El projecte de la Llei de l’Horta de València arriba aquest dimecres a debat a les Corts. L’hemicicle es troba dividit entre els membres del pacte del Botànic, defensors d’una mesura per a “preservar, protegir, recuperar i dinamitzar l’horta de València com a espai de reconeguts valors productius, ambientals, històrics i culturals”, i Ciutadans i el Partit Popular, que recelen de la norma per diversos motius.
La formació liderada per Isabel Bonig va anunciar aquest dilluns que portarà al Tribunal Constitucional aquesta llei si s’aprova en els termes en què està redactada, pel fet que envaeix competències de l’Estat. Mentrestant, Ciutadans ja va avisar el passat dia 20 de novembre que presentarà una esmena a la totalitat de la llei “perquè no soluciona el problema de l’horta”. Des de Compromís, consideren un “despropòsit” la postura del Partit Popular i des del PSPV repliquen als populars que ni Consell Jurídic Consultiu ni Advocacia de la Generalitat han posat cap objecció a la llei.
Al marge dels plantejaments polítics, són molts els actors que s’han pronunciat sobre la llei. Al respecte, l’associació Per l’Horta reclama el “suport unitari de tots els partits” a la norma perquè considera que aquesta mesura “implica necessitats urgents en les quals haurien de coincidir tots els grups, més enllà de la inevitable discussió política del debat de les esmenes a la llei”.
El debat ha traspassat el mur de la política i ha arribat al camp, ja que tampoc hi ha unitat entre les agrupacions agràries. Des d’Ava-Asaja consideren que “tal com està redactada la llei no soluciona els problemes de l’horta ni dels agricultors”, mentre que La Unió de Llauradors es posiciona “totalment i radical” a favor de la llei i del pla d’acció territorial de què forma part.
L’expropiació, la disputa principal
Un dels punts que ha despertat més polèmica de la llei és el que fa referència a l’expropiació de terres. La proposta de normativa estableix, en el seu quart capítol, “un sistema d’arrendament forçós en favor d’un tercer que es dedique activament a l’agricultura, una vegada determinat l’incompliment d’aquesta funció social, amb l’expropiació del dret d’ús de les terres de cultiu”. És a dir, la llei preveu expropiar l’ús de terres que no s’estiguen conreant per a cedir-les a altres agricultors que es puguen dedicar activament. No obstant això, el text matisa “que es fomenta de manera prioritària la mediació i l’acord amistós entre el propietari i el professional cultivador”.
Alguns dels terrenys susceptibles de ser expropiats són enclavaments “degradats” de l’horta “sobre els quals seria necessari realitzar actuacions de regeneració de l’horta per a la seua destinació a explotació hortícola efectiva”. Donat el cas, els propietaris tenen l’obligació de recuperar el terreny i cultivar com a mínim les dues terceres parts de la seua propietat. Si, transcorreguts quatre anys des que l’enclavament haja sigut delimitat, el propietari no ha realitzat les tasques de recuperació del terreny, serà instat a fer-ho. I si, dos anys després del requeriment, no “s’hagueren, almenys, iniciat les obres destinades a la recuperació i el cultiu, la conselleria amb competències en agricultura i desenvolupament rural procedirà a l’expropiació del sòl per contravenció de la utilitat social de la propietat, amb una reducció de fins al 50 % del valor del preu just”.
Des d’Ava-Asaja lamenten “que en el seu moment” van fer al·legacions a la proposta de llei i que “cap d’elles s’ha pres en consideració”. El responsable de serveis tècnics d’aquesta organització agrària, José Francisco Sales, considera que la llei crea “massa obligacions per als agricultors” i que no soluciona els seus problemes. Proposa desenvolupar un pla agrari que faça rentable l’activitat agrària, “una qüestió que, ara per ara, no està sobre la taula”. Aquesta associació agrària considera que “forçar un agricultor a una expropiació vulnera les lleis constitucionals espanyoles, i aquest no és el camí a seguir”. Per això, consideren que és una llei repressiva, tot i que creuen que “hauria de ser tot el contrari”. És per això que Sales insta les administracions al fet que aborden la problemàtica de la rendibilitat econòmica de l’agricultura, perquè considera “que si viure del cap fóra rentable, no caldria una llei perquè l’horta es mantindria sola”.
