Així ho han manifestat en una taula redona sobre ‘La visibilitat de les empreses culturals del llibre, les arts escèniques i la producció audiovisual en temps de crisi’ organitzada pel Consell Valencià de Cultura (CVC), en la qual també ha intervingut el seu president, Santiago Grisolía, el secretari Jesús Huguet, i alguns consellers de l’òrgan consultiu, que s’han compromès a portar un informe amb les conclusions i propostes de la taula davant el Govern valencià.
Des del món del teatre, Benavent ha advertit que si aquest sector sempre ha subsistit en precari, ara ha passat d’estar amb l’aigua al coll a estar directament “davall l’aigua”. S’han tancat sales i companyies i les que queden estan més que mai “per amor a l’art” en “condicions d’almoina”, ha assegurat.
Al seu entendre, els últims anys de crisi econòmica el Consell han dut a terme “polítiques erràtiques” i “retallades immisericordes” en el plànol cultural que “poden fer perdre en pocs anys el que ha costat tant consolidar”. “Cada vegada ho posen més difícil”, ha advertit, i amb mesures com la destrucció del Circuit Teatral o el tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) s’ha “agreujat la situació” fins a tal punt que “solament queda l’exili o la mort”, ha sentenciat.
En la mateixa línia, des del sector audiovisual, Ximo Pérez ha advertit que quan es faça efectiu l’acomiadament dels treballadors de RTVV, l’atur entre els professionals del sector s’elevarà al 92%. “Si la cosa no canvia, en tres o quatre mesos, les empreses hauran d’anar-se’n fora” i “tot el sector anirà al cementeri sense volta arrere”. Davant aquestes previsions, ha exigit al Consell un ‘Pla Estratègic’ amb “solucions d’emergència”.
Insta Català a demanar a TVE que compre producció valenciana
En aquest sentit, ha donat xifres per a il·lustrar la diferència de suport institucional: en 2011 Catalunya va invertir en llibres i audiovisual 39 milions d’euros, Madrid 20 milions, País Basc 10, Galícia 5,5 i el País Valencià 1 milió. “Si no estem més equilibrats, estem fora de joc i no podem competir” amb la resta.
Així mateix, ha criticat la gestió de la Ciutat de la Llum, un projecte que en el seu moment “va il·lusionar” els productors valencians però el seu “impacte s’ha quedat a zero”. La rendibilitat “s’ha perdut” per no marcar-se “cap tipus d’objectiu clar”, ha dit.
“La tempesta perfecta” del llibre
Per la seua banda, el president de la Associació d’Editors Valencians, Jesús Figuerola, ha reclamat un pla seriós del foment del llibre i la lectura i un canvi de model social per a combatre la “tempesta perfecta” en la qual es troba immers el sector.
La revolució digital ha instal·lat la “mala percepció que tot el que està en la xarxa és gratis”, han baixat les vendes de llibres -el País Valencià, tercera comunitat a la cua en compra de llibre per habitant- i l’índex de lectura està embossat en un 3%. Xifra menor encara en lectura en llengua pròpia, cosa a la qual no ajuda el fet que “alguns governants continuen instal·lats en la confusió” com s’ha vist amb la polèmica generada amb el ‘Diccionari Normatiu Valencià’ de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), ha apuntat.
Figuerola ha lamentat la “invisibilitat” que pateixen els professions del llibre, la falta de foment de la literatura en llengua pròpia i la falta d’inversió. “Les coses no s’han fet bé”. En les legislatures de Zapatero, ha recordat, el Ministeri de Cultura es va comprometre a aportar diners per a la compra de material per a biblioteques públiques si la Generalitat aportava el mateix, “mai ho va fer i es van deixar d’ingressar uns 10 milions d’euros”, ha lamentat. “I eren els mateixos anys de la Fórmula 1, la Copa Amèrica i l’aeroport de Castelló”, ha apuntat.
Davant aquest panorama el professor Santiago Grisolía ha conclòs: “Solament queden dues opcions: plorar o lluitar. Jo els aconselle lluitar”.
