La indefinició política retarda la millora del finançament almenys fins a 2018

Quan els polítics no volen enfrontar-se a un problema solen convocar una comissió d'experts. El del finançament autonòmic és un problema polític potencialment destructiu per a qualsevol govern que es plantege empomar-lo de front. Per això, es busquen aproximacions laterals com ara la intervenció dels economistes que, tot i la seua condició de perits tècnicament insubornables, solen traure conclusions amb un biaix favorable cap a la part que els ha proposat.

La propera setmana els experts de tots els territoris de l'Estat han de presentar els resultats dels seus estudis, que seran sotmesos a la valoració del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l'òrgan encarregat de fer la proposta de reforma del sistema de finançament i on l'Estat té el 51% dels vots i les autonomies, el 49%. Aquesta proposta s'ha de convertir en llei i, per tant, ha de rebre el vistiplau de les Corts Generals, on Rajoy no disposa de majoria absoluta.

El compromís informal, transmés normalment a través de tercers, de Mariano Rajoy era, fins ara, que el nou model estaria enllestit a finals d'enguany i que es podria aprovar a principis de 2018. Ahir, però, una informació de l'Agència EFE signada al Congrés dels Diputats i atribuïda a fonts del Ministeri d'Hisenda van desmentir la imminència de la reforma.

El govern espanyol no presentarà cap proposta abans que no passen les eleccions de Catalunya, segons aquestes fonts, perquè no semble que el canvi de model "vol acontentar els catalans". L'explicació dista molt de resultar satisfactòria si es té en compte que la majoria parlamentària al Parlament de Catalunya fa anys que va renunciar a aquesta mena d'estira-i-arronsa i es va optar per la via de la independència.

Una bomba de rellotgeria

Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro i qualsevol ministre o dirigent del PP que s'ha referit a aquesta qüestió en els darrers mesos han esquivat la responsabilitat de formular la proposta concreta als altres, tant partits com institucions. Un dia havia de ser Pedro Sánchez qui posara d'acord tots els territoris governats pel PSOE i portar la proposta a La Moncloa. Un altre dia, després d'ironitzar al voltant dels planys de Ximo Puig i els seus consellers pel maltractament fiscal, Rajoy li demanava que fóra ell qui prenguera la iniciativa de posar d'acord les comunitats autònomes, socialistes i no socialistes.

Entre visita i visita d'Isabel Bonig al despatx del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a Madrid, la responsabilitat es desviava cap a Compromís, a qui la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, ha arribat a responsabilitzar de la precarietat de les inversions de l'Estat al País Valencià. El darrer salt argumentatiu de Bonig ha sigut vincular el nou finançament amb el suport acrític als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2018.

El PSOE tampoc no té una postura única fixada. Que Pedro Sánchez haja assumit la reivindicació de Ximo Puig plasmada en la manifestació quasi unitària de dissabte passat no vol dir que els plantejaments valencians estiguen assumits sense conflicte per tot el PSOE. De fet, la invisibilitat de la marxa del 18 de novembre a la premsa espanyola és un factor a tindre en compte a l'hora d'analitzar per què l'exigència valenciana no ha merescut reaccions polèmiques als territoris on un model com el proposat pel País Valencià podria amenaçar la seua posició relativa o absoluta en el repartiment dels fons públics. Per tal que una proposta meresca ser discutida cal que siga creïble, és a dir, que estiga assumida per algú amb influència real per a convertir-la en norma d'obligat compliment.

La teranyina s'atapeeix

Pedro Sánchez va exigir públicament a Mariano Rajoy que enllestira el nou model de finançament abans d'acabar 2017. Uns dies després, el seu partit ha proposat que siga la comissió Territorial del Congrés dels Diputats l'encarregada de discutir-lo. El PP ho ha acceptat de seguida.

La decisió té una lògica molt clara. Mentre que al CPFF estan representats els territoris, amb interessos que moltes vegades no coincideixen amb les línies ideològiques sinó que es conformen segons les característiques socials i geogràfiques de cada lloc, al Congrés dels Diputats cada partit ha de presentar una posició comuna. 

La mecànica de la negociació és diferent en un fòrum i en l'altre i aquesta dualitat pot afavorir l'acord o ajornar sense termini la reforma. El desbloqueig depén de la voluntat dels actors d'encarar el problema. Els experts diran la seua pròximament, però no decidiran res. Mentrestant, el PSOE, Ciutadans, el PP i, sobretot, el govern espanyol defugen una iniciativa que, de moment, retarda a mitjans de 2018, com a mínim, la solució d'un desequilibri que fa anys que ofega el País Valencià. Sembla que tots comparteixen aquest diagnòstic, però cap dels doctors s'atreveix a clavar el bisturí per tal d'obrir una via d'aire i alleujar el malalt.