La jornada ha esbrinat el contingut dels vocabularis tècnics al Diccionari normatiu valencià, el topònim com a notari de la geomorfologia, els termes geològics, els criteris de fixació de la terminologia científica, el vocabulari forestal, els mots dels sòls en la construcció i el pas del mot dialectal i natural al mot científic.
La institució normativa, en paraules del seu president, Ramon Ferrer, veu amb preocupació la renovació constant de la terminologia científica que acompanya els nous processos de canvi tecnològics i d’universalització de la ciència en detriment del nostre lèxic tradicional, que cada vegada més desapareix a gran velocitat de l’espai comunicatiu.
Les intervencions de Lluís Gimeno i Jesús Bernat han demostrat l’abundància i la riquesa de sinònims locals i de lèxic patrimonial enfront de la ingerència de noms estrangers en uns moments de globalització de l’espai científic. La jornada ha defés l’equilibri de les formes tradicionals i exteriors, com ha subratllat el Vocabulari forestal, de Rafael Delgado.
Per la seua part, Jordi Bover, director del Centre de Terminologia de Catalunya, ha explicat que la desitjada coexistència és possible, com ho demostren els treballs duts a terme des del TERMCAT, verdader model d’integració i recuperació de mots amb un sentit científic com ara albarís, llocorella o llàcova, o geosinònims com tap o solsida.
La jornada s’ha tancat amb la intervenció del professor Joan Veny, doctor honoris causa de la Universitat de València, que ha situat l’espai del lèxic natural en el seu lloc, alhora que ha aportat llum sobre la forma de trobar l’equilibri necessari per a avançar en un món global amb constants canvis tecnològics.
