Cultura renuncia als divos per a dirigir les Arts

La conselleria crearà la figura d'un director general de caràcter econòmic i un d'artístic que complirà la funció de programador

La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport dóna per finiquitada l'etapa com a intendent-director artístic de Davide Livermore, qui aquest dimarts anunciava que deixava el càrrec perquè les condicions contractuals no li permeten desenvolupar la seua tasca creativa fora del Palau de les Arts. Fer projectes més enllà del teatre d'òpera valencià representa cometre irregularitats, com així ho assenyala l'informe de l'auditaria de la Generalitat. El creatiu italià va dimitir de les seues funcions, una decisió que el mateix dimarts per la vesprada va ser acceptada pels responsables polítics del teatre d'òpera.

Superada la crisi al voltant de Livermore, Cultura ja té preparada la proposta de modificació dels estatuts del Palau de les Arts que es traslladarà a la reunió del patronat que tindrà lloc la propera setmana. En el document, es preveu la creació de dos figures de direcció que suprimeixen el càrrec de "superintendent" que ocupava fins a aquest dimarts Davide Livermore i modifica el càrrec director financer de Francisco Potenciano.

Així, amb el vistiplau del patronat, Cultura convocarà un procés selectiu obert i regit pel Codi de Bones Pràctiques en la Cultura –un procés que s'iniciarà el 2018– per a triar un director artístic, "que tindrà el caràcter de programador", va explicar el secretari autonòmic de cultura, Albert Girona. És a dir, els aspirants hauran d'acreditar coneixements artístics, operístics i de la realitat cultural del País Valencià, però, no hauran de ser obligatòriament artistes. Per tant, aquesta nova persona es preveu que no es veurà en la dicotomia que denunciava Livermore, és a dir, que la seua dedicació en exclusiva a les Arts li impedeix fer treballs creatius amb altres institucions operístiques internacionals. Al remat, la conselleria busca un perfil de director artístic similar als responsables culturals del Consorci de Museus i de l'Institut Valencià de Cultura. 

El procés obert a candidats amb un caràcter de programador cultural i que no siga obligatòriament artista proposat per la Conselleria tanca la porta i renuncia a la designació de divos del món operístic per a dirigir el Palau de les Arts. A més a més, amb un canvi de perfil en aquest càrrec també s'està apostant per un director general d'un cost per a les arques públiques més barat que els predecessors, nomenats encara sota el govern del Partit Popular. Cal recordar que Helga Schmidt cobrava al voltant de 250.000 euros anuals entre el sou que percebia i les dietes, mentre que qui va assumir el seu lloc fins a aquest dimarts, Davide Livermore, ingressava 135.000 euros anuals –encara que l'intendent va remarcar que les seues creacions per a les arts eren a zero euros–. Tanmateix, el futur director artístic tindrà el mateix rang que un director general i, per tant, la seua remuneració se situarà al voltant dels 60.000 euros.

El secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, el passat dimarts durant la presentació de la modificació dels estatuts del Palau de les Arts. / DIARI LA VEU

La figura, per altra banda, de director financer, càrrec que ocupa Potenciano, es convertirà també en un alt càrrec a través de la figura de director general i s'ocuparà de la gestió del teatre. En aquest cas, el procés que es durà a terme no serà mitjançant una selecció oberta, sinó interna, de manera que el candidat serà triat des d'instàncies polítiques, una opció que deixa la porta a oberta al fet que l'actual director financer puga continuar desenvolupant aquest paper. Tanmateix, la modificació dels estatuts preveu també canvis a nivell estructural del patronat, amb la intenció de guanyar més participació de la societat i del sector artístic valencià. El model d'organigrama proposat per Cultura s'emmiralla en altres espais operístics, com ara el Teatro Real de Madrid o el Liceu de Barcelona.

Dimissió de Livermore

Aquest dilluns es va presentar el títol amb què les Arts donarà inici a la temporada regular d'òpera 2018-2019. Al coliseu hi eren el director, Ramon Tebar; l'intendent, Davide Livermore; el cantant Plácido Domingo, i el director escènic, Marco Arturo Marelli. Aleshores ningú sabia que Livermore dimitiria poc més de 12 hores després. Fins el matí de dimarts, quan l'exintendent va trasmetre al secretari autonòmic la seua decisió, va explicar el director d'escena torinés.

El "detonant" va ser un informe d'auditoria de la Generalitat que va "arribar al meu despatx", va dir Livermore a l'Aula Magistral durant una roda de premsa que, va assegurar, "he pagat jo de la meua butxaca". En el document, Livermore va advertir que "hi ha un desig de tancar les Arts, conscientment o inconscientment". Davant eixe suposat, va afegir: "No seré còmplice" d'aquest fet. Això no obstant, l'informe, com el mateix exintendent va apuntar, també diu que és imcompatible ser intendent de les Arts i tindre una activitat parla·lela de director d'escena fora del coliseu valencià, una feina a la qual el torinés no està disposat a renunciar. Aquest va ser el primer motiu que va exposar per a justificar la seua decisió.

Davide Livermore va estar acompanyat dels treballadors de les Arts; el director financer, Francisco Potenciano; el director titular, Fabio Biondi, i el cantant Plácido Domingo. / DIARI LA VEU

Entre el torn de retrets, Davide Livermore va indicar que la Conselleria havia estat incapaç de solucionar aquesta incompatibilitat perquè continue com a responsable de les Arts, "a pesar de voler mantindre'm en el càrrec", va postil·lar. Tot seguit va posar exemples de responsables que, segons Livermore, mantenen la mateixa activitat que ell com a intendents i artistes, entre altres: Cecilia Bartoli, amb el festival de Salzburg, o Plácido Domingo, amb l'Òpera de Los Ángeles.

