Els advocats que assisteixen les persones emigrants dels Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) començaran a cobrar per la seua intervenció jurídica a partir del pròxim any. Fins ara, aquest servei que està previst legalment s’exerceix de forma voluntària per part d’una trentena de persones que es gestiona des del torn d’ofici de l’I·lustre Col·legi d’Advocats de València (ICAV). Els diners per a sufragar aquesta assistència eixiran d’una partida dels Pressupostos de la Diputació de València per a 2018, que es destinarà a la regulació d’aquest servei a través de la firma d’un conveni amb l’ICAV.
“Considerem que s’ha de valorar i dignificar el treball dels advocats en els Centres d’Internament, perquè és una labor i un dret fonamental”, manifesta la vicepresidenta de la corporació provincial, María Josep Amigó, qui explica les reunions que s’han mantingut durant les últimes setmanes diferents trobades amb el degà Rafael Bonmatí i amb les advocades del Servei d’Estrangeria, Ángels Blanco, Carmen Cabrera i Rebeca Lino, per a veure com podria materialitzar-se la cooperació.
Maria Josep Amigó: “El treball d’aquests advocats va més enllà dels tràmits administratius i hem de dignificar-lo. Estem parlant de drets humans”
Així, la Diputació firmarà un nou conveni amb l’ICAV –actualment existeix i funciona en matèria de mediació familiar a través de l’àrea de Cooperació Municipal– perquè els professionals que atenen les persones que es troben internes al CIE reben una remuneració pel seu treball. “El treball d’aquests advocats va més enllà de fer tràmits administratius. Pensem que es tracta de persones, no de delinqüents, que fugen de països i de situacions molt complicades i que es troben totalment desatesos. No és sols una qüestió de treball, parlem de drets humans”, indica Amigó, qui recorda la primera vegada que va entrar al CIE de València, com a advocada fa vint anys. “No vaig poder dormir en un parell de dies, recordant tot el que havia vist i escoltat allí. I dissortadament la situació no ha millorat gens”, lamenta.
Així mateix, també es contempla la possibilitat d’ampliar aquest conveni a altres institucions com ara la Conselleria de Justícia, perquè també hi puga intervindre el servei de traducció, ja que actualment els lletrats assisteixen els interns “demanat favors” com ara tindre un traductor. En aquest sentit, el grup d’advocats que està treballant en aquest servei subratlla que moltes vegades depenen de la voluntat dels policies del torn, de si accedeixen al fet que algun intern puga fer de traductor, en cas que els lletrats no tinguen coneixements de la llengua d’aquest.
Dificultats per a exercir l’assistència
Les advocades que han estat treballant per la formalització del conveni recorden que el servei es presta des de fa més de dos anys, tot just després de l’aprovació del Real Decret 162/14 que regula el funcionament intern del CIEs i que contempla l’assistència jurídica als emigrants. “Des de la secció d’Estrangeria es va conformar un grup de voluntaris que de forma altruista està oferint el servei, gestionat a través el torn d’ofici”, explica Rebeca Lino, presidenta de la comissió executiva de la secció d’Estrangeria i Drets Humans de l’ICAV, qui subratlla les dificultats dels inicis. “El primer dia que ens vam presentar al centre de Sapadors, la policia no ens va deixar treballar perquè no hi havia res regulat ni reglat”, indica la lletrada.
No va ser fins que els centres d’Aluche, a Madrid, i el de Zona Franca de Barcelona van posar en funcionament el seu servei, que es va normalitzar també la situació a València. “L’ICAV va firmar un conveni amb el Ministeri per a poder donar assistència, però en aquest cas no hi ha cap institució, com en el cas de Barcelona, on l’Ajuntament es fa càrrec de les minutes dels advocats. A Madrid paga el torn d’ofici de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid”, expressa l’advocada.
Malgrat tot, la trentena de lletrats –ara s’ha reduït un poc el grup– continua desenvolupant l’assessorament tres vesprades a la setmana: dilluns, dimecres i dijous. “Sobretot els informem de la situació en què es troben i ho fem gràcies a Creu Roja, que sí que pot accedir a l’interior i els explica que hi ha un servei d’assistència lletrada, ja que tot i que se’ls passa un full informatiu i existeixen cartells, la majoria d’ells no entén l’espanyol”, narra Lino, qui xifra la mitjana de consultes de cada vesprada entre 6 i 11, la majoria homes que han arribat a les costes del Mediterrani espanyol en pasteres des del Marroc i països de l’Àfrica subsahariana. “Arriben en condicions infrahumanes i es troben que són detinguts només arribar sense haver comés cap tipus de delicte, cosa que els suposa una contradicció i un xoc”, indica.
Rebeca Lino: “Aquestes persones arriben en condicions infrahumanes i es troben que són detingudes sense haver comés cap delicte”
A partir d’ací s’inicia un procés que en alguns casos abraça sols qüestions administratives, però que en d’altres es més “difícil”, ja que s’han trobat amb persones en situació d’especial vulnerabilitat, com ara víctimes de les xarxes de tracta d’éssers humans o que han fugit dels seus països per motius de religió o per la seua condició sexual. Causes que possibiliten l’engegada de l’obertura d’un expedient per a demanar la condició d’asil o de refugiat. Així mateix, l’advocada Lino subratlla els expedients que fan referència als menors.
“Les proves de determinació de l’edat no són exactes; tenen un marge d’errada de 24 mesos i això està possibilitant que menors siguen internats als CIEs, cosa prohibida per llei”, recorda la presidenta de la secció d’Estrangeria i Drets Humans. “En aquests casos, sol·licitem a la Fiscalia de Menors que es repetisquen les proves i, si es certifica que es tracta d’un menor d’edat, es posa en coneixement del Fiscal del Menors i del Defensor del Pueblo perquè passe a un centre d’acollida”, raona Lina, alhora que valora “la humanitat” i la “sensibilitat” dels companys d’aquest grup.
En aquesta línia, també emfasitza que els diners que arribaran a través del conveni, serviran per a ampliar l’atenció i millorar la qualitat de l’assistència. “Som quasi l’únic nexe d’unió entre les persones migrants i l’administració a nivell judicial i els únics que podem resoldre’ls qualsevol dubte que tinguen durant el temps que estiguen privats de llibertat”, rebla Àngels Blanco.
