El desànim existent tant en les arts escèniques, pel desmantellament del circuit teatral valencià, com en la societat en general, pels casos de corrupció, les males pràctiques polítiques i les conseqüències de tot plegat en qualsevol àmbit, és el punt de partida de la creació de De Sukei a Naima. L’actriu i directora alcoiana Gemma Miralles es trobava en plena recerca d’una idea sobre la qual desenvolupar un projecte personal de zero quan al seu voltant hi havia establert un context convuls. Per aquest motiu, va descartar els clàssics i va decidir capbussar-se en algun fet que s’haguera produït ací, al País Valencià. D’aquesta manera, va voler, d’una banda, mirar enrere per a trobar alguna cosa amb què poder establir un vincle amb la societat valenciana i l’amor propi i, a més, que li permetera vessar qüestions interessants i inquietants.
Finalment, va decidir que el punt històric sobre el qual s’assentaria l’obra seria l’expulsió dels moriscos del territori valencià. Cal destacar que, en 1609, es va fer fora més d’un terç de la població valenciana d’aquell moment; un fet d’una magnitud considerable que ha passat injustament desapercebut envers altres com la reconquesta o tot allò que estiguera relacionat amb Jaume I. A més, a banda de ser una manera de recordar-nos que els nostres orígens també són musulmans i de donar visibilitat a aquest episodi, és un esdeveniment que guarda moltes connexions amb l’actualitat. Com a exemples, les migracions forçades, els enfrontaments per motius religiosos i de procedència o les expulsions abusives, entre molts d’altres, i també, tots els efectes nefasts que tenen aquestes situacions sobre la vida de les persones. El text evidencia que hi ha patrons que, malauradament, se segueixen repetint, un fet que es converteix en una eina potent com a font de conscienciació per tal d’evitar estigmatitzacions i polaritats. “La cultura musulmana es mira amb molt de recel darrerament i el coneixement de nosaltres, de la nostra pròpia història i de tot el que ens envolta és essencial perquè no es produïsquen odis i conflictes sense sentit”, explica Miralles a aquest diari.
De Sukei a Naima conta l’abans, el durant i el després d’aquesta expulsió dels moriscos. Explica el deteriorament i la persecució de la seua cultura i identitat a base d’atacs i prohibicions que arriben a l’espectador en primera persona a través de tres generacions d’una mateixa família. El fil conductor i els personatges principals d’aquestes històries són tres dones de l’esmentada família que s’han d’enfrontar a decisions i moments molt crucials i difícils que seran un punt d’inflexió constant en les seues vides i que els obligaran a qüestionar la fidelitat a la família i la fe davant situacions de risc, la conservació del patrimoni que les posa en perill de mort o l’abandó dels fills per a poder-los garantir la vida.
Les dones musulmanes eren les conservadores i transmissores de la tradició i cultura, per la qual cosa jugaven un paper fonamental en molts àmbits. Amb aquesta proposta, Gemma Miralles els atorga de nou eixa centralitat que els hauria d’haver estat sempre inherent i contribueix a la feminització dels papers protagonistes en el teatre.
Els encarregats d’expressar i traslladar tot aquest seguit d’emocions damunt l’escenari, junt amb Gemma Miralles, són Marta Chiner, Aina Gimeno, Pepa Miralles, Vicent Pastor, Rafa Segura i Pep Sellés. També és clau la feina que ha dut a terme la directora, Cristina Lüngstenmann, perquè segons la mateixa autora ha aconseguit “transcendir l’obra per a universalitzar-la. L’ha dotada d’una estètica i estil que juntament amb els elements coreogràfics, musicals i escenogràfics li dóna força poètica a tota la història”.
Així, es tracta “d’una posada en escena molt atractiva a nivell visual, amb unes interpretacions potents, que transcorre en espais molt propers i familiars i un amb llenguatge propi però molt clar que fa que l’espectador s’endinse fàcilment i se senta part de la història des del primer moment”, conclou Miralles.
