El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest matí l’exposició ‘Constel·lacions d’un tot infinit’, que acull el Centre del Carme Cultura Contemporània fins al febrer del 2018.
El tercer moment del projecte ‘Reinventar el possible / Accionar l’imaginable’ –projecte guanyador de la primera convocatòria pública 365 dies VLC, un programa d’investigació, creació, exposició i debat al voltant del pensament ecològic, no sols ambiental, sinó també polític i subjectiu– se centra en el paisatge i concretament en la relació que s’estableix amb l’artista que retrata el paisatge per mitjà de la tecnologia. Fins a quin punt la tecnologia funciona com a element mediador que modifica la nostra percepció del paisatge? En aquest sentit, la mostra acull els projectes dels artistes Pepa López Poquet, David Ferrando Giraut i Vicente Tirado del Olmo, que utilitzen la imatge per a plantejar diferents qüestions entorn del posicionament de l’ésser humà davant del paisatge.
El també director del Consorci de Museus ha manifestat que “la tercera proposta del projecte de Juan Luis Toboso ens dóna l’oportunitat d’acostar-nos a l’obra de tres artistes que utilitzen la imatge fotogràfica o audiovisual com a recurs o element d’anàlisi amb projectes que s’interrelacionen”. Segons el comissari de la mostra, Juan Luis Toboso, “l’exposició parteix de la base que, per a retratar el paisatge, sempre hi ha instruments de mediació i, en aquest cas, seria la tecnologia”.
En les tres propostes apareix la imatge com a recurs o com a element inspirador: en el cas de David Ferrando, com a recurs d’animació on plasmar una reflexió sobre les polítiques energètiques a l’estat espanyol; Pepa López Poquet, per la seua banda, analitza el mètode de construcció de la imatge del paisatge en el món digital, i, finalment, en l’obra de Vicente Tirado la fotografia es presenta com a objecte evocador de la naturalesa.
Juan Luis Toboso ha explicat que “tota definició de ‘paisatge’ porta implícita una certa idea de construcció, una forma d’articulació conjunta entre subjecte i objecte, una doble tensió que oscil·la entre un conjunt d’idees que prové de l’exterior i una forma d’entendre-les en conjunt a un imaginari interior”. Algunes de les preguntes que ací es plantegen són: Com ens posicionem enfront del paisatge? Com analitzem i documentem les capacitats sensorials de la naturalesa? De quina manera la tecnologia ha condicionat la percepció d’alguns aspectes sensorials del paisatge?
Segons expliquen des del consorci, la imatge com a matèria per a l’anàlisi del sensorial, el paisatge com a objecte de desig i l’estudi de la naturalesa, la seua estructura, els components i els principis en què es fonamenta la realitat són les claus per a entendre aquesta exposició i per a percebre que, en l’actualitat, hi ha sempre una imatge disponible per a representar el món. I, de forma quasi generalitzada, aquesta imatge ha sigut generada per un mecanisme autònom: un producte d’enginyeria en el qual hem delegat perquè ens represente.
