L'Horta es reivindica com a "rebost" contra el canvi climàtic

Els experts avalen els avantatges d'aquest espai antropològic com a albelló per als gasos d'efecte hivernacle i garantia enfront les crisis energètiques
/ València
27 novembre 2017 01:00h
Les Corts debaten aquesta setmana el projecte de Llei de l\'Horta.

El canvi climàtic és un fet indiscutible i una amenaça que desplega els seus efectes al nostre voltant. Només cal fer una ullada a les últimes notícies publicades la passada setmana: la Delegació de Qualitat Ambiental de l'Ajuntament de València va activar l'episodi tipus 1 del protocol de mesures a adoptar durant els episodis d'alta contaminació per PM10, que sols inclou mesures informatives a la població, i va recomanar no realitzar esport a l'aire lliure; València i algunes de les ciutats del territori van viure el dia de tardor més calorós dels últims anys, i agricultors i Generalitat instaven el govern espanyol a adoptar mesures per a pal·liar els efectes de la sequera que assetja les comarques del sud del territori valencià

Com se subratllava en el XXII Congrés Nacional de Periodisme Ambiental, organitzat per APIA i celebrat els dies 14 i 15 de novembre a València, el canvi climàtic representa "la notícia més urgent" davant la transversalitat i profunditat dels seus efectes, que s'estan produint a una gran velocitat. "No es tracta sols de dades aïllades sobre augment de la temperatura, fusió de gels o pèrdua d'espècies; és l'equilibri de la interconnexió dels sistemes naturals sobre els quals s'asseuen les nostres activitats econòmiques, el nostre benestar i el futur, que està trontollant", s'advertia en la convocatòria. 

Enric Navarro: "Tenim el millor rebost, no sols per a fer front al canvi climàtic, sinó també per a combatre qualsevol crisi econòmica, energètica i social, com ja ha passat en els últims anys"

Va ser precisament en una de les taules que es van organitzar on es va assenyalar un dels agents "més poderosos" que hi ha al territori valencià per a combatre els efectes del canvi climàtic: l'Horta de València. La teoria i la proposta va ser verbalitzada per Enric Navarro, enginyer agrònom i agricultor ecològic de l'Associació Per L'Horta. "Tenim el millor rebost, no sols per a fer front al canvi climàtic, sinó també per a combatre qualsevol crisi econòmica, energètica i social, com ja ha passat en els últims anys", va expressar Navarro, qui havia sigut a convidat a participar en el debat 'Alimentació i canvi climàtic'. 

Fixació del CO2

Per què aquest espai, que va ser reconegut per la Unió Europea en 1998 en el seu Informe Dobris com un dels únics sis paisatges d'horta a tota Europa dignes de protecció especial, pot assumir i està assumint ja aquest paper? Principalment, per dos motius. En primer lloc, perquè l'agricultura es comporta com un albelló de gasos d'efecte hivernacle, sobretot el CO2 "Les plantes i sobretot les hortalisses suposen una fixació d'aquest gas atmosfèric molt important. L'horta funciona i ha funcionat com a pulmó verd i funciona millor com més cultivada i treballada està. A mesura que desapareix l'horta en detriment del ciment i el formigó, perdem eixa fixació", explica l'enginyer agrònom.

Navarro subratlla que en l'imaginari col·lectiu, quan es parla d'albellons de CO2 es pensa en boscos i en grans masses forestals, "sobretot a Europa". "Les institucions europees a l'hora de dissenyar les polítiques no tenen en compte quin és el nostre territori, sobretot l'agricultura, que és el que tenim al Mediterrani, on els agricultors fan dos o tres cicles de conreus diferents. L'agricultura periurbana és la gran oblidada per la Política Agrària Comuna", lamenta l'enginyer agrònom. 

Estalvi d'energia i sobirania alimentària

El segon avantatge és la contribució a l'estalvi d'energia i consum de combustibles fòssils. Amb una població que es concentra majoritàriament a les ciutats, la necessitat de transportar-ho tot és una de les principals causes de la contaminació. Tanmateix, el que proposa Navarro és aprofitar la proximitat d'aquest terreny per a proveir els consumidors. "Que tu pugues abastir, a molts pocs quilòmetres o punts de distancia, una població com és la de l'Horta i l'àrea metropolitana, que implica un milió d'habitants, és una estratègia front al canvi climàtic de què no disposen moltes societats", indica l'agricultor. A més contribueix a la sobirania alimentària, ja que en la seua opinió garanteix el dret de les persones a proveir-se dels seus propis aliments de forma sana i saludable.

També recorda que el model agrari de l'horta no és l'agroindustrial de grans estructures amb forta mecanització i intensificació. "No necessitem cap tipus d'energia elèctrica per a bombejar i regar aquestes terres, és aigua que ve directament del riu", emfasitza alhora que rebat els arguments dels que acusen l'agricultura de ser un problema per al canvi climàtic. "Efectivament, l'agricultura industrial és un problema perquè es necessita la maquinària i s'està fent pràcticament sense agricultors; és efectiva per a produir aliments molt econòmics, però té uns efectes molt perjudicials", indica Enric Navarro.

Enric Navarro: "L'agricultura de proximitat pot fer que els efectes de les crisis siguen molt menors i, per tant, que la resiliència general del nostre sistema econòmic siga més efectiva"

"Està clar que no és l'estructura perfecta que tot el món té en el cap quan pensa en un model agrari que siga capaç de produir aliments a un cost baixíssim, però per contra té moltíssims altres beneficis com els que hem comentat. L'agricultura de proximitat pot fer que els efectes de les crisis siguen molt menors i, per tant, la resiliència general del nostre sistema econòmic siga més efectiva", insisteix Navarro.

Infraestructura verda contra les inundacions

En aquest sentit, també destaca el paper de l'horta junt amb la resta d'espais que conformen la infraestructura verda de la demarcació enfront de les inundacions. "És evident que a mesura que anem perdent eixa superfície agrària afavorim els efectes devastadors de les inundacions. Per què? Perquè la terra treballada es comporta també com una superfície on l'aigua és molt més fàcil que s'infiltre. Tanmateix, quan cimentem o asfaltem el terreny, el que aconseguim és que l'aigua córrega més ràpid i els efectes de les inundacions siguen molt més devastadors", explica.

Amb tots aquests avantatges, Navarro demana a les institucions que dissenyen un projecte a llarg termini i no sols pensant en les eleccions que se celebren cada quatre anys. "Aquestes qüestions han de formar part d'una estratègia a llarg termini que determine el nostre futur com a societat", reivindica.

Enric Navarro: "La llei de l'Horta serà el punt d'inflexió a partir del qual canviaran molt les coses; ens juguem el futur"

En aquesta línia destaca la cita important que tenen les formacions polítiques valencianes amb la llei de l'Horta, que entra en fase de debat a les Corts aquesta setmana i per a la qual demana el màxim consens possible. "Crec que serà el punt d'inflexió a partir del qual canviaran molt les coses. És una qüestió en què ens va el futur, per planificació, estratègia i per a saber enfrontar les futures crisis amb garanties econòmiques i energètiques. Sols així tindrem una agricultura protegida, de proximitat i capaç de generar la suficient rendibilitat econòmica perquè es produïsca el relleu generacional", rebla l'enginyer.

next