L'Audiència arxiva definitivament la investigació sobre les restes de la fossa 113 de Paterna

L'Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme demana la reobertura de diligències i la presa de declaració testifical de familiars dels afusellats

La secció cinquena de l'Audiència de València ha confirmat que s'arxiva la investigació per les restes trobades en la fossa comuna 113 del Cementeri Municipal de Paterna –datades entre 1940 i 1941– en considerar que els fets estan prescrits i insten l'Associació de Familiars de Víctimes de Franquisme que va promoure la causa a fer valdre "els seus legítims drets de recuperació de restes davant els estats, però dins de l'organització jurisdiccional contemplada per a aquest efecte".

Així consta en una resolució facilitada pel Tribunal Superior de Justícia en la qual la sala rebutja el recurs de l'associació contra la decisió d'un jutjat de Paterna que, en primer lloc, va arxivar les actuacions per prescripció de l'acció delictiva i, seguidament, també va rebutjar l'al·legació presentada pels recurrents d'imprescriptibilitat dels delictes de genocidi i crims contra la humanitat perquè es va introduir en el Codi Penal des de la reforma de la LO 15/03 i no és possible la seua aplicació retroactiva.

L'associació, en el recurs davant l'Audiència, demana la reobertura de diligències i la presa de declaració testifical de familiars dels afusellats enterrats en la fossa. L'entitat al·legava que no s'havien practicat les diligències per a esclarir els fets, que es remunten als primers anys de postguerra, ni determinar si eren constitutius de delicte malgrat la presència de ferides de bala. A més, considerava que els fets són constitutius d'assassinat o homicidi extrajudicial en el context de crims contra la humanitat, per la qual cosa no prescriuen. A més, argumentava que eixa prescripció solament podia aplicar-se des del descobriment de les restes o una vegada esgotada la investigació judicial, no de manera preliminar.

No obstant això, la sala, després d'al·ludir a nombrosa jurisprudència, considera que no és possible continuar la jurisdicció penal perquè la notitia criminis situa els fets "en un moment que, sota tots els aspectes, està prescrit", una decisió amb la qual "no es veta la voluntat de l'associació recurrent i se li remet (...) a fer valdre els seus legítims drets de recuperació de restes davant els Estats però dins de l'organització jurisdiccional contemplada a aquest efecte".

Legalitat i irretroactivitat

Així mateix, afegeix que en la jurisprudència també s'assenyalen els obstacles "de principi de legalitat i irretroactivitat de les lleis per a excloure de l'àmbit de la jurisdicció penal espanyola l'aplicació, als fets d'aquestes actuacions, de les figures sobre les quals hui dia regeix el règim de la imprescriptibilitat".

Així, apunta que els recurrents manquen de cap dada que apunte al fet que el descobert no siga "solament el conjunt de restes humanes per defuncions violentes produïdes fa més de 75 anys" i els tribunals han de procedir i continuar en l'esclariment d'eixos fets "quan s'albire alguna viabilitat a l'èxit d'una acció penal".

Publicitat
Publicitat