Diari La Veu del País Valencià
Tot esperant À Punt 4 anys després de l’apagada de RTVV

A les 12 hores i 19 minuts del migdia del 29 de novembre del 2013 un tècnic escortat per la policia va tallar el subministrament elèctric de la sala d’emissions del Centre de Producció de Programes de RTVV a Burjassot. Feia més d’una setmana que els mitjans públics no estaven sota el control de l’autoritat competent. Des del moment que el president de la Generalitat va anunciar el tancament definitiu de Canal 9 i Ràdio 9, la redacció de sobrevivents de l’ERO anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) es va alçar en armes en una lluita desesperada per a evitar la fosa a negre.

Els treballadors van demanar perdó per anys de manipulació, van denunciar les condicions de terror en què havien d’informar i van cercar a corre-cuita totes les complicitats socials possibles per a evitar el que Alberto Fabra havia decretat com a inevitable.

La desaparició del principal altaveu de la propaganda del PPCV va sumar-se a les nombroses i profundes causes que van contribuir a la descomposició de la seua hegemonia política. Alguns dels ja extreballadors van sotmetre Fabra a un rigorós setge públic amb protestes contínues als llocs visitats pel cap del Consell.

Mentrestant, tots els sindicats llevat de la CGT van signar el segon ERO –ara d’extinció– que va rebre el suport del 90% de la plantilla. RTVV ja era història. Amb l’horitzó del canvi polític a tocar, la creació d’uns nous mitjans es va convertir en un dels punts cabdals dels programes electorals del partits d’esquerres.

El comité d’empresa de RTVV, però, no va renunciar a la reobertura, una possibilitat que havia de significar la readmissió dels 1.600 treballadors originals, una mesura prèvia a qualsevol ajust que es poguera fer posteriorment.

Ximo Puig, Enric Morera i altres responsables polítics de l’oposició van coquetejar amb aquesta idea. Almenys, van donar esperances als qui somiaven amb una reincorporació completa, un compromís que es va transformar en retret quan l’acabat d’estrenar govern del Botànic va optar per uns mitjans nous de trinca.

Cada divendres, a les 12 del matí, un grup d’extreballadors va recordar al Consell que volien la reversió de l’ERO i va denunciar que el nou govern defensara els mateixos arguments que el PPCV per a evitar l’èxit del recurs presentat per la CGT davant del TSJ.

Mentrestant, el Consell va deixar els nous mitjans en mans de les Corts. A la parsimònia pròpia d’una elaboració legislativa amb totes les consultes i les garanties es van sumar retards com ara el produït per l’elecció del director, que, finalment i després de llargues i complexes negociacions, va ser una directora: la delegada de TV3 al País Valencià, Empar Marco.

De les Corts va eixir un model de radiotelevisió aliena al control governamental i autogestionada des del Consell Rector, format principalment per experts en comunicació triats a proposta dels partits, però avalats per una majoria reforçada i aliens a les estructures dirigents de les diverses formacions polítiques.

Empar Marco va aterrar al seu despatx de l’envellida i una mica fantasmagòrica seu de Burjassot sense mitjans humans i administratius per tal d’engegar amb celeritat la maquinària de l’empresa pública més potent i nombrosa de la legislatura. La directora ho ha recordat en diverses ocasions. De fet, aquest ha sigut el preu a pagar de la, d’altra banda, higiènica distància entre els nous mitjans i els despatxos del Palau de la Generalitat.

El problema de la nova plantilla i els criteris de selecció ha planat i plana encara sobre el procés. La negociació amb els sindicats ha donat com a resultat que els extreballadors partisquen amb avantatge en tots els llocs disponibles. En 3 de cada 4 places, el valor atorgat a l’experiència en els antics mitjans fa prohibitiu l’accés a la resta de professionals.

La Unió de Periodistes ha impugnat aquest barem i ha demanat la suspensió cautelar de les contractacions fins que el tribunal no decidisca si la valoració dels mèrits suposa o no una vulneració del principi d’igualtat. La paralització deixaria l’obertura en l’aire mentre la ràdio ja està emetent en proves i té previst encetar la programació provisional abans de finals d’any. Empar Marco va anunciar que la televisió només emetria quan tots els recursos humans i tècnics estigueren disponibles. El primer trimestre del 2018 és la data apuntada.

Comparteix

Icona de pantalla completa