El 2 de març del 2003, dos mesos abans de les eleccions que van aupar Francisco Camps a la presidència de la Generalitat, desenes de milers de persones es van concentrar a l’Albereda de València en defensa del transvasament de l’Ebre. La multitudinària convocatòria era una resposta a la manifestació contrària que havia portat milers d’aragonesos a la ciutat el 24 de novembre anterior.
L’aigua per a tots (‘Agua para todos’) no era l’únic incentiu per a assistir-hi. La perspectiva de degustar debades les 120.000 racions de paella i els milers de litres d’orxata promesos pels organitzadors van animar l’assistència, com també ho van fer els 3.000 autobusos gratuïts que van transportar manifestants des de molts indrets del País Valencià, Múrcia, Almeria i més enllà.
El suport material a la reivindicació de l’aigua, amb què el PPCV va consolidar la seua hegemonia, no va eixir d’una societat civil conscient i organitzada. Les institucions, aleshores controlades en exclusiva pel Partit Popular, van regar d’euros les mobilitzacions. La premsa de l’època va publicar les xifres i molts detalls de com es va finançar tot plegat.
Font de Mora demana “precedents”
En març del 2003, Alejandro Font de Mora era síndic del Grup Parlamentari Popular. El seu grup va proposar i aprovar en solitari una subvenció de 600.000 euros que les Corts van concedir a l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA). Amb la majoria absoluta del PPCV, les Corts havien aprovat prèviament una Proposició No de Llei (PNL) de suport al Pla Hidrològic Nacional (PHN) aprovat pel govern espanyol que preveia el transvasament d’aigua de l’Ebre cap als territoris del sud.
Amb aquesta base, el 3 de febrer del 2003 la Mesa va aprovar per 3 vots contra 2 la concessió dels 600.000 euros al col·lectiu agrari conservador per tal que executara una “campanya publicitària” de suport a la concentració del 2 de març. Font de Mora va convertir-se més tard en conseller de Presidència de Francisco Camps, conseller d’Educació i president de les Corts. Ara és vicepresident segon de la cambra i membre de la Mesa.
En aquest càrrec estant li va cridar l’atenció que la presidència de les Corts encetara la campanya publicitària ‘Per un finançament i unes inversions justes’. En conseqüència, va demanar explicacions mitjançant un escrit presentat a l’òrgan de govern de les Corts. Però, Font de Mora no s’interessa tant per la quantia de la campanya com pel fet de si “hi ha precedents” a l’hora de destinar diners públics a una reivindicació política.
La resposta de Morera
14 anys i mig després ha calgut que la presidència de les Corts ajudara Font de Mora a fer memòria. En un escrit de resposta a la sol·licitud d’antecedents del vicepresident segon, Enric Morera explica que la institució que presideix ha emprat 34.697 euros en una campanya publicitària que “reprodueix els objectius de la declaració institucional” aprovada necessàriament per tots els grups polítics, inclòs el PPCV, en demanda d’un millor “sistema de finançament i d’unes inversions territorialitzades justes”.
La campanya de promoció actual no promou explícitament la manifestació del 18 de novembre, que el PPCV rebutja, sinó la reivindicació general que la formació encpaçalada per Isabel Bonig sí que secunda.
El document de resposta a Font de Mora inclou la fonamentació amb què els 3 representants del PPCV van decidir dedicar-hi 600.000 euros de l’època (2003), 17,29 vegades més (sense comptar la inflació) que els 34.697 emprats ara per les Corts.
“En coherència amb l’anterior, les Corts Valencianes acorden que, amb els mitjans i els recursos propis, promouran i fomentaran la participació ciutadana en la manifestació esmentada per entendre que hi resulta imprescindible per a defensar l’interés general de la nostra comunitat”, deia la resolució. Eren, això sí, uns altres temps.