Un altre dels motius amb què va justificar la seua decisió era la intenció de convertir les Arts en una "empresa pública" més. Això implica complir amb les normes de contractació, convocar processos oberts per a seleccionar candidats tant per a treballar de taquiller com per a cobrir un elenc d'una producció operística, inclosos els divos. Això, segons Livermore, és impossible i va demanar que es fera una "excepcionalitat" perquè a les Arts "es fa òpera i cultura, no es venen productes com en un linial d'un supermercat". Al remat, l'exintendent va denunciar "trabes administratives" que impedien fer contractacions, com ara, un concertino o completar l'orquestra. "L'informe qüestiona els contractes perquè no compleixen amb l'Estatut del treballador públic", va afegir.

Fabio Biondi, Francisco Potenciano i Plácido Domindo van acudir a la roda de premsa a donar suport a Davide Livermore. / DIARI LA VEU

"Les contractacions no són d'acord amb llei i, per tant, per cada treballador (va incloure les primeres veus dels repartiments) cal fer un procés selectiu i obert". Qui del panorama internacional es presentarà?, es va qüestionar. En qualsevol cas, les normatives xoquen amb la idea que té Livermore sobre el funcionament d'un teatre. Per això, es va preguntar si realment "València vol un teatre públic d'òpera?".

Fet i fet, la dimissió es va canalitzar cap a dos motius: en primer lloc, la incompatibilitat de treballar fora de les Arts com a director d'escena, una opció a què Livermore no vol renunciar "perquè jo sóc artista i no un funcionari", va remarcar, i en segon terme, la normativa de contractacions, que va definir com a "trampa administrativa".

Tant Fabio Biondi, un dels dos directors principals de les Arts, com el director i cantant Plácido Domingo van fer costat al posicionament defensat per Livermore. Tanmateix, Domingo va apuntar que ell seguirira venint a València encara que l'exintendent no estiga vinculat al teatre. Això no obstant, qui en altre moment va estar un dels tenors més prestigiosos del món va advertir que "seria perillós" que les Arts estiguera dirigit per "persones sense experiència" perquè es poden "pegar una topada". A més a més, va rebutjar la idea de fer un concurs obert per a seleccionar dives o divos: "Diga-li a Kaufmann o Netrebko que vingua a un concurs per a un paper", va dir, perquè "no vindran". Ara bé, "les audicions estan bé per a triar un pianista", però, en cap cas, per a configurar un elenc d'un muntatge d'òpera que, en alguns casos, tenen dates tancades per a 3 o 4 anys, va explicar.

Nous objectius per a les Arts

El secretari autonòmic de Cultura va assegurar que tant aquesta temporada com bona part de la 2018-2019, que ja té projectes tancats, estan "garantides". L'absència d'intendent sembla que no serà cap problema, ja que el teatre compta amb responsables en les diferents parcel·les que poden prendre decisions, va explicar Albert Girona.

El compromís del govern del Botànic amb les Arts és clar, en tant que dels 13,1 milions que aportava el govern del PP es va ascendir als 15,7 per al 2017, va defensar el responsable polític, qui, a més a més, va lloar la feina artística feta fins ara per Davide Livermore. Ara bé, Girona va deixar clar que l'aposta com a govern era aplicar la transparència i el Codi de Bones Pràctiques a tots els estaments culturals públics i les Arts no pot ser cap excepció.

"La tasca artística de Davide Livermore al capdavant de Les Arts ha estat de gran qualitat, però la seua manca de resposta als requeriments d'incompatibilitats, el seu desacord amb els nous estatuts i la voluntat manifestada de no presentar-se al concurs públic feien imprescindible la seua eixida, que s'ha concretat amb el referit canvi d'estatuts i la creació de la figura de Direcció Artística", va explicar Girona.

L'exintendent de les Arts, Davide Livermore, amb el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, van presentar la temporada d'òpera 2017-2018. / GENERALITAT VALENCIANA

Davant la situció la Conselleria d'Educació, d'Investigació, Cultura i Esport proposa la modificació dels estatuts de Les Arts, un canvi que asseguren que estava treballant-se abans que Livermore prenguera la decisió de dimitir. Els nous estatuts de Les Arts plantegen l'eliminació de la figura de l'Intendent de Les Arts i del director econòmico-administratiu, funcions que s'assumeixen amb la creació de dues noves figures: la Direcció General de Les Arts, que es concretarà quan acabe el contracte de Francisco Potenciano, i la Direcció Artística, que es convocarà el 2018. Això no obstant, el secretari autonòmic va definir el nou marc de funcionament com unes normes que "milloraran la gestió, la transparència, fer les Arts més sostenibles i acabar amb la figura del superintendent".

Però els nous Estatuts preveuen també la incorporació del Ministeri de Cultura i de l'INAEM al Patronat representats pel Ministre de Cultura (o en qui delegue) i el director de l'ens cultural ministerial. La proposta ja va ser trasllada al ministre del ram, Méndez de Vigo, a través del conseller Vicent Marzà i des de Cultura s'espera siga acceptada i que ambdues institucions acaben implicant-se amb les Arts en la presa de decisions i en la conscienciació del finançament estatal que rep el teatre –600.000 euros de Madrid. El nou organigrama planteja augmentar el nombre de persones que formen el patronat que tindrà representació política però també més protagonisme de la societat civil a través d'experts valencians.

Per al futur més immediat, des de la conselleria volen aconseguir que el Palau de les Arts estiga més obert a altres disciplines, que no siga només l'òpera, una tasca que ja s'havia començat a fer però que en els propers mesos, amb una nova direcció, caminarà cap a l'acolliment d'altres tipus d'espectacles, perquè "les Arts no és només d`òpera. No és diu Teatre d'Òpera, sinó de les Arts", va apuntar Girona.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat