Diari La Veu del País Valencià
El Certamen d’Altea, una plaça forta per a les bandes del G-6

A les portes de les festes de Nadal, Altea esdevé l’última parada de la competició bandística valenciana amb la celebració del Certamen Internacional de Bandes Vila d’Altea. Tres formacions es disputaran aquesta edició el proper dissabte, 2 de desembre, al Palau Altea de la localitat de la Marina Baixa. Des de les 16.30 hores competiran en l’única secció de què consta l’envit, l’Ateneu Musical Banda Primitiva de Llíria, amb direcció del seu titular, Javier Enguídanos Morató; l’Associació Musical Ciutat de Benicarló, sota la direcció del titular, Pablo Anglés Galindo, i la Unió Musical de Valladares, qui actuarà sota les ordres del titular de la formació, José Iglesias Ramilo. Totes tres agrupacions interpretaran un pasdoble, l’obra obligada i la lliure. Per a aquesta ocasió, la Societat Filharmònica Alteanense –qui va impulsar i organitzar el certamen en el 1949 fins a l’actualitat– va encarregar la composició de l’obra obligada a Andrés Valero-Castells, qui, aprofitant que aquest 2017 es commemoren quatre segles de la Carta Pobla fundacional de la vila, ha creat l’obra 400.

Des que es va iniciar el segle XXI, el Certamen d’Altea s’ha convertit en una cita ineludible per a les bandes que habitualment competeixen en la secció d’honor del Certamen de València. Exceptuant les edicions del 2012 i 2013 en què l’envit bandístic no es va celebrar per problemes econòmics, les bandes que configuren el G-6 –sobrenom amb què es coneix el conjunt d’agrupacions de les poblacions de Llíria, Bunyol i Cullera– han fet del Certamen d’Altea la seua plaça forta en guanyar el primer premi i la menció d’Honor fins en dotze ocasions. Així, en els darrers setze anys, l’Harmònica de Bunyol s’ha emportat el màxim guardó en quatre ocasions (2005, 2007, 2010 i 2016), seguida de prop per l’Ateneu Musical de Cullera amb tres triomfs (2002, 2008 i 2014). Amb dos premis cadascuna es troben la Unió Musical de Llíria (2001 i 2004) i l’Artística de Bunyol (2000 i 2009), mentre que la Primitiva de Llíria –que torna en aquesta edició–, la Societat Musical d’Alzira i la Unió Musical de Torrent s’han emportat un primer premi amb Menció d’Honor en 2003, 2006 i 2015, respectivament.

Al llarg de les 44 edicions del Certamen d’Altea, la competició bandística de la Marina Baixa ha tingut diverses etapes. Des del primer moment ha estat impulsat per la Societat Filharmònica Alteanenses. El 1949, el certamen va començar amb una única secció i va caldre esperar 24 anys perquè la competició tornara a celebrar-se. Va ser el 1979 quan van aparéixer per primera vegada bandes que actualment participen en la secció d’Honor del Certamen de València, concretament, la Unió Musical de Montserrat, que finalment no va guanyar cap premi.

El 1980, per primera vegada, les quatre bandes que competien a Altea eren de la demarcació de València però la dada més significativa d’aquella edició va ser la participació de les dos bandes de Xàtiva que es va saldar amb un primer premi per a la Primitiva de Xàtiva i un segon per a la Nova de Xàtiva. La 21a edició no es va poder dur a terme, tot i estar convocada, organitzada i anunciada a conseqüència de la retirada de dos bandes; en canvi es va celebrar un festival amb la participació de la Societat Ateneu d’Asp i l’amfitriona, la Societat Filharmònica Alteanense. El 1995 cap banda es va inscriure en la 24a edició, en canvi, un any després va comptar amb la participació de la Societat Artístico-Musical de Picassent, Santa Cecília de Guadassuar i l’Artística Manisense, una edició amb bandes d’Honor que es va concloure amb el triomf dels músics de Manises.

Això no obstant, el 1997 el Certamen d’Altea va comptar amb la participació de la primera banda considerada fundadora del G-6 bandístic. L’Ateneu Musical de Cullera va competir amb la Societat Musical d’Alzira i l’Asociación Jumillana en una 26a edició que va acabar amb la victòria de la formació de Cullera. L’edició del 2000 va significar una fita pel que fa a la divulgació de la música de banda en tant que la competició va ser el primer certamen del món que va ser retransmés per Internet.

Un dels canvis organitzatius més significatius es va produir el 2004, quan es van convocar dues seccions –secció primera i simfònica– diferenciades pel nombre de músics que integren les bandes. Tanmateix, aquesta divisió per seccions va tindre una durada de tan sols una dècada, ja que el 2014 va tornar a la secció única, una edició que va guanyar l’Ateneu Musical de Cullera.

El 2006 el caràcter internacional del Certamen d’Altea va cobrar el màxim sentit en tant que en la secció primera van participar la Sociedade Filarmónica da Ribalderia de Portugal i l’Orchestre d’Harmonie du Val d’Aoste d’Itàlia; en la secció simfònica va participar la Banda de Jovens de Santa Maria da Fiera de Portugal. Cal apuntar que, rere la nombrosa participació de bandes valencianes –on des de l’assistència a Altea de bandes de les comarques del sud es va arribar progressivament a la participació de formacions de Borriana i Benicarló–, el Certamen d’Altea ha comptat amb molta participació d’agrupacions bandístiques portugueses i gallegues i, fins i tot, de conjunts vinguts del Japó i Colòmbia.

El Certamen d’Altea ha mantingut fins a l’actualitat un ferm compromís amb els compositors valencians, ja que les obres obligades sempre han estat de creadors locals. En aquesta 44a edició, l’obra que les tres bandes participants hauran d’interpretar és 400, d’Andrés Valero-Castells, una obra en dos moviments –Bellaguarda i Altea– que, arran de la descripció que ofereix el compositor, parteix d’una complexitat en l’elaboració dels elements melòdics, harmònics i rítmics, on no defuig la descripció sonora dels fets històrics que commemora la data de la Carta Pobla fundacional de la població i que té especial interés per la inserció de motius provinents d’altres músiques com el rock, en tant que Valero-Castells agafa en préstec la melodia del tema Lithium del tercer single de l’àlbum Nevermind de Nirvana.

Programa de la 44a edició

L’Ateneu Musical i d’Ensenyament Banda Primitiva de Llíria serà la primera formació a participar de la mà del seu titular, Javier Enguídanos. Es presentaran amb el pasdoble En el lugarico viejo, del valencià i exdirector de la Banda Municipal de València Pablo Sánchez Torrella. Com a obra lliure, la Primitiva ha apostat per la simfonia per a banda de John Mackey, Wine-Dark Sea, que des de la seua estrena a Europa al Mà a Mà de Bunyol del 2016 a càrrec de l’Harmònica de Bunyol, s’ha convertit en una obra habitual en les seccions punteres dels principals certàmens, com ara, la Societat Unió Musical d’Alberic, que va guanyar la passada edició del Certamen de València amb l’obra del compositor nord-americà.

En segon lloc, competirà l’Associació Musical Ciutat de Benicarló amb direcció de Pablo Anglés Galindo. Del mestre titular serà el pasdoble de presentació del conjunt del Baix Maestrat, Maria del Mar Anglés. Com a obra lliure estrenaran The Composer of Storms, del compositor de Llíria José Ignacio Blesa-Lull. Tancarà la secció la Unió Musical de Valladares de Vigo, amb direcció de José Iglesias Ramilo, que es presentarà davant el públic valencià amb el pasdoble Puenteareas, de R. Soutullo, i interpretarà com a obra lliure Extreme Make-Over, de Johan de Meij, una obra que, com en el cas de la simfonia de John Mackey, també s’ha executat en el Certamen de València.

Com és habitual, la Banda Simfònica de la Societat Filharmònica Alteanense conclourà la 44a edició del certamen. Amb direcció de Jaime Francisco Ripoll Martins, els músics d’Altea dedicaran un monogràfic al compositor suís Franco Cesarini amb la interpretació de la Fanfàrria Alpina i Imatges d’una ciutat.

Comparteix

Icona de pantalla completa