La Diputació de València participarà del projecte de l’Hort Botànic de Cítrics ‘El Bartolí’, gestionat per la fundació valenciana Todolí Citrus, creada pel mateix Vicent Todolí, un dels majors experts d’art modern d’arreu del món, responsable en el passat de l’àrea artística de l’IVAM i director de la galeria Tate Modern a Londres i actualment director de l’àrea d’Art de la Fundació per Amor a l’Art i assessor de Bombas Gens Centre d’Art. La vicepresidenta, Maria Josep Amigó, ha visitat les instal·lacions d’aquest singular projecte, a més de donar a conéixer que la corporació provincial destinarà, amb caràcter bianual, més de 25.000 euros a la fundació, per tal de dotar la instal·lació d’un laboratori d’investigació on realitzar estudis adreçats a les diverses aplicacions i potencialitats dels cítrics –gastronòmiques, medicinals o aromàtiques– i que aquest centre investigador puga ser una realitat al més aviat possible.
“Des de la Diputació estem encantats de poder aportar la nostra col·laboració –a través de les àrees de Vicepresidència i Turisme–, perquè aquest projecte puga ser una realitat i permeta a la societat valenciana conéixer l’àmplia varietat de cítrics, així com les seues múltiples propietats i usos”, ha destacat Maria Josep Amigó. “Més encara –ha continuat– en el cas d’un producte tan arrelat al nostre territori”. En aquest sentit, Maria Josep Amigó s’ha mostrat convençuda que aquest projecte “configura una proposta innovadora, que amb el seu rotund interés per la recuperació i la posada en valor d’espècies citrícoles autòctones ocuparà un buit paradoxal en una terra de cítrics com la valenciana”.
En concret, la Diputació de València contribuirà a aquest projecte amb una dotació econòmica de 12.800 euros durant el present exercici 2017, que gestionarà la mateixa fundació Todolí Citrus, i que tindrà continuïtat l’any 2018. Així mateix, el Patronat de Turisme ha mostrat el seu suport per a la dinamització turística del projecte i la implementació de visites guiades a l’hort botànic.
Per la seua part, l’alcalde de Palmera, Àlvar Català, com a membre de la fundació Todolí Citrus, ha explicat que entre les finalitats d’aquesta institució “rau el fet de conéixer les característiques de cadascuna de les modalitats tipològiques de cítrics per a poder dur a terme iniciatives encaminades al seu aprofitament”. Així mateix, Català ha assenyalat que, una vegada culminat el projecte, tant la fundació com l’hort botànic “tindran una voluntarietat didàctica, encaminada a la realització de visites guiades i rutes per a escolars i persones interessades, amb l’objectiu que puguen conéixer les instal·lacions, l’elevada varietat de cítrics que existeixen, així com totes les potencialitats i funcionalitats dels mateixos d’acord amb els resultats dels diferents estudis realitzats”.
Prop de 400 varietats de cítrics
Sobre una parcel·la de 25.000 metres quadrats que ha denominat Hort Botànic Citrícola ‘El Bartolí’, Vicent Todolí ha arribat a reunir 386 varietats de cítrics de tots els continents. Aquesta riquesa botànica ha merescut l’interés no només de l’Ajuntament de Palmera, que va col·laborar en la seua millora i difusió, sinó també de la Diputació de València, perquè aquest passeig per la història del cítric i del taronger puga ser conegut i gaudit per tota la ciutadania, a més de resultar un element que anime a visitar el municipi de Palmera.
En aquest projecte, Todolí ha apostat per la investigació científica i culinària dels cítrics, per la qual cosa Maria Josep Amigó ha incidit en el deure de les institucions de “posar en valor tots aquells recursos que aposten per activar el sector turístic”, destacant l’interés d’aquest museu viu del taronger.
Com a exemple, a l’Hort Botànic ‘El Bartolí’ es poden trobar espècies tan curioses com el grandis, que prové del sud-est asiàtic i és un dels cítrics més grans, ja que pot arribar a fer 15 metres d’alçada. També hi ha la bergamota, un híbrid entre taronja amarga i la llima àcida. La lumia va estar el primer híbrid entre el pomelo i el poncil, que després es va hibridar amb la llima. O el paradisi, que constitueix la varietat més antiga coneguda. Va estar trobat en unes excavacions de la ciutat de Nippur, 4.000 anys abans de Crist. I entre totes aquestes varietats més exòtiques, el grup de les mandarines, amb les delicioses clementines i les satsumes, les quals es cultivaren a la Xina i el Japó a gran escala a partir del segle XVI, però que adquireixen una importància comercial enorme al voltant de l’any 1900.
