L’estigmatització continua pesant com una llosa sobre les persones infectades amb el Virus d’Immunodeficiècia Humana (VIH). Els avanços científics i en medicina aconseguits en els últims anys no han tingut una correspondència paral·lela pel que fa a la conscienciació social. “La història del VIH és la historia d’un èxit científic, però de fracàs en l’aspecte social. Les persones portadores del virus hui en dia encara s’enfronten a l’estigma i la marginació. Per això, el 50% de les persones tenen por a comunicar el seu estat serològic i un 52% no poden aconseguir treball. Tenim casos de persones que fa cinc anys que van ser diagnosticades i que encara no han sigut capaces de comunicar-ho a la família”, va explicar María Jesús Cabezón, coordinadora de la Coordinadora de Asociaciones de Lucha contra el Sida de la Comunidad Valenciana (Calcsicova), fa unes dies a la Ser. La solució a aquesta disciminació? “Tindre una societat ben informada”, respon Carlos Manuel Gómez, president de l’entitat, qui adverteix hui, Dia Mundial de la lluita contra el VIH/Sida, de la necessitat d’avançar en el diagnòstic.
Maria Jesús Cabezón: “La història del VIH és la historia d’un èxit científic, però de fracàs en l’aspecte social. Les persones portadores del virus hui en dia encara s’enfronten a l’estigma i la marginació”
“La detecció precoç és fonamental en el nostre cas. Actualment hi ha molt de diagnòstic tardà, al voltant d’un 46% i això és greu, atés que pot derivar en la malaltia. Per això és tan important que la gent es faça la prova i, si dóna positiu, comence a tractar-se”, explica Gómez. Luis Mitjans, encarregat de promoció i protecció de la salut sexual de la direcció general de la Salut Pública de la Conselleria de Salut Pública i Sanitat Universal, corrobora les afirmacions dels representants de Calcsicova. “Hi ha unes 16.000 persones al País Valencià amb VIH i el 25% ho desconeix”, assenyala.
“S’està produint un retard diagnòstic en general perquè la gent no té consciència de la situació de risc o perquè té por i es produeix una reducció de l’efectivitat dels tractaments”, indica, alhora que destaca que des del departament dirigit per Carmen Montón s’estan augmentant les proves, però que no és una qüestió fàcil. “Estem fent tots els esforços possibles per a conscienciar els grups de risc i, sobretot, entre els més joves amb els programes d’educació sexual”, expressa Mitjans, qui reconeix que no és fàcil, però que la situació està molt millor que fa uns anys, tot i el repunt que assenyalen les xifres oficials.
Carlos Gómez: “Venim d’uns anys de total invisibilització del que suposa el VIH i la Sida; una època en què l’educació sexual pràcticament nul·la”
“Venim d’uns anys de total invisibilització del que suposa el VIH i el Sida; una època en què l’educació sexual era pràcticament nul·la. Han sigut anys obscurs, en els quals s’hauria d’haver treballat més en el camp de la prevenció. Ara, aquesta gent més jove no estaria pagant les conseqüències, que ens fan passar d’un diagnòstic al dia a 1,4. Hem de treballar molt contra l’estigma i la discriminació si volem que el control de la infecció siga efectiu”, indica Gómez.
El psicòleg responsable del departament d’Antenció Psicoemocional del Col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals Lambda, Pere Salmerón, va assenyalar ahir que, en l’actualitat, “la por al rebuig és el principal temor i font de malestar en la persona que viu amb VIH, temor molt més acusat que aquell relacionat amb la salut”. Per tant, “és fonamental que la persona amb VIH s’apodere per a fer front a possibles situacions de rebuig”. Aquest estigma associat al VIH i la Sida té “greus conseqüències personals, individuals i socials”, conseqüències que poden portar la persona amb VIH a l'”aïllament social i sexual” i al “risc de presentar problemes psicològics”, entre els quals l’expert ha assenyalat els de baixa autoestima, ansietat, depressió i estrés. En definitiva, el poden portar a entrar en “una espiral de difícil eixida que repercuteix en la salut i qualitat de vida de la persona i en l’evolució de la infecció”.
