El síndic del grup parlamentari Compromís a les Corts, Fran Ferri, ha qualificat d’històrica la manifestació que va recórrer ahir el centre de la Ciutat de València per a reclamar un Finançament Just per al poble valencià, que va ser convocada per empresaris i sindicats i en la qual van participar tots els grups polítics amb l’única excepció del Partit Popular.
Per a Ferri, “l’èxit de la manifestació d’ahir ha de fer reflexionar el Partit Popular en el seu conjunt i Isabel Bonig en particular. El PP va cometre una primera errada quan va anunciar que no acudiria a la manifestació. Després, va cometre una segona errada posant en marxa una campanya per a intentar deslegitimar la mobilització amb una autèntica bateria de mentides. Però la seua major errada serà ignorar o menysprear el clam unitari i massiu que ahir van protagonitzar a València milers de valencians i valencianes. Si el PP i el govern central continuen ignorant una reivindicació com la d’un finançament just per a la nostra terra, han de tindre clar que el poble valencià no els ho perdonarà mai”.
“Ahir milers de valencians i valencianes varen fer una demostració d’unitat sense precedents en les últimes dècades. Persones de totes les ideologies i vingudes de tots els racons del país vàrem decidir unir-nos per a exigir que ens deixen de tractar com a ciutadans de segona. Cal donar valor a l’assistència de molts simpatitzants del Partit Popular que no van fer cas de les directrius de Bonig i van decidir posar per davant la defensa dels nostres interessos. Creiem que haurien de ser un exemple per als actuals dirigents del PP que actuen com a delegats del govern de Rajoy, en lloc de com a representants dels valencians”, ha afegit el síndic de Compromís.
Per a Ferri, “el govern del PP ha de garantir a partir de demà el seu suport a la reivindicació unitària dels valencians: un finançament just, que ens paguen els diners que ens deuen del deute històric i que ens garantisquen unes inversions dignes. La mobilització d’aquest cap de setmana no és un punt d’arribada, sinó de partida. És el primer pas per a demostrar que se’ns ha esgotat la paciència i que ens hem cansat de ser sempre menys que la resta”.