Per la seua banda, des de La Unió de Llauradors asseguren que aquesta llei “és molt semblant” a l’elaborada pel Partit Popular; “no obstant això, ara estan en contra perquè l’han redactada els altres”. I això, segons La Unió, demostra que només miren pels seus interessos. Denuncien que “s’han agafat al terme expropiació per a criticar la llei” quan “ningú expropiarà cap terreny a ningú”, sinó que “quan una persona tinga el seu camp abandonat, un altre en podrà fer ús”, alhora que asseguren que això passa en totes les legislacions urbanístiques del món.
Pressupost
Sales recorda que, per a fer efectiva la llei, cal dotar-la amb un pressupost. “El que no pot ser és que la Llei de l’Horta se centre principalment en temes mediambientals i socials i que s’oblide de l’agricultura”. Així, denuncia que la llei insta els agricultors que cuiden les seues terres, però sense garantir la viabilitat econòmica del seu mode de vida. “Pensem que tota la societat es beneficiarà de l’horta i del que aquesta aporta, els agricultors també, i això passa per garantit la seua viabilitat econòmica”.
Ava-Asaja calcula que caldrien uns 40 milions d’euros per a garantir la viabilitat del mode de vida dels agricultors. Segons Sales, aquests diners no anirien directament als llauradors, sinó que caldria invertir-los en formació, en un pla agrari, en “una cadena alimentària transparent”, en un observatori de preus i en la creació d’una marca de qualitat. Aquesta suma s’hauria de destinar també, en opinió de l’entitat, a compensar els agricultors per a mantindre l’horta. Al respecte, Sales admet que el pla d’acció territorial del Consell preveu un pagament per serveis ambientals, però denuncia que no s’especifica d’on es trauran els diners. A més, critica que la partida destinada a aquest propòsit “és ridícula. No hi ha ni per a començar”.
Pel que fa al pla agrari, el responsable tècnic dels sectors agrícoles, de territori i de medi ambient de La Unió de Llauradors, Ferran Gregori, també considera que l’administració s’hauria d’implicar més a nivell econòmic. Però ha considerat que la llei de l’horta és necessària per a millorar la situació actual.
Divisió entre les associacions agràries
Entre les entitats que defensen els interessos dels agricultors tampoc no hi ha consens. Les dures crítiques d’Ava-Asaja al projecte es veuen contrarestades per la defensa que fan des de La Unió de Llauradors. Des d’aquest sindicat, Ferran Gregori assegura que ells estan “totalment i radical” a favor, malgrat que la llei “sempre es pot millorar”.
Gregori es felicita perquè La Unió ja va “treballar activament” amb l’anterior Consell per a desenvolupar la Llei de l’Horta i ara han fet el mateix amb l’actual “per a traure la millor llei possible”. Gregori assenyala a Diari La Veu que, des d’aquesta entitat, van presentar “moltíssimes al·legacions a la llei i és veritat que no s’han arreplegat totes”, però sí “moltes d’elles”. No obstant això, des del sindicat consideren que queden coses “que cal millorar”. Una d’elles és el pla agrari ,”que és la base fonamental de la Llei de l’Horta”.
El representant de La Unió s’ha mostrat crític “amb les veus en contra del projecte que han aparegut a última hora”. Aquestes, segons denuncia, no van estar presents en el període de participació ciutadana “i ara fan revolt mediàtic i van poble per poble criticant la llei”. Tanmateix, ha admés que la llei té carències però que es poden anar “superant” en el futur.