Home jove, perfil del portador
Les dades oficials mostren que durant l’any 2016 es van diagnosticar al País Valencià 379 casos nous d’infecció per VIH, dels quals 28 corresponien a la sida, la qual cosa suposa una taxa d’incidència de 7,6 casos per 105 habitants, un valor pròxim al del conjunt de l’estat espanyol. Segons les dades facilitades per la Conselleria, que té en marxa la campanya ‘Coneixem el problema. Posem-li condó’, els nous diagnòstics d’infecció per VIH es van produir de forma majoritària en homes, aproximadament en una proporció de 4 a 1 respecte de les dones (el 85,5% dels nous diagnòstics es van realitzar en homes).
El mateix informe assenyala que el 50% dels nous diagnòstics en homes es concentra entre els 25 i 39 anys. Per a les dones, aquesta distribució per edat està molt més equilibrada per a tots els grups d’edat, entre els 25 i els 39 anys es concentren el 13,5% dels casos. Així, la taxa d’infecció el 2016 per als homes ha sigut de 13,2 per 105 habitants i per a les dones de 2,2 per 105 habitants. Per demarcacions, les taxes més elevades es van registrar a València, amb una relació de 8,3 per cada 105 habitants; a Castelló, la taxa se situa en 5,7, i Alacant va tenir unes taxes pròximes a la mitjana del país, amb 7,2. Així mateix, el mecanisme de transmissió més freqüent, en els casos en els quals es coneix, van ser les relacions homosexuals i bisexuals –entre tots dos representen més del 90% del total de nous casos–, seguides de la transmissió heterosexual.
Per a Gómez les dades “en fred” no són el més important, però sí que són una referència per a avaluar com està el tema. “Que hi haja més casos diagnosticats podria ser una cosa positiva perquè estaria eixint la borsa amagada d’infeccions i perquè s’estarien donant els tractaments necessaris i que garanteixen que no es transmet la infecció, però hauria d’haver estat acompanyat d’un augment de proves diagnòstiques o que s’haguera establert en població diana”, raona Carlos Navarro.
Profilaxi Preexposició (PrEP)
Pel que fa a les reivindicacions insisteixen a reclamar al Consell que inste el govern espanyol a la implementació de l’ús de la profilaxi preexposició (PrEP) seguint les recomanacions efectuades per l’Organització Mundial de la Salut, amb especial atenció als col·lectius amb una alta incidència de noves infeccions. Fa uns mesos, el grup de Compromís va presentar una proposició no de llei en aquest sentit. La profilaxi preexposició o PrEP és el nom que rep l’administració d’un medicament antiretroviral amb l’objectiu de previndre l’adquisició de la infecció pel VIH en persones no infectades. Aquest tractament es pot dur a terme via oral, utilitzant un fàrmac antiretroviral disponible per al tractament de la infecció pel VIH (tenofovir i emtricitabine) o tòpicament amb un gel vaginal que conté tenofovir.
Des de Calcsicova defensen la implementació d’aquest antiretroviral, de manera preventiva, en casos en què es destaca una especial incidència perquè hi ha major risc de contraure el VIH. “Es dóna entre els homes gais, les persones bisexuals, així com les dones transsexuals que tenen relacions de risc sense protecció repetides. Està demostrada la seua efectivitat amb una reducció de 10 diagnòstics al dia”, indica Gómez. La Unió Europea va aprovar la seua comercialització el 2016, però l’estat espanyol encara no l’ha autoritzat.
Gómez es mostra especialment satisfet perquè en la reunió d’ahir del Pacte Autonòmic enfront del VIH i la Sida firmat en 2016 per Calcsicova i la Conselleria es va anunciar que s’engegarà un projecte pilot de dispensació de la PreP en un grup reduït de persones. “Ens alegrem d’aquesta decisió valenta i esperem que servisca per a esperonar el Ministeri, i que s’aprove ja el seu ús a Espanya”, expressa.
Això no obstant, les sensacions pel que fa a les relacions amb la Conselleria són bones. “Fa dos anys vam firmar un pacte contra el VIH i s’ha creat un grup de treball per a PrEP i un altre per a l’1 de desembre. I, per primera vegada des que es va crear el grup de treball, enguany col·laboraran diferents administracions, com ara l’Ajuntament i la Diputació, en la commemoració del Dia Mundial contra el VIH. S’estan fent coses. Estem vivint un moment únic. Hi ha proximitat i intenció de fer coses”, rebla Gómez.
