El País Valencià exporta a altres autonomies més treballadors dels que importa

En 2016, un total de 196.377 persones que vivien al País Valencià van signar un contracte que implicava deixar el territori
/ València
21 novembre 2017 01:00h
La majoria de valencians que van marxar, ho van fer cap a Murcia.

La mobilitat laboral és una realitat al País Valencià. Des de fa anys, la dinàmica de créixer i desenvolupar la carrera laboral al mateix lloc esdevé impossible per a molts valencians que han de marxar fora del territori per a trobar feina o, en el millor dels casos, emigrar a altres territoris de l'Estat per a complir amb un contracte laboral. En concret, l'any 2016, van ser 196.377 els contractes que van implicar que un treballador que vivia al territori valencià haguera d'anar-se'n. Des del començament de la crisi econòmica, entre 2007 i 2008, aquest número no ha parat d'augmentar, segons les dades publicades pel Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE, per les seues sigles en castellà). A més, el nombre de treballadors que vénen des d'altres autonomies és significativament menor, la qual cosa provoca una pèrdua constant de mà d'obra al País Valencià.

La majoria de treballadors que van marxar del territori l'any passat amb un contracte sota el braç ho van fer cap a Múrcia, Catalunya o Madrid i, principalment, per a treballar en el sector serveis (107.044) i el sector agrícola (71.187). El 91% dels contractes que va captar Madrid, procedents del País Valencià, foren del sector serveis, igual que el 63,6% dels que van signar empreses de Catalunya amb treballadors residents al País Valencià. Per la seua banda, Múrcia s'emporta el gruix dels treballadors de l'agricultura.

Segons un informe el·laborat per Ranstad, com passa amb Múrcia, la majoria dels desplaçaments de treballadors cap a Castella-la Manxa i Aragó són per a treballar en l'agricultura. En el cas de la Comunitat de Madrid i les Illes Balears, per contra, la majoria de treballadors es dediquen al sector serveis. A Catalunya els números estan més repartits entre ambdós sectors.

Importació de mà d'obra

Les empreses del País Valencià, però, també requereixen de mà d'obra. En aquest cas, l'índex de treballadors d'altres territoris reclamats per empreses valencianes és menor que el nombre de treballadors que marxen fora del país. Així, segons les mateixes dades del SEPE, en 2016 es van signar 159.239 de mobilitat que implicaven desplaçament cap al País Valencià.

L'autonomia de què més treballadors s'importa és Múrcia, des d'on es van signar 43.518 contractes de mobilitat en 2016. El 50% dels treballadors nouvinguts ho va fer per a dedicar-se a l'agricultura i un 38%, al sector serveis. A Múrcia la segueixen Andalusia i Catalunya, amb 27.004 i 23.980 contractes respectivament, una vegada més enfocats cap al sector primari i terciari. És cridaner com l'informe del SEPE mostra que la mobilitat al sector de la construcció és ínfima en comparació amb la resta, la qual cosa demostra que el sector encara no ha recuperat els nivells anteriors a la crisi.

Aquestes dades posen de manifest que el saldo de mobilitat de treballadors és negatiu, és a dir, hi ha més treballadors que vivien al País Valencià i que han marxat, que treballadors que vivien a altres territoris i han vingut a treballar. Aquesta situació està comportant complicacions en alguns sectors, com per exemple al camp. Des de la fundació Agricultores Solidarios, vinculada a la Unió de Llauradors, han informat que hi ha problemes per a portar gent a treballar al camp. Des de CCOO-PV, consideren que el saldo de mobilitat negatiu es deu a la menor oferta d'ocupació al País Valencià respecte a altres autonomies. 

Perfil de mobilitat

Al País Valencià, són majoritàriament els homes els que es mouen, tant per a vindre com per a anar-se'n del territori. L'any 2016 van vindre 115.455 homes i se'n van anar 137.316, mentre que el número de dones va ser de 43.784 i 59.061, respectivament. El nivell acadèmic és un dels factors determinants d'eixida, ja que les persones del col·lectiu majoritari que va deixar el País Valencià (116.192) només tenien estudis primaris.

La taxa de mobilitat interautonòmica de persones estrangeres és del 21,29%, notablement superior a la de persones nascudes al País Valencià, que es queda en un 6,56%. Aquesta és una tendència general al conjunt de l'Estat, ja que la majoria dels que es desplacen provenen d'un altre país. En el cas del País Valencià, entren més estrangers que persones nascudes a l'estat espanyol i se'n van moltes més de valencianes que persones nascudes a altres països.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next