Combat contra la sequera: més aigua o millora de la gestió dels recursos?

El president de la Generalitat, Ximo Puig, es reuneix amb la ministra d'Agricultura perquè s'adopten mesures "urgents" contra la sequera

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, es reuneix hui amb la ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, per a plantejar-li la necessitat de prendre mesures urgents contra la sequera i per a combatre la situació "terrible" que afecta comarques alacantines com el Baix Segura. En concret, Puig reclamarà a García Tejerina la utilització de totes les dessalinitzadores de la zona i l'aportació extraordinària del transvasament del Tajo-Segura. Durant la trobada, que se celebra a la seu del Ministeri a Madrid, el cap del Consell sol·licitarà a la ministra la posada en marxa d'accions concretes que depenen del govern espanyol i que anirien encaminades a augmentar els regs al sud de la demarcació d'Alacant.

El cap del Consell també va manifestar el seu malestar pel fet que la presidenta del PP, Isabel Bonig, es reunira amb la ministra. "Cadascú representa el que representa: jo represente tots els valencians i ella representa els representants del PP; el que ha fet ella és una reunió de partit, la nostra trobada és una reunió de la Comunitat", va expressar Puig. 

El president ja va avançar a finals del passat mes d'octubre que sol·licitaria aquesta reunió davant el que va descriure com una situació de sequera "angoixant" i amb un alt risc per a la indústria agroalimentària de la zona. I és que l'afirmació del cap del Consell no és anodina ateses les dades oficials de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), que assenyalen que en el mes d'octubre, inici de l'any hidrològic, les precipitacions acumulades han sigut de 25,6 mm, xifra que representa un 66,3% menys del seu valor normal. Una situació que arriba després d'un any hidrològic –des d'octubre de 2016 fins a setembre de 2017– que va finalitzar amb un dèficit de precipitació del 14% respecte del valor normal corresponent al citat període. 

"L'any hidrològic ha finalitzat amb un dèficit de precipitació del 14% respecte del valor normal"

Les últimes dades publicades ahir per la CHX indiquen que els embasaments del País Valencià, amb una capacitat d'emmagatzemament de 3.347,5 Hm3, acumulen 852,12 Hm3, cosa que suposa un 25,46% de la seua capacitat. I en relació amb les mateixes magnituds respecte a la setmana passada, s'ha produït una disminució d'un 8,20%. Pel que fa a les conques, la d'Alacant (Marina Baixa, Serpis) es troba en un 52,02%; la del Xúquer, en un 23,20%; la de Túria, en un 28,33%, i la de Castelló (Palància, Millars i Sènia) està en un 42,23%. 

Quart any consecutiu de sequera

Des de la Unió de Llauradors i Ramaders se subratlla l'"angoixant situació" que travessa el camp valencià a causa de la sequera. "Està provocant serioses restriccions d'aigua per a l'agricultura del País Valencià. En la conca del Segura arriben les restriccions de reg ja al 49%, al 20% en la comarca del Camp de Túria i al 5% en el conjunt de la conca del Xúquer", expliquen des del sindicat agrari. "Si no plou abans de gener, les complicacions es traslladarien també al consum humà, sobretot en el litoral alacantí", adverteixen les mateixes fonts, tot destacant que es trobem ja davant el quart any consecutiu de sequera i d'absència de precipitacions importants.

Ximo Puig i Elena Cebrián (tercer i segona per l'esquerra), amb els representants dels regants en una visita a l'Assut d'Antella / DIARI LA VEU

Les conseqüències d'aquesta conjuntura són ja molt visibles en la gestió diària d'agricultors i ramaders, els quals denuncien un important augment dels costos. "La sequera ha provocat descensos de collita o falta de calibre, així com una major periodicitat en els regs, la qual cosa encareix els costos. La ramaderia extensiva pateix també els efectes de la falta de pastures naturals i els ramaders veuen augmentats els costos en pinsos", assenyalen. 

Una de les conseqüències de la sequera, al costat dels baixos preus percebuts pels productors, és que la superfície de regadiu al País Valencià haja patit un descens de més del 3% en l'última dècada. Contrasta l'anterior, a més, amb l'augment de més de l'11% en el conjunt de les terres de regadiu de l'Estat, segons les dades de l'Informe sobre el Regadiu de l'Enquesta de Superfícies i Rendiments de Cultius (Esyrce) que elabora el Ministeri d'Agricultura. Així mateix, des de la Unió se subratlla el descens en la superfície dels cítrics, xifrada en un 10% en l'última dècada.

