L’obra del fotogràf britànic establit a Nova York, Paul Graham, aterra per primera vegada a València en l’exposició ‘The Whiteness of the Whale’ (La Blancor de la Balena) que podrà visitar-se fins al pròxim 27 de maig al Centre d’Art de Bombas Gens. Comissariada per Christopher McCall i organitzada per Pier 24 Photography (San Francisco), la mostra ajunta per primera vegada tres sèries fotogràfiques fetes als Estats Units d’Amèrica entre el 1998 i 2011: American Night, A shimmer of possibility i The Present.
La mostra exhibeix el treball des que Graham va creuar l’Atlàntic i va ser colpit per una realitat que passa desapercebuda o que la majoria de la societat tracta de fer invisible. “L’obra de Paul Graham encaixa a la perfecció en el nostre projecte, a banda de pel seu indubtable valor artístic, pel tema que tracta. I és que, com nosaltres, Graham també posa el seu objectiu en les desigualtats socials”, va explicar Susana Lloret, directora de la Fundació Per Amor a l’Art. En aquest sentit, Lloret va destacar que es tracta d’una mostra “dura i tendra com la vida, que ens fa enfrontar-nos a les injustícies i les desigualtats”. La directora de la Fundació va recordar les dues claus del projecte: compartir i sensibilitzar. “Compartim amb el públic aquesta exposició que ens arriba des d’Amèrica i tractem de sensibilitzar davant les injustícies i les desigualtats fent-les visibles”, va insistir.
‘La blancor de la balena’ inclou una seixantena d’obres, des de fotografies individuals de gran format fins a seqüències de més de vint imatges. Quatre de les obres que s’exposen en la mostra pertanyen a la col·lecció de la Fundació, que compta amb un total de nou obres de l’artista. “Paul Graham havia d’estar en la col·lecció. Per ser un dels fotògrafs més importants del panorama actual, continuador de l’Street photography (fotografia de carrer), i per portar més enllà el llegat de mestres com Walker Evans o Robert Frank”, va afirmar Vicente Todolí, director de l’Àrea d’Art d’FPAA. Així mateix, Todolí va subratllar la versatilitat de Graham, qui inclou en les seues obres un “relat literari” i que va molt més enllà d’un estil documental. En aquesta línia, el director de l’Àrea d’Art va valorar de Graham que és “un artista que no es repeteix, que s’arrisca, i això és essencial”.
Susana Lloret: “És una mostra dura i tendra com la vida, que ens fa enfrontar-nos a les injustícies i les desigualtats”
“Graham busca constantment solucions innovadores davant dels reptes que presenta fotografiar la vida tal com és, creant obres que interpel·len el teixit social de l’Amèrica contemporània i que alhora mostren experiències més àmplies de la manera de veure i d’estar en el món actual”, va coincidir a assenyalar Nuria Enguita, directora del Centre d’Art de Bombas Gens. “Paul utilitza imatges com la seua manera preferida d’aproximar-se a allò que és real, però no renuncia a l’ús d’elements simbòlics i relacions literàries”, va afegir Enguita.
Capitalisme destructiu
De la seua banda, el fotògraf va lloar l’espai expositiu, on ha estat treballant l’última setmana. I, sobretot, va agraïr l’esforç que ha suposat la rehabilitació de l’antiga fàbrica de bombes perquè els artistes puguen compartir les seues preocupacions. “Vaig visitar el lloc fa tres anys i he quedat en xoc i meravellat amb la recuperació de l’edifici i de l’equip que hi ha treballant”, va indicar. Graham va coincidir amb les línies generals que van traçar sobre la seua obra Lloret, Todolí i Enguita, però va puntualitzar que més que remoure les consciències sobre allò que fem invisible el seu objectiu és “obrir-les”. Així mateix, va insistir que no hi ha una única resposta al “què vol dir” amb el seu treball. “L’art no és una pregunta que genere una sola resposa i fàcil i així ha de ser”, va dir.
Més expressiu i contundent es va mostrar pel que fa la títol de la mostra. “La Balena Blanca està clarament inspirada en Moby Dick, de Herman Melville. En aquest llibre un home condueix l’embarcació i la tripulació cap a la destrucció en la seua busca de la balena blanca, com Estats Units va en busca del capitalisme i els diners com a únic objectiu”, va explicar el fotògraf. El títol suggereix la ceguesa de l’ésser humà i la idea que la persecució obsessiva d’alguna cosa pot portar a la destrucció. Aqueixa ceguesa, deguda a una creença determinada i que no permet veure el que succeeix en la pròpia societat, està en la base de la metàfora que Graham utilitza per a aquesta exposició.
El títol suggereix la ceguesa de l’ésser humà i la idea que la persecució obsessiva d’alguna cosa pot portar a la destrucció
La trilogia americana
Les tres sèries fetes per Graham durant aquest període funcionen com una trilogia informal, unida no solament per un subjecte comú, sinó també per temes subjacents com són la desigualtat racial i social, la textura de la vida quotidiana i la naturalesa de la visió, la percepció i la fotografia en ella mateixa. El fotògraf va reconéixer la connexió dels tres projectes que s’arrepleguen amb els principals controls de la càmera fotogràfica: l’obertura, que ajusta la llum, l’obturador, que controla el temps, i l’enfocament, que centra l’atenció. “L’enfocament representa la consciència de l’ull que decideix què vol mirar”. Les seues fotografies, com recull el catàleg de l’exposició, no parlen en conseqüència, únicament d’Amèrica: parlen del temps, de la llum i de la consciència, és a dir, del fet mateix de fotografiar.
El fotògraf també va pronunciar-se sobre els futurs treballs i si també estarien centrats al seu país de residència. “Com ha expressat Todolí, m’agraden els reptes i he començat a preparar un altra cosa diferent i espere poder escapar del condicionament geogràfic i fer un treball més universal”, va explicar Graham.
El primer grup de fotografies fetes als Estats Units, American Night (1998-2002), és una crònica de les impressions inicials de Graham sobre aquest país i sobre les seues diferències socioeconòmiques. Combinant imatges sobreexposades, quasi invisibles, amb fotografies en color, l’obra presenta visions de contrastos que suggereixen una bretxa de classe omnipresent, però sovint silenciada. L’artista mostra a l’espectador el que vol veure i el que no.
La sèrie A shimmer of possibility (2004-2006) és el resultat de viatjar i passejar per l’Amèrica quotidiana. En lloc d’esforçar-se a trobar una única imatge decisiva, Graham assumeix plenament el procés vacil·lant de veure i de reconéixer. Abastant intervals temporals i espacials, les seqüències fotogràfiques de Graham desenvolupen una epopeia americana de les coses xicotetes, d’allò incidental.
The Present (2009-2011) recorda la tradició de l’Street photography novaiorquesa, sintetitzant la frenètica energia de Manhattan i els canvis constants de l’atenció de la mirada, passant d’individus a llocs en l’escenari anàrquic de la urbs.
