Canviar el model públic d’ensenyaments elementals de música és un dels objectius que s’ha plantejat la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). La proposta del col·lectiu que presideix Pedro Rodríguez ja va ser traslladada a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport el passat mes de febrer, on van posar damunt de la taula la possibilitat d’eliminar aquest cicle –el primer dels ensenyaments reglats– de la xarxa de centres educatius de la Generalitat Valenciana per l’existència d’altres estudis “anàlegs”. Això no obstant, nou mesos després, concretament el proper dimecres, la FSMCV donarà a conéixer els detalls del seu model d’escoles de música que passa per oferir aquest tipus d’estudis reglats que actualment ofereixen els conservatoris i centres autoritzats en les escoles de música de les societats musicals que la integren.
Al llarg d’aquest 2017, la Federació ha repetit en diverses ocasions el seu interés per suprimir els ensenyaments elementals de música dels conservatoris i centres autoritzats i que siguen inclosos en les escoles de música de les societats musicals. És a dir, que la primera etapa dels ensenyaments reglats que es cursen en centres públics o privats de la xarxa de la Generalitat deixen de ser-ho i es convertisquen en no reglats. La primera vegada ho anunciava a través d’un comunitat, el passat 2 de febrer, pocs dies després que es presentara el renovat Pacte del Botànic, ja que l’acord de govern inclou les mesures 86 i 87, que parlen exclusivament sobre el suport i finançament de les escoles de música com a part dels ensenyaments artístics valencians i de l’actualització de la seua reglamentació, així com de l’elaboració d’un mapa d’ensenyaments musicals. La segona vegada, ho feien després de reunir-se amb el diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, a qui demanaven que fera de mitjancer en la cambra legislativa espanyola.
Així doncs, la Federació de Societats Musicals s’emmiralla en els models existents a Catalunya i el País Basc, on els ensenyaments elementals no formen part dels estudis reglats, sinó d’aquells que no condueixen a obtindre titulacions –no reglades– i que són impartits en les escoles de música basques i catalanes. En aquest territoris, els estudiants de música que volen accedir als ensenyaments reglats a partir del grau professional han de fer una prova d’accés –com també es fa al País Valencià– i cursar els estudis en conservatoris o centres professionals –similar com al territori valencià. La diferència rau en el fet que els conservatoris públics valencians i alguns centres autoritzats (privats) de la xarxa de la Generalitat que ofereixen el grau professional que condueix a l’obtenció d’un títol, inclouen els ensenyaments elementals dins de l’oferta pública (i gratuïta). Ací és on la Federació al·legava l’existència “d’estudis anàlegs”.
Per tant, el model de la Federació per a les escoles de música dependents de les societats musicals reclama una revisió de la Llei Valenciana de la Música, aprovada en el 1998 i que diferencia entre escoles de música –centres de formació musical amb una finalitat amateur i que no expedeixen certificats o títols amb validesa acadèmica i professional– i conservatoris i centres autoritzats.
La Federació manté que hi ha zones del territori on l’oferta pública cobreix els ensenyaments musicals elementals i professionals –els superiors només són possibles en els tres conservatoris superiors de València, Castelló de la Plana i Alacant, per als quals la FSMCV demana que estiguen adscrits a les universitats–, mentre que en altres, els alumnes no poden gaudir de la gratuïtat que garanteix la xarxa de centres públics per una qüestió de distància geogràfica. És per això que reclamen l’elaboració del Mapa d’estudis musicals, tal com recull la mesura 87 del renovat Pacte del Botànic, per tal de conéixer els possibles punts negres de la xarxa, així com per a saber amb certesa quina distribució hi ha al llarg del territori valencià de conservatoris, centres autoritzats i escoles de música. Sobre aquest aspecte, segons ha pogut saber aquest diari, el mapa està elaborant-se i està en la fase de proposta tècnica, encara que no hi ha una data concreta per a la seua presentació. Tot i això, les tasques es troben avançades i tot apunta al fet que es farà públic en els propers mesos.
El Mapa d’estudis musicals és clau per a determinar els possibles forats d’oferta pública d’ensenyaments elementals i encara que al voltant del 80% de les places que ofereix educació per a accedir als estudis reglats de música són per al grau professional de música, els ensenyaments elementals són estudis diferents als que ofereixen les escoles de música, sostenen fonts d’Educació consultades per aquest diari. Encara que els ensenyaments elementals no representen uns estudis que acrediten una competència, aquests estan enfocats cap a la futura professionalització, a més de ser útils per a la convalidació de la matèria de Música en els ensenyaments obligatoris. Per una altra banda, les escoles de música estan adreçades a tota la població, tenen un caràcter pràctic i, entre altres peculiaritats, ofereixen coneixements musicals més enllà dels instruments que integren les bandes de música que s’escampen arreu del País Valencià, com puga ser jazz, música moderna, tradicional, etc.
Tanmateix, fins que el Mapa d’estudis musicals no estiga conclòs no es poden conéixer fil per randa les possibles llacunes que denuncia la Federació. De la mateixa manera, la normativa que regula les escoles de música diferencia clarament entre ensenyaments no reglats –escoles de música que faciliten un aprenentatge musical per a gaudir del fet artístic sense pretensions professionals– i reglats –conservatoris i centres autoritzats que condueixen a la professionalització i uns futurs estudis superiors de música. Les mateixes fonts d’Educació apunten que tots dos models poden coexistir.
En el cas que les societats musicals assumiren els ensenyament elementals, caldria fer un canvi també a nivell legislatiu i definir qui supervisaria les societats musicals i les seues escoles de música, un control que a hores d’ara queda reservat per a la Conselleria d’Educació, qui en té les competències.
Finançament de les escoles de música
Davant un nou model d’escoles de música com proposa la Federació, on les societats musicals assumisquen l’oferta d’ensenyaments elementals i aquests deixen de formar part del recorregut formatiu dels ensenyaments reglats que ofereixen els conservatoris i centres autoritzats, la Federació reclama un nou model de finançament que passa per canviar el model de subvenció per un conveni.
El canvi se sosté en el fet que en el cas que les escoles de música siguen les qui oferisquen aquesta formació musical necessiten més recursos econòmics. Això no obstant, la Federació el justifica dient que la subvenció arriba 18 mesos després d’haver-se produït la despesa en pagament de nòmines als docents. En eixe nou model de finançament de les escoles de música, l’ens que presideix Pedro Rodríguez ja va parlar a principis d’aquest 2017 d’una “corresponsabilitat” en el finançament entre la conselleria i els ajuntaments, de manera que l’oferta d’ensenyaments elementals siga gratuïta. Ara bé, si atenem a la proposta d’escoles de música amb què treballa Educació, amb estudis musicals no reglats i adreçats a tota la població, aposta per un finançament compartit a través de la Generalitat (un 33%), usuaris (33%) i altres agents públics, privats o culturals (33%) on entrarien en joc els fons socials europeus i les ajudes directes a l’alumnat.