Gestió adequada dels recursos

Davant d'una possible activació amb una aportació extraordinària d'aigua, la responsable de la sectorial d'Aigua de la Unió, Ernest Blasco, ho té clar. "No som antitransvasament i si no hi ha aigua caldria demanar-la, però entenem que hi ha recursos hídrics suficients si els gestionem bé, cosa que en la nostra opinió no s'està fent", explica Blasco. El representant de la Unió subratlla que el tema de l'aigua és molt "complex" i que precisament aquesta situació de sequera coincideix amb un dels anys que més ha plogut a la demarcació d'Alacant. "Ací el problema que tenim és que no estem aprofitant els recursos al 100% i em referisc a les aigües subterrànies, les dessaladores i les depuradores", assenyala Blasco, qui va participar en la Comissió d'Investigació sobre la contaminació de l'Aigua de les Corts. 

Ernest Blasco: "Hi ha recursos hídrics suficients si els gestionem bé, però en la nostra opinió, no s'està fent"

Ernesto Blasco assegura que els avanços científics i la millora de les noves tecnologies permeten un avanç molt significatiu que al País Valencià no s'està aprofitant pel que fa a les dessaladores. "Produir aigua dessalada és molt més barat que fa uns anys, tal com està demostrat. Es poden instal·lar plantes fotovoltaiques i/o de plaques solars al costat, perquè tenim un territori perfecte per a fer-ho i s'abaratirien molts els costos", explica.

En aquest sentit, el Congrés dels Diputats vota hui les esmenes presentades per Compromís que insten el govern espanyol a posar a ple rendiment les dessaladores per a lluitar contra la sequera. Així, la coalició proposa instal·lar una línia de mitja tensió amb l'objectiu d'augmentar el rendiment de la planta de dessalinització de Torrevella i posar en marxa la de Muxamel. Quant a les depuradores, Blasco assenyala que la majoria d'elles no estan funcionant al 100% i que la del Campello llança al mar 10Hm d'aigua després d'haver-la depurada. 

Dessalinització i aqüífers profunds

La seua aposta seria per la dessalinització, ja que en la seua opinió és un recurs "infinit". Així, assegura que la majoria dels aqüífers presenten uns índexs de salinitat que els fan inviables per al consum, però que amb un tractament adequat es podria aconseguir aigua apta. "Seria molt senzill conduir aquest salobre a la mar perquè estem molt a prop. A la majoria dels camps de Cartagena ja ho estan fent i asseguren que es pot aconseguir 'aigua a la carta', depenent de l'ús que es vulga fer en cada moment, el cultiu o la temporada", indica Blasco tot apuntant que cal més implicació i regulació per part de l'Administració i dels científics per a fer-ne un ús adequat. Les esmenes que defensarà el diputat de Compromís per Alacant, Ignasi Candela, també apunten a la necessitat d'explorar fórmules de dessalinització.

Així mateix, també lamenta que s'estiga considerant la possibilitat de buscar l'aigua en els aqüífers confinats més profunds, que els experts asseguren que tenim sota els peus. "El 90% de l'aigua de la pluja va al subsòl, als aqüífers profunds que quan se saturen acaben abocant l'aigua a la mar", explica Blasco, qui critica que cap de les confederacions hidrogràfiques que afecten al territori valencià mai han volgut reflectir aquestes aigües subterrànies als seus estudis. "Als poders sempre els ha interessat més el tema de transvasament perquè genera molts més interessos", lamenta alhora que denuncia l'existència d'"una màfia de l'aigua molt perillosa al País Valencià".

Ernest Blasco: "Per a dur-nos-en a la boca no ens ha de faltar ni una gota, la gent ha d'estar tranquil·la i si no tenim per a l'ús agrícola serà perquè es vol"

Per aquests motius, Blasco considera que no cal crear alarma social pel que fa a la possibilitat de quedar-se sense aigua per al consum humà. "Per a dur-nos-en a la boca no ens ha de faltar ni una gota; la gent ha d'estar tranquil·la. I si fa falta per a ús agrícola, serà perquè es vol, perquè com ja he explicat, recursos en tenim; és qüestió de gestionar-los de manera correcta. Jo crec que no posaran la situació al límit, però insistisc que és una qüestió política", indica Blasco. A més, fa un últim suggeriment als mitjans de comunicació pel que fa a les informacions sobre la sequera i les notícies relacionades amb l'oratge. "No podem dir que la sequera està tenint uns efectes negatius per a l'agricultura i després anunciar un temporal de pluja com una notícia roïna", adverteix.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat