del 2015, “després d’una época tan fosca, ens trobem en un moment encara de boira, no tan espesa com abans, però que caldrà treballar molt per a sortir-ne”. Així mateix, va demanar al nou govern que s’implique fermament “cap a la normalitat lingüística”. Finalment, Pradilla va voler enviar un missatge positiu per a acabar la vetllada: “Al segle XXI, amb un conjunt de fatalitats com les que hem viscut, encara tenim condicions per a arribar al camí de la normalitat”.
