La Fundació Pro-AVE reclama que s’avance tant la inversió com l’execució del Corredor Mediterrani després dels “retards injustificats del passat” i per a superar “la lentitud de les obres”. Així, l’organització manté la seua “esperança” en les promeses del ministre de Foment, Íñigo de la Serna, si bé demana “que el projecte arranque amb accions” i “no solament amb paraules”.
En una carta, el president de Pro-AVE, Federico Félix, ha relacionat els retards en l’execució del Corredor amb “pèrdues i sobrecostos econòmics significatius”, units a “grans perjudicis socials”. Entre ells, ha destacat la repercussió en l’exportació de taronges, actualment “en plena campanya citrícola” i amb “més de 9.000 camions carregats passant la frontera diàriament per a portar-la als mercats europeus”.
Segons Félix, “es tracta d’una situació de congestió i pressió per l’aplicació de peatges en carreteres europees” que considera que es podria reduir amb els avanços en el Corredor. També s’ha referit a “l’important augment de la contaminació”.
Però l’efecte més immediat i de gran repercussió social –ha subratllat el president de Pro-AVE– és que el diferencial de cost de transport entre el camió i el tren representen d’entre cinc i sis cèntims d’euros per quilo transportat a favor d’aquest últim”. És a dir, segons ell, amb l’accés en ferrocarril en ample europeu, “l’estalvi en cost de transport seria molt considerable”, mentre que, actualment, “la seua absència ens costa una fortuna cada dia”. El president de l’organització empresarial ha indicat en la seua carta altres avantatges del tren des del punt de vista de seguretat d’accés als mercats, “especialment a l’hivern, per raons meteorològiques”.
Félix ha lamentat que “l’absència de perspectiva econòmica, social i ecològica del Govern –que ha recordat que és l’encarregat del desenvolupament del Corredor i, per tant, “responsable dels imperdonables retards”– està generant no solament un seriós problema d’ineficiència econòmica, sinó considerables danys en l’economia i la societat del Mediterrani”. De fet, segons ell, “amb les pèrdues acumulades pel retard es podria haver pagat ja la inversió”.
