El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha insistit aquest dissabte que la reforma del sistema de finançament ha de preveure la compensació del deute corresponent a l’infrafinçament que arrossega el País Valencià.
El cap del Consell ha incidit que “no es pot tractar de resoldre els problemes d’infrafinçament heretant les injustícies dels anteriors sistemes” i ha explicat que el que es reclama “no és una condonació a l’ús, sinó de fer justícia en diferit”. A més ha afegit que no demanaran “perdó per demanar que es faça justícia”.
El president de la Generalitat ha participat en la III Convenció Federalista organitzada per la Fundació Rafael Campalans i la fundació Friedrich Ebert a Barcelona. En la seua intervenció, el cap del Consell ha repassat la crisi territorial que travessa l’estat espanyol que, en la seua opinió, requereix articular reformes que han de conduir a un estat federal.
Puig ha reclamat que “totes les opinions, totes les sensibilitats han de participar de la taula de diàleg. Totes les forces polítiques han d’estar presents i també tots els territoris” i ha advertit que “l’única cosa que no ens podem permetre és l’inmobilisme”.
Per això, Puig ha assenyalat que cal cercar eixides reformistes a la crisi territorial perquè “la fractura territorial existeix i la seua superació necessita gestos, ponts i fixar una agenda per a solucionar-la”.
La qüestió catalana ha sigut un altre dels punts tractats pel president Puig, que considera que “no es pot afrontar el problema de Catalunya sense atendre la crisi territorial en el seu conjunt”, ja que “les reformes són necessàries per a oferir un conjunt atractiu per als qui ara estan desconnectats racional i emocionalment de l’Estat”.
En aquest sentit, Puig ha proposat la construcció de nous pactes territorials per a superar la conjunció de quatre bretxes: la recentralizació, l’infrafinançament, la falta de mecanismes de codecisió institucional i, finalment, l’absència de reconeixement de les singularitats.
Respecte al que ha definit com “un viatge explícit cap a la recentralizació de l’Estat”, dut a terme pel govern estatal, el president ha destacat que ha augmentat amb la crisi econòmica i amb l’agreujament del problema català.
Pel que fa a la fractura creada pel dèficit de finançament, el cap del Consell ha afirmat que constata, de facto, que Espanya és un estat asimètric, “no per les seues singularitats, sinó per les seues desigualtats”.
El president ha recordat que els càlculs dels experts, “inclosos els del ministeri d’Hisenda”, confirmen que el País Valencià és l’autonomia més infrafinanciada i ha lamentat que “existisca, a més d’aquest problema d’equitat, un problema de suficiència”. En aquest sentit, Puig ha lamentat que “la insuficiència de recursos impedeix que l’autonomia siga efectiva”, ja que les autonomies gasten el 80% dels recursos en el sosteniment de serveis socials, sanitat i educació, de manera que deixen el 20% restant per a la resta de competències autonòmiques, “algunes tan importants com la promoció econòmica o l’ocupació”. Per açò, ha insistit en la necessitat d’una compensació del deute corresponent a l’infrafinançament que resolga l’herència de “les injustícies dels anteriors sistemes”.
D’altra banda, respecte de la falta de mecanismes de codecisió territorial, ha recriminat que no hi haja espais de trobada entre administracions i que, “quan existeixen, és l’administració central qui es reserva la majoria del poder decisori, com ocorre en el Consell de Política Fiscal i Financera”. És per això que Puig ha instat a “entendre que les autonomies també som Estat”.
Finalment, Puig ha sostingut que també hi ha un deficient reconeixement de les singularitats territorials i ha defensat un Estat “divers, amb diferents realitats polítiques i culturals”. En la seua intervenció, el cap de l’Executiu valencià ha defensat reformes constitucionals encaminades cap a un federalisme cooperatiu com a “sutura” per a les fractures d’Estat, al mateix temps que ha reclamat la urgència d’obrir aquest debat.
