El saqueig de 24 milions d’euros en la depuradora de Pinedo, conegut com a cas Emarsa, afronta aquesta setmana la seua recta final amb l’exposició de conclusions per part de les acusacions per a les 24 persones que s’asseuen al banc dels acusats.
Aquest dilluns, a les 9.30 hores, està previst que el ministeri fiscal comence a exposar les conclusions de la peça principal d’aquest procediment. Precisament aquesta mateixa setmana, el fiscal va avançar les penes que reclamarà per a cadascun dels acusats i els delictes que els atribueix.
En aquest escrit, consultat per Europa Press, Fiscalia va informar que augmentarà la pena requerida per a l’exgerent d’Emarsa Esteban Cuesta –de 12 a 24 anys de presó– i per a l’expresident d’Emarsa, exvicepresident de la Diputació de València i exalcalde de Manises, Enrique Crespo –de 14 a 20 anys.
A aquests dos acusats els reclama més pena en dividir en dos els delictes de prevaricació, falsedat en document oficial i malversació de cabals. Això és, els atribueix els mateixos delictes dues vegades perquè es van cometre en dos llocs diferents: Emarsa i l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar).
Sobre Crespo, el ministeri públic ha advertit que “gràcies a la seua condició de conseller delegat, va evitar qualsevol tipus de control sobre la gestió de l’empresa”. Així, com a justificació d’un desequilibri patrimonial, l’acusat “feia creure als funcionaris de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (Emshi) i membres del consell d’administració d’Emarsa que el problema radicava en un finançament insuficient per part de l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar), explicació que no s’ajustava a les dades que reflectien els comptes de l’empresa”, ha dit.
Per a l’exgerent d’Epsar José Juan Morenilla, rebaixa la pena de presó de 14 anys a 10, mentre que per a l’excap d’Explotacions de la mateixa entitat Ignacio Bernácer la pena sol·licitada és de tres anys i sis mesos després que aquest admetera els fets que se li atribuïen i retornara part dels diners desviats.
Altres acusats que han aconseguit una rebaixa en la pena requerida per la fiscal són Santos Peral, excap de comptabilitat i que amb responsabilitats polítiques en el PP de València, per al qual reclama nou mesos i un dia de presó substituïble per una multa de 3.360 euros, i Ignacio Martínez Maiques, excap de compres i igualment membre del PP, que s’enfronta a la mateixa pena que Santos Peral.
Enrique Arnal, exdirector financer d’Emarsa, s’enfronta a 10 anys de presó; Adolfo Polo, excap de l’àrea mediambiental, a dos anys i mig; i Sebastián García Martínez ‘Chanín’, exinformàtic de l’entitat, a cinc anys de presó.
Per a Enrique Sena i Vicente Ros Bartual, relacionats amb Notec, la Fiscalia sol·licita huit anys de presó; per a María Paz García Martínez, germana de ‘Chanín’, dos anys i mig; per a l’administradora del Grup Mas, Eva Marsal Gil, cinc anys; per a Juan Manuel García, administrador d’Arrima Centre d’Estudis, 10 mesos i tres dies de presó; per a Juan Carlos Gimeno, que va ser encarregat de gestió ambiental de la planta i posteriorment administrador d’Área Este i CRM Adecua, set anys, i per a Vicente Tomás Benlloch, administrador de Viatges Benimàmet, 11 mesos de presó.
Per la seua banda, Ana María Ríos Solaz, periodista contractada per Emarsa, s’enfronta a 11 mesos de presó, igual que Leonor Moreno, advocada de l’entitat, i Luis Antonio Botella, advocat i primer tinent alcalde de Montcada. Així mateix, Rafael Quiles, assessor del grup d’empreses de ‘Chanín’, s’enfronta a cinc anys de presó; Daniel Calzada, de la mercantil Calzada, a set anys, i José Ramón Cuesta, germà de l’exgerent, a un any i nou mesos.
Indemnització conjunta de 23,5 milions d’euros
Els acusats, a més, segons requereix la Fiscalia, hauran d’indemnitzar conjuntament i solidàriament l’Epsar i Emshi amb 23.501.620,35 euros més les despeses derivades del procés de liquidació, quantificades fins a aquest moment en 8.194.472,11 euros, i els 3.185.550,72 si es confirmen les sancions tributàries imposades o, si escau, la quantia que es determine una vegada concloga el procediment administratiu.
El cas Emarsa, dividit en més d’una desena de peces, es va investigar al voltant de cinc anys. Va eixir a la llum l’any 2010, quan el PSPV va denunciar que Emarsa acumulava un dèficit d’almenys 16 milions d’euros, a més de contractes no justificats per valor d’uns 32 milions més.
L’any següent, en 2011, el jutjat d’instrucció número 15 de València va obrir una investigació que va esguitar polítics i empresaris i va obligar a dividir el procediment en diferents peces per a agilitzar els temps.
