L’Acord del Botànic té una escletxa. L’artefacte aparentment irrompible que ha permés –sempre que el TSJ o els recursos del govern espanyol davant del Constitucional no ho han impedit– portar endavant el canvi polític al País Valencià va patir ahir una prova d’estrés parlamentària que pot obrir un període de tensions, si més no fins a finals d’any, quan han d’aprovar-se els pressupostos per a 2018.
La línia vermella imposada pel portaveu socialista, Manolo Mata, a la negociació de la taxa turística i el menyspreu d’emplaçar Podem a incloure-la al programa electoral de 2019, han fet vessar la paciència de la formació encapçalada per Antonio Estañ.
La taxa turística “no està inclosa a l’Acord del Botànic”, va recordar ahir la portaveu adjunta de Compromís, Mirella Mollà. La coalició defensa la mesura, però no vol fer de l’impost un motiu de dissensió dins del Consell i apel·la a la negociació, però sense concretar cap proposta ni pressionar els seus socis socialistes perquè alcen el veto.
Així, Podem va aprofitar la votació d’ahir de les esmenes a la totalitat de la llei d’acompanyament dels pressupostos per a escenificar al ple de les Corts que ja no pensa ajuntar els seus vots amb els de PSPV i Compromís sense les contrapartides adequades. Després de diversos advertiments, l’escletxa es va obrir amb l’anunci d’una abstenció que podria deixar en minoria els grups del Consell.
L’avís es va complir, però les esmenes a la totalitat presentades pel PPCV i Ciutadans no van prosperar perquè els 4 diputats d’Agermanats (els no adscrits que pertanyien abans a Ciutadans) hi van votar en contra per sorpresa i van salvar la llei del Consell de la retirada.
Partida de pòquer
Amb l’abstenció d’ahir, Podem apuja l’aposta de la negociació del pressupost. Sobre el tapet hi ha 20.000 milions que han de permetre portar endavant les polítiques socials, educatives, sanitàries i industrials de l’any previ a les eleccions de 2019. Mónica Oltra va advertir Podem que el rebuig a aquests comptes per una qüestió concreta com la taxa turística posaria en risc algunes de les polítiques del Consell.
L'”acord a prova de bombes”, en expressió d’Oltra, no està de moment en qüestió. Podem no vol quedar com a causant de la discòrdia ni fer la impressió que la plantada es deu a un moment d’enuig pel menyspreu a la taxa turística.
La partida es planteja, de moment, en el terreny de la imatge, atés que cap dels partits està pensant de moment a trencar el bloc d’esquerres majoritari per cercar alguna aliança inestable amb què traure les lleis sense majoria absoluta. Els 4 diputats Agermanats –que no formen grup i estan considerats com a no adscrits– van trobar ahir el seu moment de significar-se com a element decisiu en una votació, però caldrà veure si tant el seu posicionament com l’aritmètica parlamentària els permeten trobar de nou aquest protagonisme.
El gest d’Agermanats té un valor, però, en la partida de pòquer que juga el Consell amb Podem. La situació recorda a la negociació de l’Acord del Botànic i de la formació del Consell, quan Ciutadans es va convertir en el comodí dels socialistes davant de la resistència de Compromís i Podem a atorgar la presidència de la Generalitat a Ximo Puig.
Ara, els 4 ex de Ciutadans són aquest comodí que intenta afeblir la posició de força de Podem, una basa que, de moment, sona més a farol que a una mà forta amb les cartes lligades.
Les demandes de Podem
L’anomenada ‘tercera pota’ del Botànic se sent degradada a simple ‘crossa’. No va voler integrar-se al Consell i ara es defensa dels retrets d’estar posant en risc el canvi per una qüestió menor com la taxa turística tot desgranant un seguit de demandes desateses.
Segons el seu secretari general, “el projecte de llei d’acompanyament desoeix peticions” com les de “no retirar la congelació a les ajudes al lloguer o oferir una via ràpida d’accés a un habitatge a les famílies desnonades; oblida els compromisos adquirits amb col·lectius laborals com el de les brigades de bombers forestals o els orientadors laborals del SERVEF. A més s’ignora la Directiva Europea en matèria d’eliminació de residus i s’ha rebutjat la creació de l’Impost sobre l’Activitat Turística sense deixar cap tipus d’espai per al diàleg i l’acord”.
Antonio Estañ és explícit pel que fa a com veu el joc i l’estat actual de les apostes: “Podem ha demostrat reiteradament la seua predisposició i la seua paciència per a aconseguir un acord definitiu amb el Consell que garantira l’aprovació dels pressupostos. Hi ha membres del govern que sembla que pretenen forçar la negociació arrossegant-nos a una situació en què hàgem de triar entre acceptar els incompliments del Consell o no prestar-li el nostre suport. Una tàctica que no solament no és responsable, sinó que afecta a l’estabilitat del Pacte del Botànic”.
Gestos i misèries
La sessió d’ahir a les Corts va ser tensa. Quan les esmenes van quedar rebutjades, Manolo Mata va córrer a agrair el vot als Agermanats i se’n va tornar al seu escó fent el gest de la victòria. Mentrestant, Ximo Puig, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, la resta del Consell i els diputats de PSPV i Compromís aplaudien alleujats després d’haver vist a prop el precipici.
La ràbia es va apoderar de la diputada de Podem Cristina Cabedo, qui no va resistir-se a atacar el més significat dels Agermanats, Alexis Marí, tot insinuant que algú li deu haver promés el càrrec de “director de l’Agència de Seguretat” de la Generalitat.
Marí i els seus companys no van explicar per què es van arrenglerar ahir amb el Consell. La votació es pot interpretar com un gest d’oportunisme parlamentari de 4 diputats que intenten eixir de la irrellevància. Però, una insinuació com la de Cabedo, ni serveix per a explicar el comportament dels parlamentaris ni reforça gens l’arriscada decisió de Podem i la delicada situació en què es troba amb l’horitzó d’uns pressupostos clau per al futur del País Valencià i la continuïtat del canvi polític encetat en maig de 2015.
