Sis de cada deu aturats valencians són pobres i quatre de cada deu treballadors amb contracte temporal, també. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe ‘Anàlisi i perspectives CV 2017’, que presenta aquest dilluns el Observatorio de Investigació sobre Pobreza y Exclusión en la Comunidad Valenciana, integrat per la Universitat CEU Cardenal Herrera, Cáritas CV i la Fundación Foessa.
Segons destaca, a través d’un comunicat, el director de l’observatori, el professor de la CEU UCH Enrique Lluch, “en aquesta quarta edició de l’informe s’han analitzat la pobresa i les desigualtats des de la perspectiva del treball remunerat, ja que l’ocupació és la millor forma d’acabar amb elles”. “Aplicant l’enfocament de la privació, com fem anualment en aquest estudi, hem revisat no solament les dades agregades de la població, sinó la situació específica actual dels col·lectius més desfavorits dins del mercat de treball i que més van patir la crisi econòmica: els aturats de llarga durada, els menors de 25 anys i les dones”, afegeix l’especialista.
Segons l’estudi d’aquest observatori, el col·lectiu més afectat per la pobresa és el dels aturats: de cada deu aturats al País Valencià, sis són pobres. Però en el cas dels treballadors amb contracte temporal, la taxa de pobresa també és molt destacada: afecta ja a quatre de cada deu i creix, passant del 30% al 40% en l’últim any. No obstant açò, solament huit de cada cent treballadors amb contracte fix són pobres i aquests ho són amb una renda més elevada que la dels aturats en situació de pobresa.
En el cas dels aturats valencians, la seua situació s’agreuja perquè els instruments de l’Estat de Benestar per a suplir la seua falta total d’ingressos són inferiors al territori valencià respecte de la mitjana de l’estat espanyol, amb unes taxes de cobertura que s’han reduït al llarg de la crisi. “El percentatge de beneficiaris de prestacions per desocupació respecte al total d’aturats ha caigut 21 punts en sis anys: del 68,9% en 2010 al 47,9 en 2016. És aquest últim any, la taxa de cobertura als aturats a la Comunitat Valenciana és 4,1 punts inferior a la mitjana espanyola”, destaca el professor Lluch.
Encara que les xifres agregades demostren que l’ocupació creix en l’últim any, els autors de l’informe assenyalen que la millora ha sigut inferior a la de l’any passat. “Segons les dades de l’EPA entre el primer trimestre de 2016 i el primer trimestre de 2017, s’han creat 51.700 ocupacions al País Valencià, enfront dels 56.500 de l’any anterior. Per tant, encara que l’economia segueix generant ocupació, ho fa a un ritme menor. I a això se suma que solament 5.500 noves ocupacions són a temps complet, és a dir, nou de cada deu contractes realitzats en aquest període són a temps parcial, un 35% dels quals són, a més, temporals”, detalla.
Aquesta creació d’ocupació “és també asimètrica des del punt de vista geogràfic: la demarcació d’Alacant ha concentrat el 86% d’aquestes noves ocupacions i el 64% del descens de la desocupació. De les 51.700 noves ocupacions, València n’ha creat 6.500 i Castelló, menys de mil”, assenyala Enrique Lluch, coautor de l’informe junt amb Eduardo Esteve i Miguel Torrejón.
Pobresa laboral
L’augment de l’ocupació, fonamentalment a temps parcial, ha implicat una evolució negativa dels salaris. El percentatge d’assalariats amb retribucions per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI) al territori valencià, segons dades de l’Agència Tributària, ha passat del 33,7% en 2009 al 37,6% en 2014, retrocedint solament al 36,8 en 2015. Aquesta xifra ascendeix al 41,7% en el cas de les dones. A més, la caiguda en termes generals del poder adquisitiu dels salaris és del 9% al País Valencià, un punt per sobre de la mitjana espanyola.
Per això, segons el professor Enrique Lluch, “segueix existint un percentatge significatiu de persones que encara tenint ocupació remunerada no poden eixir de la pobresa. Aquesta ‘pobresa laboral’ és una realitat que sembla assentar-se en l’actual procés de creació d’ocupació i fa que la consecució d’un treball no siga necessàriament un camí segur per a eixir de la pobresa i la privació”.
De fet, l’informe arreplega que el nombre de persones que arriben amb dificultat o molta dificultat a final de mes no deixa de créixer. Encara que la tendència a l’alça s’ha frenat en els dos últims anys, segueix per sobre de les xifres prèvies a la crisi econòmica i afecta més del 40% de les llars. Així, per exemple, el percentatge de llars que no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada a l’hivern no ha deixat d’incrementar-se des de 2011 i afectava un de cada cinc llars valencians en 2016.
Joves i dones
Analitzant específicament la situació laboral dels col·lectius més afectats per la crisi econòmica, des de l’enfocament de la privació, l’estudi de l’observatori se centra, a més dels aturats, en la situació laboral dels menors de 25 anys i de les dones.
El creixement de l’ocupació jove en aquest últim any ha sigut de més de 10.000 persones, especialment per sota dels 19 anys, però en el mateix període la desocupació s’ha incrementat en 7.000 persones, sobretot d’entre 20 i 24 anys. “Malgrat la millora de les xifres agregades, les taxes d’ocupació i inactivitat en el cas dels joves no varien substancialment pel que fa a les de l’any passat”, conclouen els professors del CEU i la UV autors de l’estudi.
En el cas de les dones, l’anàlisi de les dades d’ocupació de l’últim any també revela que l’augment dels contractes temporals, a un ritme 2,5 vegades superior als contractes indefinits, els ha afectat especialment: “Més de la meitat del creixement de l’ocupació entre les dones ha sigut temporal, mentre que entre els homes representa solament el 19%”. A això s’afegeix la dedicació a temps parcial, que encara que és majoritària en termes globals afecta també en major mesura a les dones: els contractes a temps parcial de les dones en l’últim any multipliquen en un 2,4 els dels homes.
