La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport va advertir en diverses ocasions l’exintendent del Palau de les Arts que havia de presentar abans del 6 març de 2017 els contractes dels treballs realitzats durant la temporada fora del coliseu valencià en resposta a les exigències de la Intervenció General de la Generalitat per a solucionar la situació “d’incompatibilitat” detectada entre el seu lloc d’intendència i els seus projectes com a director d’escena en altres teatres.
Des de l’administració autonòmica se li va fer l’últim requeriment el passat mes de febrer perquè aportara la documentació sol·licitada abans del 6 de març i l’artista italià va contestar que no tenia alguns dels contractes a causa que els espectacles no havien començat encara amb els assajos. Davide Livermore va anunciar dimarts passat la seua dimissió com a responsable artístic de les Arts –càrrec al qual va accedir fa dos anys en substitució de Helga Schmidt– per les “traves administratives” que, al seu parer, li “impedeixen” dur a terme la tasca per a la qual va ser contractat. Una d’aquestes objeccions és que ja l’Informe de la Intervenció de 2015 va posar de manifest la incompatibilitat entre el seu lloc com a intendent de les Arts i els treballs que realitza per a altres institucions en la seua faceta de director d’escena.
Livermore va retraure a la Conselleria que tot aquest temps “ha sigut incapaç de trobar una solució” a aquesta situació. L’esborrany de l’informe de la Intervenció corresponent a 2016 torna a determinar que, sense perjudici de les tasques concretes que conté l’activitat de direcció d’escena, la imparcialitat o independència de les funcions que exerceix l’intendent en el seu lloc directiu en la Fundació Palau dels Arts poden veure’s “compromeses” per l’exercici de les funcions de direcció d’escena que ha declarat realitzar per a altres teatres. A fi de garantir la màxima transparència, conclou que l’intendent no pot exercir funcions de direcció d’escena per a altres teatres.
Amb la finalitat que Livermore seguira al capdavant de les Arts, la Generalitat li va demanar que justificara els treballs de direcció d’escena a coliseus de tot el món per a demostrar que no incorria en incompatibilitats en cada cas. Per açò, el 4 de novembre de 2016 se li va enviar un escrit al registre torinés per a recordar-li la necessitat de presentar tots els contractes subscrits amb altres coliseus operístics en el termini de 10 dies. En eixa missiva, a la qual ha tingut accés Europa Press, la Conselleria subratllava que en eixa data solament havia rebut un contracte subscrit per Livermore per a la cessió de drets d’autor per a la posada en escena d’una òpera a Oman.
A aquesta comunicació va contestar l’intendent el dia 8 de novembre apuntant que no disposava encara del contracte de Norma amb el Teatre Real de Madrid per un “malentés” entre aquesta entitat i els advocats, així com que no disposava de la resta de contractes –que incloïen la cessió de drets per a Il turc in Itàlia, a Bolonya, i la nova producció Manon Lescaut, a Nàpols– i que els enviaria tan aviat com fóra possible. L’últim requeriment de la Conselleria es va notificar a Livermore de forma oficial el 22 de febrer de 2017 i en ell s’incidia que enviara els contractes abans del 6 de març per a “poder donar resposta al requeriment formulat per la Viceintervenció General”.
Aquesta vegada, l’artista italià va contar que és pràctica habitual en els teatres d’òpera enviar el contracte d’una nova creació o reposició en el moment de començar els assajos i, per aquest motiu, encara no disposava del contracte de Manon Lescaut amb el Teatre Sant Carlo de Nàpols, ja que l’estrena estava prevista per al mes de juny. Així mateix, remetia informació d’altres dos projectes, Tamerlano en l’Scala de Milà, a la fi d’agost, i Adriana Lecouvreur, en Montecarlo, al novembre. Apuntava el director d’escena que havia demanat reiteradament eixos contractes i que els faria arribar tan aviat estigueren en la seua mà.
“Mai es va lliurar cap justificació”
Consultada la Conselleria sobre aquest assumpte, el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, ha confirmat a Europa Press que, finalment, solament es va rebre el contracte de Norma del Teatre Real i The opera a Oman i de la resta “mai es va lliurar cap justificació”. El representant de Cultura precisa que Davide Livermore “va signar un contracte d’intendent de les Arts que fixava clarament la seua dedicació exclusiva al coliseu operístic valencià” per la qual cosa “la situació de contractació era clara i ell la va acceptar quan va signar el contracte a principis de 2015”.
No obstant açò, quan van començar a arribar els informes de la Intervenció, des de la Generalitat se li va dir “clarament” quina era la solució: feia falta que justificara els treballs de direcció d’escena a altres teatres del món per a demostrar que no incorria en incompatibilitats. Encara que Livermore “va acceptar” justificar tots els seus treballs externs a les Arts, “no ha complit amb la seua paraula ni amb el seu contracte, ja que mai va adaptar els contractes externs als requeriments que se li van fer i que eren necessaris”, assevera.
Per a Girona, la solució a les seues incompatibilitats “l’ha tingut sobre la taula l’exintendent des del primer moment i sempre ha donat l’esquena: un canvi d’estatuts amb una separació clara de la figura de gestió econòmica mitjançant una direcció general i la figura d’una direcció artística dedicada als temes artístics, i que no s’haja d’ocupar de coses com fer contractes i burocràcia, sinó que se centre en allò que realment coneix: l’art de l’òpera”.
“Inquietud” entre els treballadors
El Comité d’Empresa del Palau de les Arts ha expressat el “sentiment d’inquietud” de la plantilla després de la dimissió de Davide Livermore i l’anunci per part de la Generalitat que s’aprovaran uns nous estatuts. També han recalcat que el “ferm propòsit” del personal del centre d’arts “ha sigut i serà defensar la seua qualitat”.
L’organisme de representació dels treballadors ha fet públic un comunicat en el qual trasllada “la incertesa” generada arran del “desenvolupament dels últims esdeveniments: la inesperada dimissió de l’intendent i director artístic, els imminents canvis estatutaris de la fundació i les declaracions dels responsables de l’Àrea de Cultura de la Generalitat han generat un sentiment d’inquietud en els treballadors pel nou model de gestió del Palau dels Arts”.
“La plantilla d’aquest teatre –recalquen–, malgrat els canvis viscuts al llarg de la seua curta història, ha aconseguit un reconeixement professional i artístic de prestigi nacional i internacional, i el seu ferm propòsit ha sigut i serà defensar la qualitat del Palau dels Arts”. Per açò, manifesten la voluntat de ser partícips i contribuir de manera activa amb la seua “demostrada experiència i professionalitat en el desenvolupament d’aquest gran projecte”.
