Un estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de València (UV), la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS, per les seues sigles en francés) tracta de donar resposta a preguntes com ara quins són els valors normals dels volums de les estructures cerebrals, com va canviant el cervell durant la nostra vida o si hi ha diferències entre el desenvolupament del cervell al llarg de la vida d’homes i dones.
Aquest treball, publicat en la revista Human Brain Mapping, ha estat desenvolupat per un equip d’informàtics, neuròlegs i biòlegs dels tres centres i, segons indiquen en un comunicat, es tracta d'”un dels estudis més exhaustius” realitzats ara per ara sobre el desenvolupament del cervell humà, tant per la quantitat de casos avaluats com per el rang d’edats analitzat, “des que som nadons fins a la vellesa”.
Cervell d’home, cervell de dona
L’estudi posa de manifest les diferències en l’evolució del cervell dels homes i de les dones. Entre altres resultats, expliquen que “s’ha comprovat com la velocitat a què s’atrofia el cervell és major en els homes que en les dones” i que el cervell dels homes “envelleix pitjor, sobretot a partir dels 80 anys”. A més, indiquen que “per norma general, l’hipocamp –estructura associada a la memòria– sol tindre, de manera relativa, un volum lleugerament superior en el cas de les dones”.
Enrique Lanuza, del Departament de Biologia Cel·lular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la UV, conta que “també hem vist com el cervell femení arriba al seu pic de volum més aviat que el dels homes”, és a dir, que les seues estructures cerebrals maduren abans.
Diagnosticar patologies
En total s’han analitzat 1.379 imatges de ressonància magnètica de cervells de dones i 1.565 d’homes, tots ells compresos entre els 9 mesos i els 95 anys. Aquestes imatges pertanyen a bases de dades públiques d’institucions europees, americanes i australianes i el seu estudi ha permés l’obtenció dels valors de normalitat de cada estructura cerebral per a una edat i un sexe determinat. D’aquesta manera, “aquest treball ofereix també una ferramenta de gran valor per al diagnòstic de patologies neurològiques”, expliquen en el comunicat.
Així, segons afirma l’investigador José Vicente Manjón, de l’institut ITACA de la UPV, “aquest estudi estableix un marc de referència: davant d’una nova imatge de ressonància magnètica, el professional mèdic pot comparar-la amb les existents i comprovar si els diferents volums estan dins de la normalitat o si, per contra, detecta algun patró associat a una malaltia. Per exemple, un volum inferior al que s’espera per a l’hipocamp implicaria un possible cas d’Alzheimer”.
Una ferramenta de referència internacional
Aquest estudi s’ha dut a terme gràcies a volBrain, un programari desenvolupat per la UPV i el CNRS l’any 2015 i que en els darrers dos anys ha analitzat més de 51.000 cervells i s’ha emprat per més de 700 universitats, hospitals i centres de recerca arreu del món.
“Ara integrarem en volBrain els valors de normalitat obtinguts en aquest treball, de manera que qualsevol investigador puga utilitzar el sistema i saber de manera automàtica si la imatge que té del cas d’estudi en qüestió està dins dels paràmetres de normalitat o si, al contrari, adverteix d’una possible patologia”, conclou Manjón.
