La Diputació de València va marcar-se com una de les prioritats culturals d’aquesta legislatura la recuperació i rehabilitació de l’extens patrimoni que existeix a la demarcació. En aquesta línia, la corporació va aprovar la setmana passada una partida de 10 milions d’euros que es destinaran a la restauració de 248 obres patrimonials valencianes. Així, un total de 159 municipis, un 60% del conjunt, rebran les subvencions que es destinaran a obres de restauració i conservació de béns immobles amb valor històric, artístic o d’interés local; obres de condicionament, millora o conservació d’immobles destinats a activitats musicals, i obres de restauració del patrimoni moble en les comarques.
Una comissió independent composta per tècnics ha sigut l’encarregada de repartir aquesta dotació a través de barems transparents entre les més de mil propostes que els hi van arribar. El diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, va subratllar durant la presentació del projecte que ha sigut un “treball molt complex en el qual han participat juristes, arqueòlegs i historiadors”.
Però, com ha distribuït aquestes ajudes, que en la majoria dels casos es destinaran a béns propietat de l’Esglèsia i les societats musicals? Els tècnics de la Diputació han tingut en compte els béns catalogats com a Bé d’Interés Cultural o Bé de Rellevància Local i, en el cas dels centres musicals, s’ha donat preferència a les obres necessàries per a la realització de l’activitat artística. Com a novetat, aquesta convocatòria ha prioritzat els projectes dels pobles més xicotets i aquells que no han rebut ajudes en anys anteriors.
Podium per a La Ribera, la Vall d’Albaida i la Safor
Amb tots aquests factors, el resultat del repartiment per comarques mostra com la Ribera Alta amb 28 projectes aprovats i 26 municipis rebedors és la més beneficiada amb un total de 1.310.351 euros. El projecte que més diners rebrà serà la restauració del Molino Passiego, dotat amb 100.000 euros. Li segueix la Vall d’Albaida que rebrà 1.131.852 euros per a 35 actuacions en 35 béns històrics i culturals d’un total de 21 pobles. L’actuació principal serà la restauració en una primera fase del Pont Vell d’Ontinyent, que rebrà 100.000 euros; també es restaurarà la mesquita de Castelló de Rugat i quatre ‘cabuts’ d’Alfarrasí. Completa el ‘pòdium’ la Safor amb 881.000 euros, que es distribuiran en la recuperació de 27 béns de 17 pobles, entre els quals Alfahuir, que obtindrà 100.000 euros per a actuacions urgents al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Per darrere, la comarca de l’Horta, amb 834.1840 euros que beneficiaran 29 béns històrics i 21 pobles de la seua extensió. Entre les obres està la restauració del castell d’Albalat dels Sorells, els 100.000 euros per a la nova seu social de l’agrupació musical l’Amistat, la restauració del convent de les Carmelites de Beniparell o els 100.000 euros per a recuperació del refugi del carrer dels Serrans de València. El Camp del Túria no arriba als 800.000 euros d’ajudes. La Diputació destinarà a aquesta comarca 796.251 euros distribuïts entre 17 projectes d’onze pobles, entre els quals hi ha la rehabilitació i posada en valor de la torre medieval del Pont de Vidre, a Llíria; el condicionament de les aules d’assaig del conservatori municipal de Riba-roja, o la restauració de la coberta del castell de Bétera i adaptació de l’ala est com a segona fase del Museu de les Cultures.
Li segueix la Serrania del Túria, amb 22 projectes per 748.752 euros la principal inversió dels quals anirà a la restauració dels diferents molins que hi ha a la població les Alcubles. El Camp de Morvedre també ha aconseguit fer-se amb una quantitat important, amb una partida de 679.227 euros per a setze projectes distribuïts entre nou pobles, dels quals Sagunt rebrà 100.000 euros per a la consolidació de l’Alqueria de l’Aigua fresca. 92.000 seran per a la rehabilitació de la planta primera del castell de Benifairó de les Valls. Completen aquesta llista, que se situa per damunt dels 500.000 euros d’ajudes, Xiva-la Foia de Bunyol amb una línia de 601.909 euros que aniran a la recuperació d’onze béns de set municipis. Les principals actuacions es realitzaran a la casa de la cultura de Xest per a convertir-la en una casa de la música amb una ajuda de 100.000 euros. La mateixa quantitat es destinarà a la restauració de la Torre de Godelleta. I, amb 517.493 euros, els Serrans, una part important dels quals, 100.000 euros, es destinarà a la restauració de la façana de l’Església del municipi de Toixa.
A la cua en el repartiment
Les comarques que menys reben d’aquesta partida de la Diputació de València són set pobles de Vall d’Aiora, amb 390.243 euros, on es posarà en valor l’artesona de l’Església d’Aiora i a Jarafuel es durà a terme la segona fase de la rehabilitació de l’escorxador. Al Racó d’Ademús la principal inversió dels 378.343 euros són els 55.000 que s’utilitzaran per a recuperar el bé immoble que antigament es destinava al cinema.
Pel que fa a la comarca de Requena-Utiel quasi la totalitat dels 363.478 euros seran per a la construcció d’un local musical a Sinarcas, per al qual hi ha prevista una línia de 100.00 euros. La Costera rebrà una quantiat semblant, 363.328 euros, per a les actuacions que han de realitzar-se en nou pobles. El projecte principal és la rehabilitació de l’Ermita del Puig. per 100.000 euros.
Tanca la llista la Canal de Navarrés, amb sis projectes per un total de 118.635 euros, dels quals 50.000 serviran per a restaurar l’antic safareig el Clot de Millars.
Ajudes de la Conselleria per a l’elaboració de catàlegs de béns i espais protegits
Així mateix, la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esports ha anunciat que subvencionarà els municipis perquè elaboren els catàlegs de béns i espais protegits, la redacció de plans especials de protecció i de plans directors que tinguen com a objectiu la protecció, recuperació i rehabilitació d’espais amb interés patrimonial.
És la primera vegada que la conselleria trau ajudes econòmiques per aquest concepte, a les quals es poden acollir els municipis de tot el País Valencià. El Catàleg de Béns i Espais Protegits és un instrument d’ordenació d’àmbit municipal mitjançant el qual es determinen aquells elements territorials, espais o béns immobles que, en raó dels seus especials valors culturals, requereixen un règim de conservació específic i, si escau, l’adopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor.
Els plans especials estableixen la protecció dels immobles declarats d’interés cultural i regulen els requisits al fet que han de subjectar-se l’edificació i ús del sòl i les activitats que afecten els immobles i el seu entorn de protecció dels conjunts històrics, monuments, jardins històrics, llocs històrics i zones arqueològiques i paleontològiques.
Els plans directors són aquells documents tècnics que tenen com a objectiu orientar en el desplegament de mesures de protecció, conservació, restauració, documentació, recerca, difusió, accessibilitat i desenvolupament sostenible d’un determinat espai amb interés cultural sobre el qual hi haja establides mesures de protecció patrimonial.
